Us desitjo a tots un
BON NADAL i un any 2011 més benigne i amb bona música!
i per acompanyar-ho com cal, us poso aquest vídeo de la cançó popular nadalenca austríaca Still, Still,Still, cantada per un inspirat Bryan Terfel
LLOC DE TROBADA, DISCUSSIÓ I INTERCANVI D'IDEES, INFORMACIÓ, ANÈCDOTES I EXPERIÈNCIES SOBRE TOT ALLÒ QUE FA REFERÈNCIA ALS TRASTORNS I MALALTIES DELS CANTANTS LÍRICS, AIXÍ COM DE L'ÒPERA EN GENERAL I ELS SEUS INTÈRPRETS. I, PER SUPOSAT, DE TOT ALLÒ QUE CREGUI CONVENIENT, VISIÓ CRÍTICA INCLOSA DE LES ÒPERES, CONCERTS O RECITALS QUE PUGUI VEURE.
divendres, 24 de desembre del 2010
dilluns, 20 de desembre del 2010
Fabio Luisi: Un gran director
Fabio Luisi |
Després d'haver vist diumenge passat el Falstaff de G. Verdi i ahir mateix el concert Brahms al Liceu, em veig en l'obligació de dir que, des de la meva òptica, he vist el millor director que ha passat per la Casa durant aquests darrers anys. Ja sé que no tothom estarà d'acord amb la meva afirmació però m´és absolutament igual. Fabio Luisi encarna, en la meva manera d'entendre la música, l'encert, la perfecció tècnica, l'energia i la musicalitat extrema. Tot i ser molt conscient que la Simfònica del Liceu no és la Saatskapelle de Dresden ni la Filharmònica de Berlin i, per tant, és inútil esperar un so d'aquesta qualitat, sí que afirmo que davant d'un director d'aquesta categoria l'orquestra del Liceu va sonar com poques vegades l'he sentit, diguin el què diguin alguns puristes que estaven, ahir vespre, "indignats" per tan "vil" espectacle que fins i tot van qualificar de "debacle".
Ahir mateix, el concert es va iniciar amb Schicksalslied (Cançó del destí) amb la participació del Cor de la Casa, va seguir Alt Rhapsodie (Rapsòdia per a contralt) amb Ewa Podles i Cor d'homes del Gran Teatre del Liceu. Per cert, la contralt polonesa va cantar molt concentrada i amb gran sentit dramàtic la seva part, exhibint la seva peculiar i fosca veu en perfectes condicions, diguin el què diguin els puristes habituals que ja parlaven d'una dona quasi "acabada".
A la segona part, la Simfonia núm. 4 de J. Brahms. El plantejament de Luisi em fa fer gaudir d'aquest monument de la música. La corda va sonar molt bé, la fusta no va ser tan regular però vull destacar el solo de flauta de l'Albert Mora d'un so meravellós i de curosa musicalitat. També l'oboè de César Altur va estar a bona altura. El metall és el que més dificultat té a l'hora d'obtenir un so bonic i una afinació justa, però sigui com sigui, la prestació global de l'Orquestra d'ahir va estar a molt bona altura, donades les circumstàncies, i la prestació del mestre Luisi realment encomiable.
Del Falstaff ja en parlaré més endavant quan hagi sentit la versió del segon cast (si en puc aconseguir entrada) tot i que avanço que em va agradar força.
Etiquetes:
Brahms,
Ewa Podles,
Fabio Luisi,
Simfonia núm. 4
Subscriure's a:
Missatges (Atom)