Addio del passato - Traviata - Ángeles Blancas

Como ilustración al post de ayer, vean y escuchen a Ángeles Blancas cantando el aria "Addio del passato..." de La Traviata de G. Verdi. ¡He aquí a una gran artista!
Buenas noches.

Luisa Miller II en el Liceu

Foto: la triunfadora de la velada M. Ángeles Blancas.

Esta tarde he acudido al Liceu para ver Luisa Miller, de Giuseppe Verdi, interpretada esta vez por otro reparto, encabezado por M. Ángeles Blancas en el papel de Luisa y Albert Montserrat en el de Rodolfo. Federica ha sido interpretada por Nino Surguladze, Wurm por Pavel Kudinov, Miller por Stefano Antonucci y El conde Walter por Riccardo Zanellato. El papel de Laura ha sido interpretado por Itxaro Mentxaca en substitución de Petia Petrova.

M. Ángeles Blancas ha cantado una Luisa vehemente y creíble repleta de recursos vocales y dramáticos, con buen fraseo, musicalidad e interpretación. Ha sabido conjugar magníficamente su vertiente más dramática y fogosa con los momentos más líricos y dulces, siempre dentro del mejor gusto musical. En los duetos con el tenor ha hecho lo que ha podido para equilibrar la tediosa versión de Albert Montserrat. En efecto, éste último, en el papel de Rodolfo, ha mostrado una buena voz pero siento tener que decir que muy mal empleada. Dicho en pocas palabras, y con todo el respeto, este señor no sabe cantar. Tiene la voz encastada en la nariz y aledaños, y esto le facilita el sonido en la zona aguda con notas hasta brillantes, pero el centro de la voz está caído, es decir, no está apoyado, con lo que la precisión en la afinación no existe. El fraseo no existe. La línea de canto no existe. Sólo existe una emisión irregular de sonido haciendo como puede las notas que corresponden. Así, queridos blogueros operísticos, no se puede cantar, y menos, Verdi. Puede que una voz tratada de esta manera pueda ser “resultona” e incluso impactante en el verismo pero el canto verdiano es otra cosa y sin una voz bien puesta y bien apoyada no se puede frasear, y si no hay fraseo no hay canto. Así de claro. Cantar no es la simple emisión de notas sino que va mucho más allá y requiere una técnica mínima sin la cual el fraseo y la interpretación, y hasta la misma afinación, se resienten y de qué manera.

El papel de Federica ha sido cantado por la mezzo Nino Surguladze con buena línea, buen fraseo y musicalidad. Su belleza física y su juventud han dado un plus de credibilidad al papel de duquesa despechada.

La bella y joven mezzo georgiana Nino Surguladze en su camerino justo después de finalizada la función (foto propia).

Miller ha sido cantado por Stefano Antonucci que posee una voz de barítono lírico totalmente descolorida, pero, por lo menos, sabe donde la pone y su canto tiene la dignidad y la ortodoxia mínimas requeridas para estos menesteres.
Los papeles de Wurm y del conde Walter han sido interpretados por Pavel Kudinov y Riccardo Zanellato con suficiencia pero sin destacar en nada especial.

Itxaro Mentxaca ha cantado estupendamente la parte de Laura.

Ah, por cierto, he tenido el placer de conocer a Gloria y Josep, autores del magnífico blog culinario/musical "El cafè de nit" que recomiendo vivamente a los amantes de ambos géneros.

Norma al Met - Bergonzi & Horne - Duet - 1970

Aquesta nit us poso aquest video del duet Pollione/Adalgisa de l'acte I de Norma de V. Bellini, amb Carlo Bergonzi i Marilyn Horne al MET en un enregistrament en directe el 4 d'abril de 1970. Director: Richard Bonynge. Bergonzi es troba al moment més dolç de la seva carrera i hi fa un Pollione molt i molt ben cantat.

Il Trovatore"- "Per me ora fatale ..." - Parma 2006

Siguiendo con la ilustración del post de Luisa Miller, pueden ver en este video al barítono italiano Roberto Frontali, cantando, como el Conde de Luna, un fragmento de Il Trovatore de G. Verdi "Per me ora fatale, ..." en una función en el Teatro Regio di Parma, el 28 de abril de 2006. Ferrando: Felipe Bou, Coro y orquesta del Teatro Regio de Parma. Dirección musical: Renato Palumbo. Director de escena: Elijah Moshinsky.

Krassimira Stoyanova y José Cura en Otello

Para ilustrar un poco el anterior post les pongo este video (el único que he encontrado) de Krassimira Stoyanova cantando aquí, junto a José Cura, una escena de Otello de G. Verdi en el mismo Liceu de Barcelona en febrero de 2006. Observen la calidad de su voz, su linea impecable de canto y su temperamento dramático.

Luisa Miller al Liceu

Fotografies d'Antoni Bofill.

Ahir tarda vaig assistir a la funció de Luisa Miller, de Giuseppe Verdi, que es desenvolupà sota el següent repartiment:

El comte Walter: Giacomo Prestia
Rodolfo: Phillip Webb
Federica: Irina Mishura
Wurm: Samuel Ramey
Miller: Roberto Frontali
Luisa: Krassimira Stoyanova
Laura: Nino Surguladze
Un vilatà: Josep Fadó
Direcció musical: Maurizio Benini
Direcció d'escena: Gilbert Deflo
Producció: Opéra National de Paris
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director del Cor: José Luis Basso

Una producció firmada per Gilbert Deflo sempre és garantia d'elegància i bon gust. Aquest cas no ha estat pas una exepció. L'escenografia està inspirada en les pintures de l'alemany Gaspar David Friedrich i ofereix un paisatge romàntic de fons amb diferents il·luminacions segons l'acció de cada escena. Unes variacions al primer terme, com ara una capella, o unes arcades que volen simular el castell del Comte Walter, acaben d'emmarcar l'acció.

La part musical ha estat portada per Mario Benini que ha dirigit amb precisió, ritme i lirisme la inspirada partitura verdiana i ha deixat cantar els personatges estant sempre atent a les seves necessitats. L'orquestra però ha estat una mica irregular. La brillantor de l'obertura, que es veia ben assajada, ha estat eclipsada per d'altres moments menys afortunats on el so no es sentia empastat i la corda baixa, altra vegada, sense l'afinació precisa necessària per a sostenir l'edifici harmònic. Brillantíssima la prestació del clarinet solista Juanjo Mercadal.

La soprano búlgara Krassimira Stoyanova va servir el paper de Luisa amb una veu lírica de gran qualitat, musicalitat exquisida, cantant sempre amb una línia impecable i un bon fraseig verdià.

El tenor nord-americà Phillip Webb té una veu lírico-spinta de volum suficient amb un centre notable i uns aguts brillants que corren bé. El físic no massa agraciat d'una banda, i la dicció americanitzada del seu italià per l'altra, van aigualir un èxit que hagués pogut ser més contundent. Algunes flemes a la gola en algun moment puntual no van enterbolir, però, una prestació digna. L'esperada ària "Quando le sere al placido" va ser cantada amb suficient dignitat.
El paper del Comte Walter va ser cantat pel baix italià Giacomo Prestia, ben conegut del Liceu per les seves prestacions a les darreres temporades. La veu de Prestia és important, tant de qualitat com de volum, encara que la seva zona aguda ha perdut una mica de facilitat d'execució, però en conjunt, ha fet un Walter convincent.
Samuel Ramey, que ja vàrem poder veure i sentir a la Manon de la temporada passada manté el timbre, la dicció i la musicalitat però el seu vibrador ha passat a ser ja una oscil·lació tan ampla que arriba quasi a molestar. Crec que hauria de pensar en una retirada abans que el seu cant es faci insuportable. Per què els cantants al fer-se grans es resisteixen a plegar? La manca d’autocrítica pot arribar tan lluny? No es pot anar sempre vivint de les glòries passades.

El baríton italià Roberto Frontali té una veu ben lírica, una mica rossiniana, però corre bé i canta amb línia, legato i un bon fraseig verdià. Tot i que potser haguéssim preferit un baríton amb una veu més dramàtica, no es pot negar que el seu cant va ser prou bo.

El paper de Federica va ser interpretat per la mezzo russa Irina Mishura amb correcció tot i que cal dir que tampoc no va passar d’aquí. La guapíssima mezzo de Geòrgia Nino Surguladze que ja coneixíem de la seva prestació a Lady Macbeth de Menks, va cantar amb gran lirisme i qualitat vocal la part de Laura, paper, per cert, quasi de soprano. El diumenge 29 tornaré al Liceu i la veuré cantant la part de Federica que, de ben segur, li permetrà lluir de manera més evident la seves qualitats. Ja us ho explicaré perquè valdrà molt la pena ja que també veuré la meva admirada soprano M. Ángeles Blancas cantant la part de Luisa Miller i el tenor barceloní Albert Montserrat la part de Rodolfo.

Josep Fadó va cantar la part d’un vilatà amb gran correcció.

El Cor esplèndid com sempre.

Una vetllada totalment recomanable.

Z. Nelsova - Chopin Cello Sonata in G minor - III.

Música per abans d'anar a dormir.
Aquesta nit us poso la sonata per a violoncel i piano, en sol menor, de F. Chopin, opus 65, tercer moviment: largo, interpretat per la cel·lista Zara Nelsova i el pianista Grant Johannesen.
Bona nit.

Glenn Gould's transcription of Ravel's 'La Valse'

Primera part


Segona part

Aquesta nit us poso la transcripció de Glenn Gould de "La Valse" de Maurice Ravel, interpretat de manera genial per ell mateix.
No us ho podeu perdre.
Bona nit.

R. Fleming C. Abbado- Nacht und Träume - F. Schubert

Música para antes de dormir.
Aunque la imagen esté encogida, disfruten de este video con Renée Fleming cantando el lied de Franz Schubert "Nacht und Träume" en versión orquestal de Max Reger con la "Lucerne Festival Orchestra" dirigida por Claudio Abbado en 2005.

Recital de Josep Carreras en el Liceu

Como ya les dije hace unos días, no pude asistir al Recital de Josep Carreras en conmemoración del 50 aniversario de su debut en el Liceu (recordemos que debutó a los 11 años en un papel de niño cantor en El Retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla) debido a mi actividad laboral. Sin embargo, pude ver casi entera la retransmisión, en diferido de 2 horas, del concierto a través de TV3. Carreras escogió un programa con abundancia de canciones napolitanas y otras piezas que se adaptan a su actual vocalidad, es decir, cantando mucho en el centro y subiendo al medio agudo (no pasó de un La natural), lo cual es lógico a sus 61 años.

Hay que decir de manera clara que el centro de su voz se mantiene en forma, con calidad y calidez de sonido y no digamos los graves que mantiene tan bien colocados como siempre. Probablemente Carreras haya sido el tenor con los graves mejor colocados del siglo XX. Lo que queda intacto, además, es su instinto de gran cantante, con la energía necesaria para interpretar con pasión, frasear con su elegancia, convicción y musicalidad características y su dicción siempre clara. Fue un placer verle y oírle cantar y también recibir el calor afectuoso del público del Liceu totalmente entregado. El pianista Lorenzo Babaj estuvo correctísimo en todo momento y siempre atento al cantante. El recital fue retransmitido dos horas después por TV3 y proyectado en una pantalla gigante en la playa de San Sebastián, en el barrio de la Barceloneta, con unos dos mil espectadores presentes. Al final, el ilustre tenor se desplazó hasta allí y cantó en directo la popular canción catalana “Rosó” que hizo las delicias del respetable. Acabó con unas palabras de agradecimiento por la presencia y fidelidad del público.

Una gran velada cargada de emoción y buen canto.

¡Felicidades otra vez Josep Carreras!

Josep Carreras. Improvviso. Andrea Chénier

No me'n puc estar de posar-vos aquest altre vídeo de Carreras cantant l' "Improvviso" de l'òpera Andrea Chénier d'Umberto Giordano. Aquesta recital és de l'any 1990, a les Termes de Caracalla de Roma, ja totalment restablert de la seva greu malaltia. Director: Zubin Mehta.
Observeu l'apassionament de la interpretació, l'increïble fraseig i la perfecta dicció. Així és com s'ha de cantar aquesta òpera.

Josep Carreras cantant "Sly" al Liceu. Any 2001

En commemoració del 50è aniversari del debut de Josep Carreras al Liceu, permeteu que us posi aquest vídeo d'un fragment de l'òpera Sly, d'Ermano Wolf-Ferrari, que cantà al Liceu l'any 2001 amb la soprano Isabelle Kabatu i el baríton Sherrill Milnes, dirigits per David Giménez. Observareu que coixejava una mica degut a una recent intervenció. La seva prestació va ser molt reeixida, cantant en tot moment amb l'entrega i força habituals. Va obtenir un gran èxit. Recordo, com anècdota, que vam passar tots molta calor perquè va vetar l'ús de l'aire condicionat.

50è aniversari del debut de Josep Carreras al LIceu

Foto: Cartell d'anunci del recital de Josep Carreras (podeu ampliar la foto fent clic sobre l'imatge).

Demà, dimarts 17 de juny, a les 20:00 h, el tenor Josep Carreras oferirà un recital en commemoració del 50è aniversari del seu debut al Gran Teatre del Liceu. Dissortadament no hi podré assistir. La meva feina de demà no m'ho permet, però el seguiré de la vora i us explicaré el què sàpiga.
M'hagués agradat molt poder-hi anar per aplaudir-lo amb totes les ganes i donar-li les gràcies personalment pel què m'ha fer gaudir durant tants anys i també pel pròleg que va fer del llibre Medicina del Cant.
La seva carrera ha estat impressionant i s'ha mogut, i es segueix movent, dintre dels paràmetres de la màxima qualitat. El color daurat de la seva veu, el seu centre poderós i l'elegant i expressiu fraseig han marcat època.
Felicitats Josep Carreras!
Que per molts anys puguis anar celebrant recitals i aniversaris, i que tots nosaltres ho puguem veure!

Nota: TV3 retransmetrà el recital amb el retard de dues hores.

Roberto Scandiuzzi y Deborah Voigt. La Forza del Destino

Esta noche les pongo este video del dueto bajo/soprano "Or siam soli..." de La Forza del Destino, de Giuseppe Verdi, con el espléndido y simpático bajo italiano Roberto Scandiuzzi y la soprano Deborah Voigt, en su época de obesa mórbida. Esta última, después de tener problemas con algún director de escena que la vetó, decidió perder peso drásticamente. No sé si se operó o no, pero cuando vino al Liceu para La Gioconda, d'Amilcare Ponchielli, estaba hecha una sílfide.

Carlo Colombara canta "Ella giammai m'amò"

Esta noche les sugiero escuchar la célebre aria de Felipe II de la ópera Don Carlo, de Giuseppe Verdi, cantada por Carlo Colombara, una muy buena y actual voz de bajo, de canto ortodoxo, "alla italiana" con un buen fraseo verdiano y dicción precisa.

Salm 23 de Franz Schubert

Música per abans d'anar a dormir.

Els Petits Cantaires de Viena interpretant el Salm 23 de Franz Schubert, en un concert al Japó l'any 1992. Tot i les petits pífies del pianista acompanyant i de la dubtosa afinació del piano, es tracta d'una inspirada pàgina de qualitat que de ben segur ens farà dormir millor.

Bona nit.

Nicola Benedetti. Taïs. J. Massenet

Música per abans d'anar a dormir.

Una música molt coneguda i quasi diria popular, de les més "sobades" del repertori, música fàcil i que entra bé, sobretot quan està ben interpretada com ara és el cas. S'interpreta habitualment en un entreacte entre escenes del segon acte, tot i que també es sol incloure com a peça independent dintre de la programació d'algun concert. Es tracta de "Meditació" de l'òpera Taïs de Jules Massenet, amb la violinista Nicola Benedetti, en un concert al City Hall de Belfast. No hi consta l'orquestra ni el director.
Bona nit.

P. Fournier - Concierto para cello de Dvořák en Si menor, 2º mov.

Primera parte


Segunda parte

Música para antes de dormir.

Segundo movimiento (Adagio ma non troppo) del Concierto para cello y orquesta nº 2 en si menor, Op. 104 de A. Dvořák, interpretado por Pierre Fournier con la ORTF dirigidos por Sergiu Celibidache.
Buenas noches.

Estem governats per una colla d'inútils i incompetents?

No em refereixo només a la crisi econòmica , que també, sinó més aviat a les petites coses de cada dia com ara la impunitat de les manifestacions o concentracions de persones en mig del carrer per tallar el transit i fer més sonada la seva queixa. Per descomptat que no estic pas en contra del dret de manifestació. Si però que qüestiono seriosament el dret d’impedir el transit per un carrer, avinguda, carretera o autopista. Perquè una manifestació sigui admesa com a legítima crec que és del tot imprescindible que sigui pacífica i no pot ser considerada com a tal una concentració de persones, per molta raó que tinguin, que exerceixin la violència d’impedir el pas per un espai públic. Els drets d’una persona o d’un grup de persones acaben just on comencen els drets dels altres. Els polítics responsables d’aquests assumptes sembla que no pensen igual i així, a la que comença una manifestació o concentració opten per la solució per ells més fàcil: desviar el transit si és possible i si no, que s’esperin. No fa gaire temps un grup de veïns van estar interrompent un dia per setmana durant un any, el transit de les rondes a la alçada de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Aquests senyors es podien haver manifestat a qualsevol altre lloc, a la plaça de Catalunya mateix, però no, havien de tallar el transit en una ronda hipertransitada i a hora punta. Creuen que les autoritats competents ho van impedir? Doncs no. Es van limitar a “negociar” durant un any! La quantitat de ciutadans perjudicats en tot aquest temps “tant se’ls en fot” als polítics de torn, l’important és passar per dirigents tolerants amb les famílies manifestants: com que són d’esquerres han de quedar bé amb els dèbils, deuen pensar.

Ahir tarda anava a fer una consulta important amb un altre metge, per parlar d’una pacient amb seriosos problemes, al Centre Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona. Hi va haver una concentració de persones en mig de la Via Augusta. Quina va ser la solució? Doncs no deixar passar els cotxes i obligar-los a desviar-se, a cops de "pito" uns dos cents metres abans, per un carrer lateral. Això va aconseguir un embotellament terrible i la impossibilitat física de poder arribar al centre mèdic, a part d’una pèrdua de temps molt gran. Vostès creuen que les autoritats van pensar en els centenars i milers de ciutadans atrapats en l’atzucac? Creuen que es van posar a la pell de possibles malalts que anaven al dit centre a visitar-se o a d’altres centres mèdics de la zona? O en possibles desplaçaments urgents per a qualsevol cosa? Evidentment no.

Des de diumenge passat han estat aturats per piquets “informatius” gran quantitat de camions a La Jonquera. Avui els Mossos d’Esquadra han impedit la violència que representa no deixar utilitzar la via pública i han pogut passar una bona part de camions. Creuen realment que calia esperar tres dies per prendre aquesta mesura, quan en aquests tres dies s’han pogut fer malbé algunes mercaderies?

El dret de manifestació ha de conculcar els drets d’altres ciutadans? No em refereixo a les grans i històriques manifestacions multitudinàries anunciades molts dies abans i convocades en dies de festa, em refereixo a aquestes concentracions més o menys espontànies de gent no gaire nombrosa però que condicionen molt seriosament la vida de molts altres ciutadans. No haurien les autoritats competents d’impedir per mitjà de les forces de seguretat que s’exercís la violència d’impedir el pas per la via pública? Estem doncs governats per una colla d'inútils, demagogs i incompetents? Jo crec que molta gent tenim ja una idea clara sobre el tema.

Verdi: Otello - 'Gia nella notte densa' - Domingo, Te Kanawa

Música per abans d¡anar a dormir.
Gaudiu d'aquest vídeo del famós duet d'amor del primer acte d'Otello de G. Verdi, cantat per Kiri Te Kanawa i Plácido Domindo en una producció de "The Royal Opera Covent Garden" dirigida musicalment per Georg Solti. Domingo es troba aquí pletòric de facultats, musicalíssim i molt artista en el sentit més ampli de la paraula. Te Kanawa llueix la seva bellesa i fa una Desdèmona escenicament creïble a més de cantar molt bé. És un plaer poder veure aquest duet tan ben cantat i dirigit.
Bona nit.

Segundo aniversario de Medicina del Canto, ópera , música y otras cosas.

Foto: Instantánea del Liceu que hice antes de la última función de "Death in Venice".

Ayer, ocho de junio hizo dos años de la inauguración de este blog. De hecho, para ser más exactos, fue unos meses antes, pero por problemas técnicos perdí el control de la página y tuve que volver a hacerlo de nuevo. Al principio los artículos estaban focalizados a algunos aspectos de los trastornos de los cantantes, pero a medida que se iban agotando los temas, estando ya a disposición de quien estuviera interesado el libro virtual “Medicina del Canto” y, por otro lado, habiendo aprendido la sencilla técnica de insertar videos de YouTube o simples archivos de música en los artículos, la cosa fue evolucionando y cambiando poco a poco. Decidí más adelante dar a conocer mi visión crítica de los espectáculos operísticos o conciertos a los que asistía y, de paso, a escribir también en catalán, mi lengua materna, en la que me expreso más fácilmente y, entre una cosa y la otra, hemos llegado hasta aquí.

Han sido dos años intensos e interesantes con muchas más visitas de las que nunca hubiera pensado recibir. He tenido ocasión de conocer a gente interesante, hacer buenos amigos y, en lo que he podido, he intentado ayudar o aconsejar a los que lo han solicitado. De momento, no sólo no pienso en la “retirada” sino que tengo la intención de seguir al pie del cañón por mucho tiempo.

Les doy las gracias por su paciencia, su fidelidad y por las muestras de afecto que he recibido de muchos. A todos les deseo lo mejor.

Polifacético e increíble Thomas Quasthoff

No cabe duda que Thomas Quasthoff es un músico total o, si lo prefieren, un artista "holístico" y si tienen alguna duda miren y escúchenlo cantando jazz, y de qué manera. Es increíble. Sólo cabe esperar que no lo haga muy a menudo porqué es más que probable que, después de una sesión de estas, su laringe no se encuentre en las mejores condiciones.

Thomas Quasthoff - Gute Nacht - Winterreise

Les visibles seqüeles degudes a l'ingesta de Talidomida per part de la seva mare durant l'embaràs, no van impedir que aquest extraordinari baríton alemany seguís una brillant carrera i fos en la actualitat un referent imprescindible de la interpretació liederística mundial.
Aquí canta la primera cançó del cicle de Franz Schubert Winterreise (Viatge d'hivern), "Gute Nacht", acompanyat al piano per Daniel Barenboim. Enregistrament d'un recital a la "Berlin Philharmonie" el 22 de març de 2005.
La propera temporada cantarà al Liceu, el dimecres 17 de juny de 2009, el cicle La Bella Molinera, també de Franz Schubert. Jo no m'ho perdré.

Clase magistral de Carlo Bergonzi

No se pierdan por nada del mundo este fragmento de una "masterclass" de Carlo Bergonzi, ya en su madurez, corrigiendo e interpretando la dificilísima aria "Celeste Aida..." de la ópera Aida de G. Verdi. Observen la manera de cantar "coperta" de Bergonzi y sus inigualables portamentos.

Dra. Montserrat Bonet: Premi a l'Excel·lència professional

La Dra. Montserrat Bonet i Agustí moments després de rebre el Premi a l'Excel·lència Professional en l'apartat d'Humanitats.

Ahir vespre, al fantàstic Palau de Fires i Congressos de Tarragona, i després de passar tot el dia participant, com a delegat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, al II Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, va tenir lloc el lliurament dels Premis a l'Excel·lència professional.
Dintre de l'apartat d'Humanitats va ser premiada la Dra. Montserrat Bonet i Agustí, otorrinolaringòloga i foniatra de prestigi que alterna la seva feina amb l'ensenyament a la Universitat de Barcelona i la direcció de cant coral. La seva afecció per la música està ben assentada en la seva mateixa genètica. No en va és neta de l'exímia soprano, de grat record, Conxita Badia.
Va col·laborar amb el Servei Mèdic del Liceu, quan jo n'era el responsable, fent una xerrada als membres del Cor sobre higiene de la veu. Després va escriure l'important capítol de Fisiologia del Cant dintre del llibre Medicina del Cant.
La Dra. Bonet és un referent imprescindible de la foniatria a Barcelona. Moltes felicitats!

Novena Simfonia de Beethoven. Bernstein 1989.

Primera part


Segona part


Tercera part


Quarta part

Aquesta nit us poso aquests quatre vídeos de la versió que Leonard Bernstein fa de la part "Oda a l'alegria" de la Novena Simfonia de Beethoven. Enregistrament en directe el dia de Nadal de 1989 al Schauspielhaus de Berlin, amb la participació de les Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Staatskapelle Dresden, Kirov Orchestra, London Symphony Orchestra, New York Philharmonic, Orchestre de Paris, i els solistes June Anderson, Sarah Walker, Klaus Konig i Jan-Hendrik Rootering.
És una versió molt interessant i us recomano que la gaudiu amb el temps i la tranquil·litat necessaris.

Bona nit.

Marga Fuentes

Queridos blogueros operísticos,

Hoy me van a permitir que haga una excepción, un paréntesis entre la lírica operística y la llamada música clásica y nos vayamos, sin que sirva de precedente, a otro estilo que, cuando está bien interpretado, puede tocar la fibra sensible de cualquier aficionado a la música. Y es que he descubierto un blog muy interesante de la cantante Marga Fuentes, donde se ofrecen una serie de canciones de calidad. La voz de Marga es bella, sugerente, y su cantar derrocha sensibilidad y buen gusto. Los arreglos musicales de Mario Gutiérrez son también de calidad. Quizás el único pero sea el uso de teclados electrónicos que dan un sonido de una calidad no comparable a la de los instrumentos originales, pero que pueden ser "resultones" cuando hay que cuidar el presupuesto.
Canciones como "A un semejante", "Pedacito de Cielo" o la canción sefardí "Yo m'enamorí d'un aire" son absolutamente recomendables para oídos sensibles y exigentes. ¡Que lo disfruten! y ¡Felicidades Marga Fuentes, y que pueda seguir deleitándonos con sus sabias y sentidas interpretaciones!

Soave sia il vento - Così fan tutte, Glyndebourne 2006

Música para antes de dormir.
Esta noche les propongo el maravilloso trío "Soave sia il vento" de la ópera Così fan tutte de W. A. Mozart, cantado por el bajo Nicolas Rivenq (Don Alfonso), la soprano Miah Persson (Fiordiligi) y la mezzo Anke Vondung (Dorabella) con la "Orchestra of the Age of Enlightenment", todos bajo la dirección de Ivan Fischer. Festival de Glyndebourne 2006.
Buenas noches.

Brahms, Trio amb trompa - Barenboim, Perlman, Clevenger

Primer moviment


Segon moviment


Tercer moviment


Quart moviment

Aquesta nit, abans d'anar a dormir, us aconsello de veure i escoltar aquests vídeos de la interessantíssima versió del Trio per a violí, trompa i piano de Johannes Brahms, amb Itzhak Perlman, Dale Clevenger i Daniel Barenboim respectivament. No té desperdici.
Bona nit.