Mady Mesplé - Hahn - Poulenc

Música per abans d'anar a dormir.
Sempre hi ha un retorn per a la Mélodie Française, sobretot quan pots sentir aquestes tres cançons tan delicadament cantades per una artista com Mady Mesplé. No hi consta el pianista.
Hi ha dues cançons de Reynaldo Hahn: "à Chloris" (text de Théophile de Viau) i "Quand la nuit n'est pas étoilée" (text de Victor Hugo) i una de Francis Poulenc: "C'est ainsi que tu es" (text de Louise de Vilmorin). Veureu que la primera cançó desplega una melodia sobre un fons pianístic absolutament bachià, probablement com a homenatge al mateix Bach. L'enregistrament és només d'audio i va sobretitolat en francès amb alguna errada inclosa com podreu comprobar.
Bona nit.

Bergonzi - Cossotto - " Ah lo vedi " (Cavalleria Rusticana)

Esta noche he escogido esta grabación de audio histórica con Carlo Bergonzi y Fiorenza Cossoto cantando, y de qué manera, el duo de Cavalleria Rusticana, de Mascagni "Ah lo vedi" dirigidos por Herbert Von Karajan. Observen que Bergonzi, pese a no tener una voz de tenor de gran cuerpo, canta con una línea impecable con un fraseo y dicción que le hacen único. Cossotto está maravillosa y la dirección de Karajan muy acertada.

XVI Schubertíada a Vilabertran. Recital d'Angelika Kirchschlager i Helmut Deutsch

Foto: moments abans de l'inici de la segona part.













Ahir nit a les 21:00 h. va tenir lloc el Recital de la mezzo austríaca Angelika Kirchschlager acompanyada al piano per Helmut Deutsch, a l'església de Santa Maria de Vilabertran.
El recital es va desenvolupar amb el programa següent:

Franz Schubert (1797 - 1828):

-Fischerweise D881. Cançó del pescador
-Der Wanderer an den Mond D870. El caminant a la lluna
-Bertas Lied in der Nacht D653. Cançó de Berta en la nit
-Wehmut D772. Melangia
-Frülingsglaube D686. Fe primaveral
-Im Früling D882. En primavera

-Die Sterne D939. Les estrelles
-Lied del Anna Lyle D830. Cançó d'Anna Lyle
-Abschied D475. Comiat
-Rastlose Liebe D138. Amor inquiet
-Die Liebe D210. L'amor
-Geheimes D719. Secret
-Versunken D715. Extasiat

Erich Wolfgang Korngold (1897 - 1957):

5 lieder op. 38:
Glückwunsch (Felicitació) - Der Kranke (El malalt) - Altspanisch (Espanyol antic) - Old English Song (Antiga cançó anglesa) - My Mistress'Eyes (L'ull de l'estimada)

Kurt Julian Weill (1900 - 1950)

Stay Well (Estigues bé)
Complainte de la Seine (Complanta del Sena)
Der Abschiedsbrief. (La carta de comiat)
Je ne t'aime pas (No t'estimo)
Youkali (Youkali)
One life to live (Una vida per viure).

Angelika Kichschlager té una veu de gran qualitat i bellesa. És allò que en diem una veu bella i, a més, canta molt bé i ha demostrat sempre una gran capacitat d'expressió, dicció i musicalitat. Per tant, podríem dir que ho té tot. Ahir però se le veia cansada. Havia arribat el mateix dia i se n'anava l'endemà al matí a primera hora. Poc temps també per a assajar. El resultat global va ser doncs una mica decebedor, dintre, és clar, d'una qualitat inqüestionable.
La primera part, totalment dedicada a Schubert, va precisar de faristol i partitures les mirades a les quals van ser massa seguides, com si no conegués prou bé el programa. Crec que això li va treure frescor i comunicació amb el públic. La presència del faristol, tal com recordava un company, no deixa de significar una barrera entre públic i artista.
Tots vam estar d'acord, però, que a partir del lied Abschied, la situació va millorar i la connexió amb el públic va anar a més.
La segona part va començar amb les cançons de Korngold que va cantar de memòria, que és com s'haurien de fer tots els recitals de lieder, amb intensitat, concentració i comunicació.
Les cançons de Kurt Weill van ser cantades amb molta sensibilitat destacant, potser per la qualitat de la pròpia cançó, la "Complainte de la Seine". Les dues últimes cançons van ser interpretades amb visible cansament amb algun problema puntual d'afinació inclòs.
Al final dues propines, la darrera de les quals "Seligkeit" de Schubert em va fer reconciliar amb la Sra. Kichschlager.
Helmut Deutsch va estar, com sempre, molt atent a la cantant i va fer un acompanyament correcte i seriós tot i que, pel meu gust, va estar mancat de subtilesa i no va estar a l'altura dels grans pianistes acompanyants que hem conegut.

Véronique Gens canta "Clair de Lune" de Cl. Debussy

Música per abans d'anar a dormir.
Véronique Gens canta "Clair de Lune" de Debussy, acompanyada al piano per Roger Vignoles.
Un veritable regal de bona nit.
Text de Paul Verlaine:

Votre âme est un paysage choisi
Que vont charmants masques et bergamasques,
Jouant du luth et dansant, et quasi
Tristes sous leurs déguisements fantasques!
Tout en chantant sur le mode mineur
L'amour vainqueur et la vie opportune.
Ils n'ont pas l'air de croire à leur bonheur,
Et leur chanson se mêle au clair de lune,
Au calme clair de lune triste et beau,
Qui fait rêver, les oiseaux dans les arbres,
Et sangloter d'extase les jets d'eau,
Les grands jets d'eau sveltes parmi les marbres.

Amb el mateix text i el mateix títol, Gabriel Fauré va escriure la següent cançó, també interpretada per Véronique Gens i Roger Vignoles.
Bona nit.



Clair de Lune. Gabriel Fauré

Natalie Dessay - Les Oiseaux dans la Charmille (Bastille)

Avui tornem amb Natalie Dessay en una producció dels "Les Contes d'Hoffmann", de Jacques Offenbach al Théatre de la Bastille de París interpretant de manera única l'escena de l'ària d'Olympia "Les oiseaux dans la charmille", Observeu les increíbles dots d'aquesta gran ARTISTA i la perfecta musicalitat i afinació immunes al moviment escènic.

Curiosidades de la vida

He encontrado en You Yube estos tres videos de tres lieder de Schumann, del ciclo "Amor de Poeta", interpretados nada menos que por una ocarina y piano. No sabía nada de las posibilidades musicales de este instrumento hasta que he podido oír lo que sigue.


"Die Rose, die Lilie, die Taube"


"Ich grolle nicht"


"Ein Jüngling liebt ein Mädchen"

Nuits d'été - H. Berlioz - Dame Janet Baker

Esta noche nos pasamos a la Mélodie Française y les propongo el ciclo de 6 canciones "Nuits dété" d'Héctor Berlioz (sobre 6 poemas de Théophile Gautier) , excelentemente cantado por la gran mezzo Dame Janet Baker acompañada por la Orquesta Sinfónica de la Radio Danesa, bajo la dirección de Herbert Blomstedt, en un concierto en el Danmarks Radio Concert Hall de Frederiksberg, el 9 de marzo de 1972.
Les recomiendo que no se lo pierdan. Si tienen prisa por acostarse pronto, vean y escuchen, al menos, la segunda canción "Le spectre de la rosa" o la cuarta "Absence". Seguro que dormirán mejor.
Buenas noches

1. Vilanelle


2. Le spectre de la rose


3. Sur les lagunes


4. Absence


5. Au cimetière


6. L'île inconnue

XVI Schubertíada a Vilabertran. Matthias Goerne i Helmut Deutsch

Aquest post anava abans del de la Rita Streich, però per raons que encara no he entès bé, se m'ha esborrat al incloure l'altre. El torno a posar.

Foto: Ahir nit, un moment abans de començar el concert a Vilabertran.

Ahir nit vaig assistir al segon concert de la XVI Schubertíada a Vilabertran, ofert pel prestigiós baríton Matthias Goerne acompanyat al piano per Helmut Deutsch. El programa va ser el següent, com veureu, tot Schubert:

Primera part:

-An die untergehende Sonne D457. Al sol ponent

-Der Tod und das Mädchen D531. La mort I la donzella

-Die Rose D745. La rosa

-Erinnerung D101. Record

-Litanei auf das Fest aller Seelen D343. Lletanies per al Dia dels Difunts

-Auf dem Wasser zu singen D774. Per a cantar sobre l’aigua

-Abendbilder D650. Imatges vespertines

-Nach einem Gewiter D561. Després d’una tempesta

-Der Zwerg D771. El nan

Segona part:

-Im Frühling D882. En primavera

-Stimme der Liebe D187. La veu de l’amor

-Die Blumensprache D519. El llenguatge de les flors

-Viola D786. Violeta

-An die Entfernte D765. A la llunyana

-Bei dir allein! D866. Tot sol amb tu

-Ganymed D544. Ganímedes

D’estat de gràcia, plenitud i maduresa podríem qualificar el moment artístic de Matthias Goerne. El concert d’ahir quedarà, al menys per a mi, com un d’aquells històrics en els que “baixa la musa” i s’atura el temps: moments de creació, atemporals. Per gaudir d’aquests moments és necessari, és clar, un estat receptiu de total atenció, per això és tan important que l’audiència mantingui un impecable silenci. Aquest es va mantenir força bé si no fos per la senyora del ventall que hi havia unes cadires més enllà de la meva esquerra. La pobra dona, que no deu freqüentar massa els concerts, devia quedar estorada de que els veïns li diguéssim gestualment que no.

Goerne va cantar tot el programa amb una intensitat i entrega totals. Em va colpir especialment la interpretació del lied Litanei auf das Fest aller seelen, on va mostrar, a més, un complet domini del fiato i del recolzament de la veu en pianíssim. Der Zwerg, que finalitzava la primera part, va ser cantada amb una intensitat i contundència vocal realment impactants. La segona part va seguir amb la mateixa tònica alternant moments dramàtics amb frases d’una tendresa exquisida i, quan calia, pinzellades lleugeres de bon humor. El llarg lied Viola, amb text de Von Schober, va ser un bon exemple d’aquesta alternança de matisos. Va acabar amb un excels Ganymed rebent tot seguit un allau d’aplaudiments i bravos d’un públic enfervorit i incondicional. Va oferir només un bis (que no vaig saber identificar) degut, crec, al notable cansament que mostrava.

El conegut mestre Helmut Deutsch va aconseguir un bon acompanyament pianístic sabent subratllar i destacar el què calia, quedant sempre, però, en un segon pla en relació a Goerne.

Vetllada inoblidable que gosaria, fins i tot, posar a l’alçada dels mítics recitals de lieder d’Anton Dermota.

Notícia interessant: vaig tenir ocasió de parlar amb Manuel Capdevila (antic secretari de Joventuts Musicals i estudiós de l’obra de Schubert i d’altres autors romàntics) perquè m’interessava saber si podria aconseguir la seva versió catalana de la integral de lieder de Schubert, i em va dir que a partir de desembre es publicava finalment l’obra: 1700 pàgines amb tots els lieder de Franz Schubert traduïts al català i amb comentaris de cadascun. Per tant, els interessats ja podeu prendre’n nota.