LLOC DE TROBADA, DISCUSSIÓ I INTERCANVI D'IDEES, INFORMACIÓ, ANÈCDOTES I EXPERIÈNCIES SOBRE TOT ALLÒ QUE FA REFERÈNCIA ALS TRASTORNS I MALALTIES DELS CANTANTS LÍRICS, AIXÍ COM DE L'ÒPERA EN GENERAL I ELS SEUS INTÈRPRETS. I, PER SUPOSAT, DE TOT ALLÒ QUE CREGUI CONVENIENT, VISIÓ CRÍTICA INCLOSA DE LES ÒPERES, CONCERTS O RECITALS QUE PUGUI VEURE.
dissabte, 25 d’agost del 2012
Jonas Kaufmann al Festival de Peralada
Això de les gales líriques, amb un seguit d'àries el context de les quals ha de romandre en la immaginació de cadascú, no deixa de tenir una lectura "sui generis" discutible. Sigui com sigui, però, quan es canta tan bé com ho fa el Sr. Kaufmann, totes dels disquisicions filosòfiques sobre la forma del concert passen a un segon terme.
En efecte ningú, avui dia, canta el repertori líric/spinto com ho fa aquest tenor. Diguin el què diguin alguns puristes de si Kaufmann té o no una bona dicció italiana o francesa, el que sí és cert és que la seva manera de cantar i de dir em posa la pell de gallina i això supera, per a mi, qualsevol altra consideració.
El seu fraseig, el legato, la capacitat liederística de cantar la mitja veu i/o filat, la facilitat per l'agut brillant quan convé i la musicalitat i la foscor de la seva veu que fa que sembli un tenor més dramàtic del què és, aconsegueix que parlem d'un cantant únic en el panorama operístic actual.
El "Cielo e mar" de La Gioconda de Ponchielli, la primera de les seves prestacions, ja ens va revelar el què ens esperava: una interpretació acurada i meravellosa sempre amb un segell personal que, salvant les grans distàncies, em va venir a recordar les versions personalíssimes i úniques de Carlo Bergonzi.
No parlaré de cadascuna de les àries perquè faria la cosa massa llarga, però tot va ser exquisit.
En arribar a Wagner i després d'un meravellós "winterstürme" de la Walquíria va arribar el sublim "In fernem Land" de Lohengrin, que ens va deixar amb llàgrimes als ulls.
L'orquestra de Cadaqués, amb el mestre Jochen Rieder al front, va pecar potser d'un metall massa potent que sovint tapava la corda però en general va tenir una bona actuació que, en algun cas, va ser brillant com en l'obertura del "Guglielmo Tell" de Rossini.
En resum, una vetllada inoblidable.
Etiquetes:
Jochen Rieder,
Jonas Kaufmann,
Orquestra de Cadaqués,
Peralada
dijous, 9 d’agost del 2012
Concert d'Anna Alàs i Dora Deliyska a Sant Benet de Bages
Anna Alàs i Dora Deliyska (foto pròpia)
-->
Estimats amics, després d'un temps, potser massa llarg, de mutisme, em veig ara en la necessitat de parlar sobre un esdeveniment que he viscut la nit d'ahir mateix al Monestir de Sant Benet de Bages.
Es tracta d'un conjunt d'activitats molt ben organitzades per la "Fundació Catalunya Caixa" que inclouen la visita guiada al Monestir i que va ser, durant una colla d'anys, la residència de la família del pintor Ramon Casas, seguida d'un concert d'alta qualitat al celler del mateix lloc i d'un sopar "de duro" tot rememorant els caríssims sopars de la burgesia catalana de principis del segle XX.
I ara, si em permeteu, em centraré en el concert que és justament el què m'ha empès a escriure aquestes notes.
La mezzo egarenca Anna Alàs, que vaig tenir la sort de conèixer fa uns 4 anys a la Schubertíada de Vilabertran, té una bella veu de mezzo lírica de timbre ben colorejat i dens i una formació musical i tècnicovocal sòlida. A més, però, té una notable capacitat interpretativa ben interioritzada tant és que canti amb alemany, francès, castellà o català.
La jove pianista búlgara Dora Delyiska és un referent en la interpretació de la música de Franz Liszt d'aquests darrers anys i la publicació dels seus enregistraments ha tingut un gran reconeixement de la crítica internacional. Darrerament ha debutat al Musikverrein de Viena.
Les dues artistes, que són amigues des de la coincidència en els estudis a Viena, varen oferir un programa centrat en la música vocal de l'època modernista però amb uns afegits schubertians prou significatius, aprofitant l'especialitat de la pianista en les conegudes transcripcions pianístiques de F. Liszt dels lieders de Schubert.
Ens van interpretar:
Verborgenheit d'Hugo Wolf
Unvergänglichkeit d' E. W. Korngold
Die kam zu Schloss gegangen d'A. Zemlinsky
A Chloris de Reynaldo Hahn
Chère Nuit d'Alfred Bachelet
El majo tímido d'Enric Granados
Floreix l'ametller d'Eduard Toldrà
La bitlletaire d'Enric Morera
Gretchen am Spinnrade de Franz Schubert
Gretchen am Spinnrade, transcripció de Franz Liszt
Erlkönig de Franz Schubert
Erlkönig, transcripció de Franz Liszt
L’Anna Alàs va estar esplèndida en cadascuna de les cançons aprofundint en la interpretació dels personatges. La seva versió de Erlkönig va resultar fulgurant i plena d’emotivitat en una sentida interpretació dels quatre personatges que la integren: el narrador, el pare, el fill i el Rei dels Verns. Tota aquesta intensitat però no va estar pas renyida amb la vivacitat i gràcia que va desplegar a les cançons de Granados i Morera, molt més lleugeres.
Però si m’hagués de quedar amb alguna de les seves versions d’ahir nit, sens dubte, triaria Chère Nuit de Bachelet i Chloris de Hahn. Aquesta noia canta la mélodie française com poques vegades he sentit. Es deixa portar per la bellesa i sensualitat de la música que fa seva i que et comunica amb una musicalitat i intensitat que posen la pell de gallina.
De propina, ens va interpretar "Una voce poco fa ..." del Barbero de Siviglia de Rossini que va posar en relleu el seu domini de les agilitats i de tota la frescor rossinianes.
La pianista Dora Deliyska va haver de lluitar amb un instrument de lloguer que no estava a l’alçada de les seves altes capacitats i, tot i així, va fer un pulcre i atent acompanyament de les cançons del programa. Va ser en la interpretació de les transcripcions de Liszt on va mostrar tota la seva saviesa pianística, la seva passió al mateix temps que la seva capacitat de “cantar” sempre al servei d’una exquisida musicalitat.
En fi, una deliciosa vetllada que es va acabar d’arrodonir amb un sopar “de duro” d’alta qualitat al jardins de l’antic monestir.
Per cert, per a qui li pugui interessar, l'Anna canta a Torruella el 19 d'agost en un programa de música barroca.
Sopar "de duro" després del concert (foto pròpia) |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)