dilluns, 19 de gener del 2009

Concert final del Concurs Viñas al Liceu

Fotografia de Roger Padullés, segon premi masculí del Concurs.




La foto inferior és la de la soprano Kishani Jayasinghe, guanyadora del segon Premi Femení.




Sempre m'agrada comentar, abans de parlar sobre el Concurs Viñas, que el dia del Concert final, després d'una "marató" de cant com aquesta, arriba amb els cantants cansats, nerviosos i sense haver pogut assajar amb l'Orquestra més enllà d'una sola lectura. Cal tenir en compte tot això a l'hora de fer l'anàlisi de l'esdeveniment.
Dit això, ahir tarda vaig assistir, amb bon ànim i predisposat a passar-m'ho bé, al concert dels finalistes i guanyadors del 46è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas al Liceu.
Aquest any han quedat deserts els dos primers premis, el femení i el masculí. Sembla doncs que hi ha sequera de grans veus. No n'hem vist cap d'aquelles verdianes de debò, tipus Obratzova, per entendre'ns. I també he de dir que durant la primera part, si no fos pel baríton txec Richard Sveda (borsa d'estudis) que va fer una bona interpretació de "Papagena! Weibchen" de La Flauta Màgica de Mozart i de "Vy mne pisali" de l'Eugen Oneguin de Tchaikovsky, hagués estat la cosa bastant desastrosa.

La mezzo espanyola Carol García té una veu agradable i ben posada però canta (amb tot el meu respecte) de "nena de conservatori", vull dir que està molt verda en quant al fraseig i al deixar respirar la música o, si preferiu, li manca el saber administrar els silencis. Fa un cant correcte però sense acabar mai d'interessar ni de tocar la fibra. Tot i això va obtenir el Premi Extraordinari de Liceistes de 4t i 5è pis a la millor promesa espanyola a part d'una borsa d'estudis. Va cantar l'ària de Las hijas del Zebedeo de Ruperto Chapí i "Nacqui all'afanno" de La Cenerentola de G. Rossini.

La mezzo italiana Valeria Tornatore (Menció especial del jurat i borsa d'estudis) tot i tenir una bona veu, canta amb una dicció molt fluixa i un fraseig precipitat que treia interès al què feia. Va cantar "Smanie implacabili" del Così fan tutte de Mozart i "l'ària de les cartes" de Werther, de J. Massenet.

La mezzo russa Alisa Kolosova (Menció especial del Jurat i borsa d'estudis) va cantar "Cruda sorte" de l'Italiana in Algeri de G. Rossini i "Or la tromba" de Rinaldo de Haendel. La seva interpretació va passar sense pena ni glòria.

Acabava la primera part l'histriònic baríton coreà Sung-Hwa Hong (Premi Especial de la Categoria Oratori-Lied a més d'altres coses) que va cantar "Es ist genug" de l'oratori Elies de Fèlix Mendelssohn i "Erlkönig" de F. Schubert, per acabar amb "Buonaparty" de Vaughan Williams. La seva afició teatral i les ganes d'agradar el van fer moure potser una mica massa, tractant-se d'un recital. La veu, però, encara no està ben posada del tot i l'estil schubertià va ser més que discutible.

Al inici de la segona part es va fer el lliurament dels premis per part de qui tocava. Al anunciar la composició del Jurat i anomenar Teresa Berganza hi va haver una espontània ovació a la qual m'hi vaig sumar de bon grat. També hi va haver un aplaudiment, no tan gran, per a la soprano Enedina Lloris.
La soprano russa Ekaterina Isachenko (Tercer Premi Femení, entre d'altres) va cantar força bé l'ària "Pace, pace mio Dio" de La Forza del Destino de G. Verdi, i de l'òpera Rusalka de Dvorák "L'Ària de la lluna". Veu de lírica amb cos i amb una bona línea, va ser, per a mi, la millor cantant de la vetllada.

El Tercert Premi Masculí va recaure en el tenor coreà Hyojonk Kim. Aquest excel·lent cantant de veu molt bella va fer una demostració de tècnica vocal, de fraseig i musicalitat i crec honradament que era mereixedor d'un premi millor. Va cantar l'ària de Tamino de La Flauta Màgica de Mozart " Dies Bildnis" de gran mestre, tot i que va fer una entrada precipitada que va obligar el mestre Voronkov a accel·lerar l'Orquestra com va poder, tot plegat, suposo, degut a la manca d'assajos. Seguidament va interpretar l'aria de La Bohème de G. Puccini "Che gelida manina" amb seguretat, veu brillant tant al centre com a la zona aguda, que va ser un dels bàlsams de la vetllada.

El Segon Premi Femení va recaure sobre la soprano de Sri Lanka, Kishani Jayasinghe, d'exòtica bellesa, que lluia un físic esplèndid embolcallat d'un vestit oriental molt elegant. La veu, però, no estava a l'alçada del físic. Era una veu de color fosc, petita, que s'enfosquia més o es descoloria al pujar a la zona aguda. Tenia però una cosa que els faltava a les altres finalistes i és la gran capacitat de connectar amb el públic, saber frasejar amb gràcia i dominar l'administració dels silencis. Tot això, afegit a la seva musicalitat, va fer que cantés l'ària de les joies de Faust, de Gounod i, sobretot, l'ària "My man's gone now" de l'òpera Porgy and Bess de Gershwin amb gran èxit.

Ben conegut ja del Liceu (recordeu el Don Curzio de les darreres Noces de Fígaro), el tenor Roger Padullés va obtenir el Segon Premi Masculí "Fundació Gran Teatre del Liceu"-"Fundación del Teatro Lírico- Teatro Real de Madrid- Premi Extraordinari Plácido Domingo, etc. Aquest tenor va fer una demostració de bon cantar, tècnica segura, exquisida musicalitat, bon i emotiu fraseig amb prístina dicció. És a dir, ho té tot, però li manca una cosa important: una veu amb timbre i color de primera qualitat. La seva veu (sento haver-ho de dir) és de tenor comprimari. No és una veu lletja, ni molt menys, però no té les característiques físiques d'allò que en diem una veu "bella". Això, crec, el privarà de fer una carrera de gran figura, però de ben segur que tot i fer una carrera de primera B (en podriem dir) farà coses molt bones i farà gaudir molt l'afició. Les seves interpretacions de "Salut! Demeure chaste et pure" de Faust de Gounod i de l'ària "Kuda, kuda" de l'Eugen Onegin de Tchaikovski, van ser modèliques.

El mestre Guerassim Voronkov al front de la Simfònica de la Casa se'n va sortir prou bé tot i la característica manca d'assajos d'aquest tipus d'esdeveniments. Els pianistes acompanyants van ser Soon-Ki Kim i Stanislav Angelov.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig anar al Liceu el divendres a sentir la prova final, i veus, lo que s´en diu veus ni una. El nivell em general,per a mi discret i si pensem que eran els millors de412 concursants, dons no se que pensar. Potser, que les veus que prometen no volen anar a concursos.
Jordi Magriñá

Joaquim ha dit...

Jordi, o no volen venir al Viñas.
Els concursos son una oportunitat, però del Viñas fa bastant que ja ha deixat de interessar-me. El nivell ha baixat molt, potser s'hauria de reduir el nombre de participants i ser molt exigents en els que venen a les proves de la última setmana.
No ho sé, però jo del "Concurs del Liceu" tal i com el va anomenar el Sr. Marco en un pregó fluixet, n'espero més i si no m'ho donen, doncs no m'interessa.

Josep Rumbau i Serra ha dit...

Estic d'acord amb tots dos. Anys endarrera hi havia millors veus. Potser si que haurem de plantejar-nos de no anar-hi.

Anònim ha dit...

Doncs jo crec que el desenvolupament d'una carrera operística es molt complexe i depen de molts factors.Hi han hagut veus grans,interesants o molt musicals que després no han donat alló que s'esperaba d'elles.Per exemple Maia Tomadze va fer un exitàç al Viñas i després no va fer res,Josep Carreras no va arribar a la final i en el futur es va convertir en un dels millors tenors del món.Crec que un concurs és un aparador de veus i el temps dirá...A mí personalment em va agradar molt la visió poètica de "Che gelida manina" oferta per Hyojong Kim.

Josep Rumbau i Serra ha dit...

A mi també em va agradar força la versió de "Che gelida manina" pel tenor coreà i crec que mereixia millor classificació. Estic d'acord que el desenvolupament d'una carrera artística vas més enllà del què depari un concurs de cant i, com molt be dius, en Josep Carreras n'es una prova evident però també es cert que moltes vegades aquesta mena de concursos els premis dels quals van seguits de contractes a grans teatres , no deixa de ser una plataforma per fer-se conèixer i tirar endavant, tot i les excepcions que calguin. De ben segur que el mateix Roger Padullés, per cert amic i company d'estudis del meu gendre, obtindrà amb aquest segon premi una sèrie de contractes que el faran emergir.

Anònim ha dit...

S'ha de pensar que a aquestes alçades del concurs els cantants estan molt cansats, i la final i/o el concert de premiats no és el millor moment per jutjar-los...

Josep Rumbau i Serra ha dit...

És justament el que vaig dir al iniciar el post del concurs.

Anònim ha dit...

S'ha de tenir en compte també que és un concurs per joves... vull dir, que tampoc no podem esperar la perfecció. Allò que no seria ètic és que sortís gent que porta 15 anys en carrera, grabant discos, etc... Personalment, crec que tots els finalistes estaven allà perquè s'ho mereixien.
El baríton Richard Sveda per la sensibilitat que transmitia i la seva qualitat vocal, la mezzo Carol García, tot i NO HAVER TREPITJAT MAI un conservatori i portar 1 any cantant seriosament, sembla tenir una gran carrera per davant gràcies a la seva coloratura, musicalitat i puresa vocal; Valeria Tornatore feia temps que no es trovaba del tot bé, i tot i així va cantar amb una veu que poca gent té i es va fer amb els favors del jurat. La jove Alisa Kolosova té una projecció impressionant amb 21 anys que té... només hem de donar-li temps.. Sung-Hwa Hong ídem que Alisa... 23 anyets, ja veurem d'aquí a 5 anys ^^, Ekaterina va destrossar la Rusalka, però hem de reconèixer que el Verdi va ser impecable... Hyonjonk Kim per a mi va ser el millor de la vetllada; tant de bó sentim més d'ell més endavant. Kishani Jayasinghe, a part de ser una grandíssima persona, és una gran cantant, una veu molt personal, amb força, carisma, afinada... li van fer cantar Faust tot i que no era per ella, però va demostrar ser una gran professional i la va salvar molt correctament. I el Roger Padullés, va cantar molt correctament, no veig que sigui una gran veu, a més, ell mateix reconeix que li tira més cantar Lied, però tot i així ha demostrat que amb musicalitat, bona tècnica i una veu ben posada pot guanyar-se a un jurat i un públic a vegades massa exigent...

A tot això afegim que només tenen un assaig amb orquestra... i la orquestra no sempre toca igual, i no sempre porta els mateixos tempos... per tant, no es pot exigir la perfecció amb només un assaig, en gent jove que encara no té la veu acabada de formar i que continua estudiant, i després d'una setmana i mitja enmig de nervis, pressions, i refredats.

Josep Rumbau i Serra ha dit...

Per norma no contesto els comentaris anònims. M'agrada saber amb qui em comunico.

Anònim ha dit...

No em cal cap resposta, només volia exposar el que pensava. Total, d'això es tracta, no? de poder expressar lliurement la nostra opinió.
Salutacions i enhorabona per la seva crítica tan elaborada.

Anònim

Anònim ha dit...

He assistit a la final i a dos semifinals del Viñas. Estic d'acord que els millors cantants de la final són els que han obtingut el tercer premi. No estic d'acord en que fossin els millors cantants del concurs. Potser el que falla és el jurat perque de bones veus sí que n'hi han i a més participen al Viñas.