diumenge, 30 de novembre del 2008

Més Bonisolli



No voldria pas que la opinió que vaig donar al post d'ahir sobre Franco Bonisolli em manllevés l'equanimitat que cal tenir quan et trobes davant d'una veu d'aquesta categoria. I com aquest home quan volia ho feia bé, us he volgut posar aquest video també de l'any 1983 en un recital a Tokyo i dirigit pel qui sembla ser un jove Antonio Pappano, cantant el "Dio mi potevi scagliar" de l'Otello de G. Verdi. La seva obsessió per a lluir la veu li feia allargar els aguts més enllà de la intenció del compositor però, tot i això, la seva prestació en aquest concert es pot qualificar de molt brillant.

dissabte, 29 de novembre del 2008

Franco Bonisolli o una gran veu en mans d'un destraler.


"Di quella pira" Il Trovatore, Verdi. Liceu, 1983

Fa uns dies una lectora del blog em preguntava com era que no parlava mai de Franco Bonisolli. Avui en parlaré tot i que mai no va ser un cantant que m'arribés a interessar. Va ser un tenor de veu realment privilegiada, una veu spinta amb un agut contundent. Per a ell primava però el seu concepte de lluiment de la pròpia veu per sobre de qualsevol altre cosa. Si s'havia de sacrificar la musicalitat perquè li semblava que la veu li sonaria millor no dubtava pas a fer-ho. Podia cantar bé quan volia, però sempre acabava primant el so de la veu amb la qual cosa el seu cant solia ser bastant destraler. L'any 1983 va venir al Liceu a fer un Trovador, que era de les óperes en la que havia despuntat sempre, especialment per la temuda ària de la Pira, l'agut final de la qual era per a ell motiu de lluiment. Aquell dia, però, l'agut se li va trencar i com que coincideix amb el final de l'acte, es va baixar el teló ràpidament. Al cap d'un moment va tornar a sortir a escena i va repetir el do natural davant de l'estupor dels més seriosos d'una banda i els bravos desaforats dels "pinyolaires" de l'altra. Això ho podeu escoltar en el primer video que he penjat. En el segon hi canta l'ària "O muto asil del pianto" del Guglielmo Tell, de G. Rossini, en un recital en homenatge a Beniamino Gigli.
Aquesta manera d'entendre el cant i l'òpera està més a la vora del circ que no pas de l'art on crec que s'hauria de moure l'actitud de tot cantant mínimament seriós.
Franco Bonisolli va morir el 6 de novembre de 2003 només amb 66 anys, just el mateix dia del traspàs de Franco Corelli. Descansi en pau el tenor de veu privilegiada que va fer les delícies d'una part gens menyspreable del públic operístic: la dels "pinyolaires".


"O muto asil del pianto" Guglielmo Tell, Rossini.

Gianni Raimondi ha muerto



El 19 de octubre pasado falleció en Bolonia, a los 85 años, el célebre tenor Gianni Raimondi. Este excelente cantante que había cantado en los mejores teatros del mundo, nada menos que 270 veces en la Scala, y que fue compañero de reparto de Maria Callas con la que cantó muchas veces, posiblemente fue el tenor que más cantó con ella, este gran cantante, digo, quedó algo eclipsado por el "subidón" mediático (grabación de discos) de afamados colegas como Giuseppe Di Stefano, Carlo Bergonzi, Mario del Monaco o Franco Corelli. Cantó un amplio repertorio centrado especialmente en obras de Rossini, Donizetti, Verdi y Puccini. Pasaron a la historia algunas de sus actuaciones como las de la Scala en 1956 con una Traviata junto a Maria Callas, dirigida escenicamente por Luchino Visconti y musicalmente por Carlo Maria Giulini. En 1963 participó como Rodolfo en una película sobre La Bohème, de G. Puccini, dirigida por Herbert Von Karajan y con la participación de Mirella Freni en el papel de Mimi.
Estuvo activo hasta 1976, año de su retiro.
En el Liceu de Barcelona actuó en diciembre de 1955 junto a Victoria de los Ángeles, Manuel Ausensi y Anna Maria Canali en la ópera Madama Butterfly. Este mismo mes cantó La Bohème con Orietta Moscucci y Manuel Ausensi entre otros. En noviembre de 1956 repitió La Bohème con Victoria de los Ángeles, Manuel Ausensi, Ornella Rovero, Giuseppe Modesti y Luis Mª. Andreu. En diciembre de 1956 cantó Traviata junto a Magda Olivero y Manuel Ausensi. En noviembre de 1959 otra Boheme con Renata Tebaldi y Enriqueta Tarrés. Finalmente en la temporada 1960-1961 cantó un Rigoletto.
En el primer video de hoy canta (sólo en audio) el aria "Una vergine, un angel di Dio ..." de La Favorita de G. Donizetti en el Teatro San Carlo de Nápoles en el año 1959. La calidad de la grabación no es perfecta (es en vivo) pero si suficiente como para apreciar la calidad de la voz de Raimondi así como su magnífica línea de canto.



En el segundo video canta "Recondita armonia" de Tosca en un film de 1965 en Génova. Observen que en el agudo gallea algo la nota pero sigue y la alarga como para demostrar que sólo fue un pequeño accidente.
Descanse en paz.

dimarts, 25 de novembre del 2008

Vacunació antigripal

Foto pròpia.

Som a la tardor i, com ja he dit en posts d'anys anteriors, recomano vivament la vacunació antigripal a tots els cantants, a menys que hi hagi alguna contraindicació puntual. Encara que tinguem la temporada una mica avançada, hi som perfectament a temps.
Habitualment, les autoritats sanitàries recomanen la vacunació als majors de 60 o 65 anys, a més dels portadors de malalties cròniques com la diabetis, cardiopaties, bronquitis crònica, enfisema, asma bronquial, etc., pero en el cas del cantant, una simple grip pot afectar no solament el seu estat de salut sinó el mateix calendari professional, ocasionant-li dificultats i pèrdues econòmiques difícils de quantificar, però que poden arribar a ser considerables.
I és que l'entorn de treball dels cantants, en llocs tancats i en contacte amb companys de feina, coristes, músics, figurants, tècnics del teatre, etc., facilita el contagi de les malalties víriques en general i de la grip en particular, sobretot a les grans ciutats i en èpoques endèmiques.
En els casos d'antecedents d'asma bronquial, bronquiestàsies, bronquitis crònica, etc., recomano també la vacunació antipneumocòcica cada cinc anys.
Les mateixes recomanacions son aplicables als músics de les orquestres.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Gould interpreta Variaciones Golgberg - var.26-30 & Aria Da Capo



Esta noche seguimos con J. S. Bach, pero de otra manera bien distinta, nada menos que con Glenn Gould al piano tocando con su heterodoxa genialidad las partes 26-30 de la Variaciones Goldberg. Algunos le han criticado y han puesto objeciones a su manera de interpretar a Bach, pero lo que es cierto es que nadie absolutamente queda indiferente después de verle.

dissabte, 22 de novembre del 2008

Passió segons Sant Mateu - So ist mein Jesu



Música per abans d'anar a dormir.
Aquesta nit canviem de registre i ens passem a l'oratori. Passió segons Sant Mateu, de J. S. Bach: "So ist mein Jesu nun gefangen", seguit del conegut coral "Sind Blitze und Donnern in Wolken verschwunden". Amb els solistes Christian Fliegner, soprano, René Jacobs, mezzo, el "Tölzer Knabenchor" i l'orquestra "La Petite Bande", tots sota la direcció de Sigiswald Kuijken.
Bona nit.

divendres, 21 de novembre del 2008

Montserrat Caballé i Peter Glossop - Il Trovatore - Acte Quart



Seguint amb Peter Glossop, aquí el tenim de nou, aquesta vegada amb Montserrat Caballé, cantant, el juliol de 1972, el duet de l'acte quart d' Il Trovatore de G. Verdi, en una producció al Théatre Anthique d'Orange.

dijous, 20 de novembre del 2008

En memoria de Peter Glossop



El pasado 7 de octubre falleció a los 80 años el célebre barítono británico Peter Glossop. Para mí su recuerdo irá siempre ligado al personaje de Yago del Otello de Verdi que interpretó en el Liceu en 1969 e inmortalizó en la película del mismo nombre dirigida por Karajan y que cantó junto a Mirella Freni y John Vickers. También le recuerdo un excelente Macbeth en 1968. Puede que le viera en alguna otra ocasión pero no estoy seguro. Tengo presente en mi mente su tremenda presencia escénica, su bella y sugestiva voz y su manera de decir que podía ir desde lo más sutil a lo más tremendo con un sentido teatral de primer orden.
En este video, un fragmento de la película de Karajan sobre el Otello de Verdi, canta magistralmente el aria "Credo in un dio crudel ..."
Descanse en paz.

dimarts, 18 de novembre del 2008

Kyle Ketelsen - Madamina, il catalogo è questo



Ya que hablábamos ayer de Kyle Ketelsen, helo aquí cantando "Madamina, il catalogo è questo" de la última producción del Don Giovanni de Mozart en la Royal Opera House Covent Garden. Dirigida musicalmente por Charles Mackerras, Donna Elvira es Joyce DiDonato y Don Giovanni Simon Keenlyside. Fue esta producción la que pudimos ver en el cine Cinesa Diagonal de Barcelona, retransmitida en directo vía digital desde el gran teatro londinense, el mismo día del estreno.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Le Nozze di Figaro al Liceu


Fotos d'Antoni Bofill.

Ahir tarda vaig assistir a la funció d'abonament del torn T al Liceu, per veure la nova coproducció Gran Teatre del Liceu/Welsh National Opera (Cardiff) de Les Noces de Fígaro, de W. A. Mozart, la direcció escènica de la qual signa Lluís Pasqual.
El repartiment va ser el següent:

Compte d'Almaviva: Ludovic Tézier
Comtessa d'Almaviva: Emma Bell
Susanna: Ofèlia Sala
Figaro: Kyle Ketelsen
Cherubino: Sophie Kock
Marcellina: Marie McLaughlin
Bartolo: Friedelmann Röhlig
Basilio: Raúl Giménez
Don Curzio: Roger Padullés
Barbarina: Eliana Bayón
Antonio: Valeriano Lanchas
Dues dones: Olatz Gorrotxategui i Àngels Padró

Escenografia: Paco Azorín
Vestuari: Franca Squarciapino
Il·luminació: Albert Faura

Coreografia de Montse Colomé
Direcció d'escena: Lluís Pasqual
Direcció musical: Antoni Ros Marbà

Les Noces de Fígaro, el "vodevil" millor musicat de la història, així és com m'agrada definir aquesta meravellosa obra que té en el seu interior unes de les millors pàgines de la música escrita pel gran Mozart.
La posada en escena em va agradar força, amb una ambientació en els anys 20-30 del segle XX, uns decorats bonics a la vegada que funcionals, una bona il·luminació i un vestuari molt adequat a les circumstàncies. El moviment d'actors va ser prou reeixit perquè l'acció s'expliqués perfectament amb algunes notes de comicitat ben resoltes.

La direcció musical d'Antoni Ros Marbà em va semblar molt acurada, amb uns temps que jo qualificaria de molt naturals. Potser si que alguns sforzandos podien haver estat més marcats, però repeteixo que a mi em va agradar. Ros Marbà acompanya molt bé els cantants i això es va notar de manera remarcable en l'ària de la Comtessa "Dove sono" o en la meravellosa "Deh, vieni non tardar" de Susanna. L'orquestra, que en les últimes produccions no va estar del tot a l'altura, aquesta vegada ha sonat molt bé, afinació de contrabaixos inclosa. Les diferents seccions han sonat de manera equilibrada i la fusta ha estat especialment inspirada amb un oboè solista (Emili Pascual) de primeríssima qualitat.
Ludovic Tézier, en el paper del Comte, ha cantat amb una veu baritonal lírica de qualitat i de gran projecció, molt ben posada, rica en harmònics i amb una línea de cant impecable. Llàstima que com actor és una mica estàtic però té al seu favor una magnífica presència escènica i, a més, diu amb la veu allò que no acaba de dir escènicament.

Emma Bell, en el paper de la Comtessa, ha lluït una veu spinta esplèndida de facultats, amb un color fosc i peculiar molt atractiu. A vegades, aquestes veus tan grans tenen alguna dificultat a l'hora de fer les agilitats a la zona aguda, allò que en diem coloratura, i en algun cas el so s'ha sentit una mica tibant, tot i això, però, cal reconèixer la gran prestació d'Emma Bell que, a la seva impressionant veu, se li afegeix una figura estilitzada i elegant molt adequada al paper de la Comtessa.
El paper de Susanna ha estar servit per l'exquisida soprano valenciana Ofèlia Sala. La seva petita i bella veu de lírica-lleugera ha cantat amb el bon gust i la musicalitat de sempre. La inspiradíssima ària de l'últim acte "Deh, vieni non tardar" ha estat cantada amb saviesa, musicalitat acuradíssima i emotivitat.

El Fígaro de Kyle Ketelsen ha estat magnífic des de tots els punts de vista. La seva veu de baríton-baix poderosa i subtil a la vegada, i la seva sempre acurada prestació escènica han fet que el llistó de qualitat d'aquest personatge hagi quedat molt alt.
Sophie Koch ha interpretat un Cherubino molt creïble des del punt de vista teatral, amb una figura estilitzada, moviment escènic ben treballat i una bella veu de mezzo lírica molt musical.
Les seves conegudes àries "Non so più cosa son, cosa faccio" i "Voi che sapete..." han estat molt ben resoltes.
Marie McLaughlin ha cantat una Marcellina convincent tant des del punt de vista teatral, amb una bona vis còmica, i musical.
Friedemann Röhlig ha interpretat el paper de Bartolo amb una veu de baix molt ben timbrada i projectada, fraseig i dicció impecables i gran presència escènica.
El veterà tenor Raúl Giménez, que havíem vist fent un dels Nemorinos del darrer Elisir d'Amore, ha interpretat el paper de Basilio amb la seva característica veu nasal que es projecta molt bé i una prestació escènica plena de bon humor i vis còmica.
El tenor català Roger Padullés ha servit el personatge del tartamut jutje Don Curzio amb gran seguretat, musicalitat i bon fer escènic. Les seves dots permeten augurar un bon futur en papers de comprimari de qualitat.
La Barbarina d'Eliana Bayón ha estat molt ben interpretada amb una veu ben timbrada i projectada i una prestació escènica impecable. La seva coneguda ària del darrer acte "L'ho perduta, me meschina!" ha estat cantada amb sentiment i musicalitat.
El colombià Valeriano Lanchas ha fet el paper del jardiner Antonio amb una veu de baix ben sonora i una prestació escènica de gran vis còmica amb passos de "ballet" inclosos.
Les dues dones i el cor han estat perfectament bé en les seves respectives prestacions.
Molt ben resolt i eficaços els números de ball dirigits per la coreògrafa Montse Colomé.
Al final, ovacions per a tothom. A senyalar que un o dos sinistres personatges han "buat" el mestre Ros Marbà, sort que la immensa magnitud dels bravos han silenciat les minses i injustificades protestes.
Un espectacle de gran altura ben recomanable per a tothom.

dissabte, 15 de novembre del 2008

Galliano Masini "La dolcissima effige", Cilea



Esta tarde les invito a escuchar una bella voz de tenor, la de Galiano Masini (1896-1986) en una grabación de 1941 cantando la inspirada aria "La dolcissima effige" de la ópera Adriana Lecouvreur, de Francesco Cilea.

divendres, 14 de novembre del 2008

Grieg, Sonata per a violoncel i piano en Do menor - Mov II



Música per abans d'anar a dormir.
Aquesta nit us proposo el segon moviment de la sonata en Do menor de Grieg, interpretada magistralment per Martha Argerich al piano i Mischa Maisky al violoncel. Ambdós artistes, per cert, han tocat recentment a Barcelona.
Bona nit.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Raina Kabaivanska - Ernest Chausson - Chanson perpétuelle.



Música para antes de dormir.
Raina Kabaivanska canta "Chanson perpétuelle" d'Ernest Chausson para piano y cuarteto de cuerda. Auditorio Santa Cecilia Roma 1997. Luca Falasca y Grazia Raimondi, violines.
Emilio Eria, viola. Vincenzo Taroni, Violoncell. Arnold Bosman, piano.
Aquí la Kabaivanska está ya un poco mayor y la voz le baila un poco, su francés además es perfectible, pero aún así sus dotes artísticas e interpretativas están intactas.
Buenas noches.
Les dejo la letra de Charles Cros para los que sepan francés:

Bois frissonnants, ciel étoilé
Mon bien-aimé s'en est allé
Emportant mon cœur désolé.

Vents, que vos plaintives rumeurs,
Que vos chants, rossignols charmeurs,
Aillent lui dire que je meurs.

Le premier soir qu'il vint ici,
Mon âme fut à sa merci;
De fierté je n'eus plus souci.

Mes regards étaient pleins d'aveux.
Il me prit dans ses bras nerveux
Et me baisa près des cheveux.

J'en eus un grand frémissement.
Et puis je ne sais plus comment
Il est devenu mon amant.

Je lui disais: "Tu m'aimeras
Aussi longtemps que tu pourras."
Je ne dormais bien qu'en ses bras.

Mais lui, sentant son cœur éteint,
S'en est allé l'autre matin
Sans moi, dans un pays lointain.

Puisque je n'ai plus mon ami,
Je mourrai dans l'étang, parmi
Les fleurs sous le flot endormi.

Sur le bord arrivée, au vent
Je dirai son nom, en rêvant
Que là je l'attendis souvent.

Et comme en un linceul doré,
Dans mes cheveux défaits, au gré
Du vent je m'abandonnerai.

Les bonheurs passés verseront
Leur douce lueur sur mon front,
Et les joncs verts m'enlaceront.

Et mon sein croira, frémissant
Sous l'enlacement caressant,
Subir l'étreinte de l'absent.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Lucia Popp "Deh, vieni non tardar" (Le Nozze di Figaro -1980)



Como ilustración del post anterior, les dejo en compañía de Lucia Popp cantando la inspirada y delicada aria de Susanna del último acto de Le Nozze di Figaro de Mozart "Deh, vieni non tardar" en una producción de 1980 en la Opera Garnier de París. Dirección musical de Georg Solti.
Había ya puesto este mismo video bastante tiempo atrás, pero no creo que nos haga ningún daño volverlo a ver y a escuchar.

Assaig General de "Le Nozze di Figaro" al Liceu

Foto: L'excel·lent violoncelista Matthias Weinmann que va interpretar el baix continu, aquí uns minuts abans de l'inici de l'assaig general.

Ahir a la tarda vaig asistir a l'assaig general de "Le Nozze di Figaro" KV 492 de W. A. Mozart amb text de Lorenzo Da Ponte, aquest vodevil que podriem qualificar sens cap dubte com el millor musicat del món, que va ser interpretat pel mateix repartiment del dia de l'estrena:

Compte d'Almaviva: Ludovic Tézier
Comtessa d'Almaviva: Emma Bell
Susanna: Ofèlia Sala
Figaro: Kyle Ketelsen
Cherubino: Sophie Kock
Marcellina: Marie McLaughlin
Bartolo: Friedelmann Röhlig
Basilio: Raul Giménez
Don Curzio: Roger Padullés
Barbarina: Eliana Bayón
Antonio: Valeriano Lanchas

Direcció d'escena: Lluís Pasqual
Direcció musical: Antoni Ros Marbà

Ja sabeu que prefereixo posposar l'anàlisi de les veus per passat el dia de l'estrena que, per mi, serà el proper diumenge 16 de novembre a la tarda. Però si que us avançaré que va ser una interpretació esplèndida per part de tothom. La direcció d'escena de Lluís Pasqual em va agradar força, ambientada en els anys 20 del segle passat, una escenografia bonica i funcional, vestuari adequat i vistós, bona il·luminació i bon moviment d'actors.
El mestre Antoni Ros Marbà coneix a fons aquesta obra que ha dirigit moltes vegades i la seva versió em va semblar excel·lent, especialment els tempi que em van semblar d'allò tan natural. L'orquestra va sonar molt bé i la fusta vas estar a gran altura, atenció a l'oboè de l'Emili Pascual. Hi van haver diversos moments emotius però la darrera ària de Susanna "Deh, vieni, non tardar..." em va esborronar especialment.

divendres, 7 de novembre del 2008

Nicolai Gedda - Adieu (Fauré)



Música per abans d'anar a dormir.
"Adieu" de Gabriel Fauré amb lletra de Charles Jean Grandmougin, saviament cantada per Nicolai Gedda. Us deixo escrita la lletra.
Bona nit.
Comme tout meurt vite, la rose
Déclose,
Et les frais manteaux diaprés
Des prés;
Les longs soupirs, les bienaimées,
Fumées!

On voit dans ce monde léger
Changer,
Plus vite que les flots des grèves,
Nos rêves,
Plus vite que le givre en fleurs,
Nos coeurs!

À vous l'on se croyait fidèle,
Cruelle,
Mais hélas! les plus longs amours
Sont courts!
Et je dis en quittant vos charmes,
Sans larmes,
Presqu'au moment de mon aveu,
Adieu!

dijous, 6 de novembre del 2008

Kol Nidrei - Max Bruch - Eugene Levinson



Música per abans d'anar a dormir.
Sentim la cèlebre oració jueva "Kol Nidrei" segons la coneguda composició de Max Bruch, que ha estat interpretada pels millors celistes de la història entre els quals podem esmentar Pau Casals, Jacqueline Dupré, ... Aquesta nit la sentirem interpretada per un contrabaixista, el primer contrabaix de la Filharmònica de Nova York, Eugene Levison acompanyat al piano per Gina Levinson. probablement familiar directe (germana, filla?).
Bona nit.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Cor Bruckner - Madrigal Taltabull



Música para antes de dormir.
Esta noche he escogido este Madrigal del compositor catalán Cristòfor Taltabull (letra de Pere Serafí) con su siempre sugerente y bella armonía, interpretado por el "Cor de cambra Anton Bruckner" dirigido por Júlia Sesé en un concierto en Barcelona, Iglesia de Sant Isidor, el día 5 de abril de 2008.
Buenas noches.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Malbec Garcia Stephane canta "Soupir" de Duparc



Música per abans d'anar a dormir.
Tornem a la Mélodie Française, aquesta vegada la cançó "Soupir" d'Henry Duparc, cantada pel tenor Malbec Garcia Stephane acompanyat al piano per Stephane Trebuchet. Us deixo la lletra de René Francois Armand Prudhomme per si la voleu seguir:

Ne jamais la voir ni l'entendre
Ne jamais tout haut la nommer,
mais, fidèle, toujours l'attendre,
Toujours l'aimer.

Ouvrir les bras, et, las d'attendre,
Sur le néant les refermer,
Mais encore, toujours les lui tendre,
Toujours l'aimer.

Ah! ne pouvoir que les lui tendre,
Et dans les pleurs se consumer,
Mais ces pleurs toujours les repandre,
Toujours l'aimer.

Ne jamais la voir ni l'entendre
Ne jamais tout haut la nommer,
mais, d'un amour toujours plus tendre,
Toujours l'aimer,
Toujours!

diumenge, 2 de novembre del 2008

Levinson & Quasthoff - "Per Questa Bella Mano" de Mozart - Muti



Música para antes de dormir.
Esta noche tenemos a Thomas Quasthoff cantando la célebre aria de Mozart "Per questa bella mano" Kv 612, con la Orquesta Filarmónica de Nueva York y el concurso del primer contrabajo de la misma Eugene Levinson en el obligado de su instrumento, todos bajo la dirección de Riccardo Muti.
Es curioso constatar que hasta en las mejores orquestas, los contrabajos tienen pequeños problemas de afinación.
Buenas noches.

Anne Schwanewilms-Elsa-Lohengrin (act 1)












Pel dijous 28 de maig tenim programat al Liceu un recital de lieder de la soprano lírica Anne Schwanewilms acompanyada al piano per Manuel Lange. Com que no conec ni he sentit a parlar d'aquesta senyora, he anat a investigar al YouTube i he trobat una interessant entrada de la cantant alemanya. Es tracta d'un fragment del primer acte del Lohengrin de R. Wagner interpretat en una recent producció a Amsterdam, el febrer de 2008. Veu lírica de qualitat i bellesa, bona tècnica, musicalitat i bon gust.
En el recital del Liceu estan programades cançons de Claude Debussy, Hugo Wolf i Richard Strauss. Ja ho veurem , però sembla que podrà estar molt bé.