LLOC DE TROBADA, DISCUSSIÓ I INTERCANVI D'IDEES, INFORMACIÓ, ANÈCDOTES I EXPERIÈNCIES SOBRE TOT ALLÒ QUE FA REFERÈNCIA ALS TRASTORNS I MALALTIES DELS CANTANTS LÍRICS, AIXÍ COM DE L'ÒPERA EN GENERAL I ELS SEUS INTÈRPRETS. I, PER SUPOSAT, DE TOT ALLÒ QUE CREGUI CONVENIENT, VISIÓ CRÍTICA INCLOSA DE LES ÒPERES, CONCERTS O RECITALS QUE PUGUI VEURE.
dijous, 10 de març de 2011
Final d'etapa
Benvolguts amics, després de quasi cinc anys de blog, ja en tinc prou. Crec que ha arribat el moment de parar. De fet, durant els darrers mesos ja hi escrivia molt poc. Ben cert que hi ha èpoques a la vida per a tot i ara em ve de gust oblidar-me'n, al menys, per una llarga temporada.
De totes maneres deixo l'accés al blog obert per si algú vol anar a veure algun post passat o vol entrar al llibre virtual "Medicina del Cant".
Si em permeteu un darrer consell, si encara no l'heu vist, no us perdeu el Parsifal del Liceu.
Us poso aquesta fotografia per ambientar una mica la ja tan propera primavera, una foto de la que estic content. Teniu idea del que costa retratar un gaig al bosc? No els veus mai o només en ràpida volada.
I, també, com no, un comiat musical, d'un autor que m'agrada força, Eduard Toldrà, i una peça ben coneguda "Cançó de Grumet" interpretada per un tenor de casa, Dalmau Gonzàlez, que em fa recordar amb nostàlgia les classes de cant a casa del mestre Jaume Francisco Puig, on coincidíem, ja fa tant de temps... Al piano, Liliana Maffiotte.
Bona sort a tothom i una forta abraçada,
Etiquetes:
Cançó de Grumet,
Dalmau Gonzàlez,
Eduard Toldrà,
Liliana Maffiotte
diumenge, 6 de febrer de 2011
Anna Bolena al Liceu
![]() |
Anna Bolena |
Enrico VIII: Carlo Colombara
Anna Bolena: Edita Gruberova
Giovanna Seymour: Elina Garanca
Lord Rochefort: Simón Orfila
Lord Riccardo Percy: Josep Bros
Smeton: Sonia Prina
Sir Hervey: Jon Plazaola
Direcció musical: Andrly Yurkevych
Direcció d'escena: Rafael Duran
Nova producció Gran Teatre del Liceu
![]() |
Edita Gruberova |
La veritat és que tot i l'èxit imponent que va obtenir amb les ovacions inacabables habituals, l'Edita Gruberova d'enguany té poca cosa a veure amb l'artista d'alguns anys enrera. És cert que va tenir moments de gran qualitat sobretot en l'escena del darrer acte a sobre les escales, cantant amb un fil de veu i lluint la seva tècnica abrumadora. També és cert però que durant el primer acte va tenir seriosos problemes d'afinació i que els sobreaguts sonaren xisclats i/o udolats. El mite i l'emotivitat del públic van prevaldre sobre l'objectivitat de l'actuació i, a la fi, l'explosió de bravos va ser de les històriques de la Casa.
![]() |
Elina Garanca |
Josep Bros, en el paper de Lord Percy, va tenir un molt bon dia i la seva prestació va ser impecable tant vocalment com estilística.
El baix Carlo Colombara va lluir el seu important instrument en una prestació però que no va passar de correcta.
Simon Orfila segueix en la seva bona línia de belcantista i la seva veu es va decantant cada vegada més cap el baix que s'intuïa temps endarrera.
En el paper de Smeton, la mezzo o més aviat contralt Sonia Prina ens va regalar una molt bona prestació amb fina musicalitat i uns greus d'aquells que es recorden.
La resta del repartiment va complir perfectament en els seus respectius papers i el director Andrly Yurkevych va resultar eficient, molt atent a les necessitats dels cantants i especialment de la Sra. Gruberova. Cor i Orquestra correctes.
La posada en escena em va deixar en una situació d'indefinició i encara no sé si em va agradar o no. Diria que més aviat no, tot i l'encertada incorporació dels corbs londinencs presents a tothora.
dilluns, 24 de gener de 2011
Concert final del 48è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas
Ahir diumenge va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu el concert final del Concurs Viñas d'enguany. Com és habitual van actuar els tres primers premis masculins i femenins més els premis especials o extraordinaris. Per ordre d'aparició van ser els següents:
Anna Tobella, mezzosoprano (Espanya) Premi Extraordinari Grup de Liceístes del 4t i 5è pis a la millor promesa espanyola i Premi Extraordinari de l'Ajuntament de Moià al millor cantant català.
Va iniciar el concert amb l'ària de La Clemenza di Tito de Mozart, "Parto, parto ..." que va interpretar amb una bella i càlida veu. Li manca encara un més gran domini dels pianos i pianíssims al registre agut, però tot arribarà i d'aquí un cert temps, que espero que no sigui massa llarg, tindrem una gran mezzo.
Oksana Kramareva, soprano (Ucraïna). Premi Especial al millor intèrpret de música russa "Miquel Lerín Seguí".
Aquesta soprano no té precisament allò que coneixem com una veu bella, però en canvi va cantar amb sentit dramàtic i musicalitat l'ària de Katerina de Lady Macbeth de Mensk, de Xostakòvitx. Llàstima que no sigui una ària "de concert" ja que treta del context de l'òpera, no resulta fàcil per a les oïdes del gran públic.
Roman Burdenko, baríton (Rússia". Tercer Premi Masculí ex aequo.
Baríton de bonica i rodona veu molt ben posada que ens va regalar les oïdes amb l'ària del príncep Ieletski de La Dama de Piques, de Txaikovski (una de les meves preferides). En segon lloc ens va cantar el Pròleg de I Pagliacci, de Leoncavallo amb una molt bona dicció, fraseig, musicalitat i aguts contundents.
Jootaek Kim, baríton (Corea). Tercer Premi Masculí ex aequo.
Sense les facultats de l'anterior però amb una veu ben timbrada i posada, ens va interpretar l'ària d'entrada del Barbero, de Rossini, "Largo al factotum" que va cantar amb solvència però quasi silenciat pel so orquestral en les frases més centrals. L'ària de La Traviata, de Verdi, "Di Provenza" va ser cantada amb línea i musicalitat amb un resultat més reeixit.
Elena Guseva, soprano (Rússia). Tercer Premi Femení.
Soprano lírica de veu bellíssima que ens va cantar l'escena de la carta de Tatiana de l'Eugen Oneguin, de Txaikovski i la pàgina de Der Freischütz, de Weber, "Leise, leise fromme Weise" amb una exquisida musicalitat i bon gust.
Atalla Ayan, tenor (Brasil). Segon Premi Masculí.
Aquest noi, que canta amb gust i musicalitat, té un registre agut molt brillant, molt ben col·locat, però el centre de la veu queda una mica minvat de so, com si manqués recolzament diafragmàtic. Crec que haurà de treballar encara la tècnica vocal. "No només de l'agut viu el tenor", podríem dir. Va cantar "Ah! lève-toi soleil" de Roméo et Juliette, de Gounod i "No puede ser" de La Tabernera del Puerto de Sorozábal.
Cristina Toledo, soprano (Espanya). Segon Premi Femení, Premi Especial "Fundació Victoria de los Ángeles" al millor intèrpret de música francesa, Premi Extraordinari Plácido Domingo al millor cantant espanyol, Premi Extraordinari Festival de Música Clàssica "El Convent" de Blanes i Premi del públic assistent a la Prova Final ex aequo.
Soprano lleugera amb una veu ben posada i projectada que va cantar amb seguretat, intenció i musicalitat l'ària "Ah, voi condur volete" d' Il signor Bruschino, de Rossini i la celebèrrima ària de Manon, de Massenet, "Je marche sur tots les chemins". Crec que farà una bona carrera i d'aquí a poc temps la podrem veure freqüentar els millors teatres.
Mario Chang, tenor (Guatemala). Primer Gran Premi Masculí "Fundació Puig"- "Fundació Gran Teatre del Liceu"-"Fundación Teatro Real, Madrid" i "Fundació Francesc Viñas", Premi especial Plácido Domingo a un finalista tenor i Premi extraordinari "Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell"
Tenor líric de veu important, bella, amb una projecció impactant que, a més, canta bé (Tenor habemus). Ens va interpretar "Che gelida manina" de La Bohème, de Puccini, i la dificilíssima "Ella mi fu rapita, ... parmi veder le lagrime ..."de Rigoletto, de Verdi que va cantar amb la línea, legato i la musicaliat adequades.
Tamara Wilson, soprano (Estats Units). Primer Gran Premi Femení "Fundació Puig"-"Fundació Gran Teatre del Liceu"-"Fundación Teatro Real, Madrid" i "Fundació Francesc Viñas" i Premi del públic assistent a la Prova Final ex aequo.
Soprano lírica spinto americana amb una veu molt ben treballada, que ja ha cantat en teatres importants, i que interpreta allò que canta amb tots els ressorts que calen: bona dicció, fraseig curós, musicalitat estricta i allò tan important com és l'administració precisa dels silencis. La seva versió de "O patria mia" de l'Aida, i "Ecco l'orrido campo" d'Un ballo in maschera, de Verdi, ens va deixar a tots gratament sorpresos. Llàstima que el seu generós físic no l'acompanyi per a esdevenir una soprano de referència, ja que crec que, malauradament, tindrà més d'un problema amb algun director d'escena.
Per a il·lustrar aquest post us poso uns vídeos que he trobat.
Mario Chang
Tamara Wilson
Anna Tobella |
Anna Tobella, mezzosoprano (Espanya) Premi Extraordinari Grup de Liceístes del 4t i 5è pis a la millor promesa espanyola i Premi Extraordinari de l'Ajuntament de Moià al millor cantant català.
Va iniciar el concert amb l'ària de La Clemenza di Tito de Mozart, "Parto, parto ..." que va interpretar amb una bella i càlida veu. Li manca encara un més gran domini dels pianos i pianíssims al registre agut, però tot arribarà i d'aquí un cert temps, que espero que no sigui massa llarg, tindrem una gran mezzo.
![]() |
Oksana Kramareva |
Aquesta soprano no té precisament allò que coneixem com una veu bella, però en canvi va cantar amb sentit dramàtic i musicalitat l'ària de Katerina de Lady Macbeth de Mensk, de Xostakòvitx. Llàstima que no sigui una ària "de concert" ja que treta del context de l'òpera, no resulta fàcil per a les oïdes del gran públic.
![]() |
Roman Burdenko |
Baríton de bonica i rodona veu molt ben posada que ens va regalar les oïdes amb l'ària del príncep Ieletski de La Dama de Piques, de Txaikovski (una de les meves preferides). En segon lloc ens va cantar el Pròleg de I Pagliacci, de Leoncavallo amb una molt bona dicció, fraseig, musicalitat i aguts contundents.
![]() |
Jootaek Kim |
Sense les facultats de l'anterior però amb una veu ben timbrada i posada, ens va interpretar l'ària d'entrada del Barbero, de Rossini, "Largo al factotum" que va cantar amb solvència però quasi silenciat pel so orquestral en les frases més centrals. L'ària de La Traviata, de Verdi, "Di Provenza" va ser cantada amb línea i musicalitat amb un resultat més reeixit.
![]() |
Elena Guseva |
Soprano lírica de veu bellíssima que ens va cantar l'escena de la carta de Tatiana de l'Eugen Oneguin, de Txaikovski i la pàgina de Der Freischütz, de Weber, "Leise, leise fromme Weise" amb una exquisida musicalitat i bon gust.
Atalla Ayan, tenor (Brasil). Segon Premi Masculí.
![]() |
Atalla Ayan |
Aquest noi, que canta amb gust i musicalitat, té un registre agut molt brillant, molt ben col·locat, però el centre de la veu queda una mica minvat de so, com si manqués recolzament diafragmàtic. Crec que haurà de treballar encara la tècnica vocal. "No només de l'agut viu el tenor", podríem dir. Va cantar "Ah! lève-toi soleil" de Roméo et Juliette, de Gounod i "No puede ser" de La Tabernera del Puerto de Sorozábal.
Cristina Toledo, soprano (Espanya). Segon Premi Femení, Premi Especial "Fundació Victoria de los Ángeles" al millor intèrpret de música francesa, Premi Extraordinari Plácido Domingo al millor cantant espanyol, Premi Extraordinari Festival de Música Clàssica "El Convent" de Blanes i Premi del públic assistent a la Prova Final ex aequo.
Soprano lleugera amb una veu ben posada i projectada que va cantar amb seguretat, intenció i musicalitat l'ària "Ah, voi condur volete" d' Il signor Bruschino, de Rossini i la celebèrrima ària de Manon, de Massenet, "Je marche sur tots les chemins". Crec que farà una bona carrera i d'aquí a poc temps la podrem veure freqüentar els millors teatres.
![]() |
Mario Chang |
Tenor líric de veu important, bella, amb una projecció impactant que, a més, canta bé (Tenor habemus). Ens va interpretar "Che gelida manina" de La Bohème, de Puccini, i la dificilíssima "Ella mi fu rapita, ... parmi veder le lagrime ..."de Rigoletto, de Verdi que va cantar amb la línea, legato i la musicaliat adequades.
![]() |
Tamara Wilson |
Soprano lírica spinto americana amb una veu molt ben treballada, que ja ha cantat en teatres importants, i que interpreta allò que canta amb tots els ressorts que calen: bona dicció, fraseig curós, musicalitat estricta i allò tan important com és l'administració precisa dels silencis. La seva versió de "O patria mia" de l'Aida, i "Ecco l'orrido campo" d'Un ballo in maschera, de Verdi, ens va deixar a tots gratament sorpresos. Llàstima que el seu generós físic no l'acompanyi per a esdevenir una soprano de referència, ja que crec que, malauradament, tindrà més d'un problema amb algun director d'escena.
Per a il·lustrar aquest post us poso uns vídeos que he trobat.
Mario Chang
Tamara Wilson
dijous, 6 de gener de 2011
Maria Callas "Al dolce guidami" Anna Bolena 1958
A les proximitats de la propera estrena al Liceu d'Anna Bolena, de Gaetano Donizetti, aquesta nit us poso la interpretació històrica de l'ària "Al dolce guidami" d'aquesta òpera belcantista, per Maria Callas en un enregistrament d'estudi de l'any 1958.
Etiquetes:
Anna Bolena,
Donizetti,
Maria Callas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)