dissabte, 3 de febrer de 2007

El riesgo anestésico en el cantante


Foto: tubo endotraqueal.

Además del riesgo anestésico común a todos los mortales, debemos considerar un riesgo específico para la profesión de cantante.

No cabe duda de que una de las causas de disfonía en los cantantes es la causada por el traumatismo que puede representar la intubación endotraqueal en el transcurso de una anestesia general antes y durante una intervención quirúrgica.
Hay que ir con sumo tiento a la hora de anestesiar a un cantante. En caso de anestesia general e intubación imprescindible, el tubo endotraqueal debe ser ajustado al tamaño de la laringe del paciente o mejor algo más delgado y deberá ser introducido y retirado con sumo cuidado.
Siempre que se pueda se deberá optar por una anestesia regional ya sea peridural, intradural , troncular o bien local.
En casos de intervenciones poco importantes y cortas en el tiempo que requieran anestesia general, un anestesiólogo experimentado podrá substituir el tubo endotraqueal por un tubo o cánula de mayo y mantener así protegida la laringe del paciente.

13 comentaris:

Agatarco ha dit...

No viene a caso con este articulo, pero en el caso de inflamaciones de cuerdas vocales, un cantante que tiene que cantar una representacion, toma cortisona. Que efectos tiene en un cantante? y a la larga en los dias sucesivos?
Que se puede hacer cuando hay inflamacion y hay que cantar? y en los dias de descanso es mejor dejar a la naturaleza o se puede tomar algo que ayude a bajar la inflamacion??

Gracias Doctor.

Josep Rumbau i Serra ha dit...

Te remito al artículo del 25 de agosto pasado y especificamente al tratamiento con corticoides por vía general. Este tipo de tratamiento debe ser siempre indicado y establecido por un médico y nunca por automedicación. Son medicamentos muy activos con acciones secundarias que pueden ser importantes. Si hay inflamación lo correcto es no cantar, a menos que la inflamación sea leve y el médico considere que con un tratamiento y unas horas sí se pueda, aunque nunca será al ciento por cien. Después de cantar es obligado el reposo vocal. Dependerá de cada caso si hay que seguir con el tratamiento o no. No se puede generalizar, aunque siempre es bueno "dejar a la Naturaleza".
Si el tratamiento está bien indicado y planteado no tiene porqué haber efectos indeseables en los días posteriores.

Agatarco ha dit...

Gracias Doctor!!!! siempre interesantisimo leer tus articulos!

Anna ha dit...

Hola! Bona tarda!
Fa dies que em miro el seu blog, i es d'allò més interessant.
Com s'enten físicament que els cantants canviin de corda?
I què n'opina de la tècnica Alexander?
Tenia ganes de preguntar-li.
Gràcies

Josep Rumbau i Serra ha dit...

Hola Anna,
No es que canviin de corda sinó que comencen a cantar en una corda equivocada, generalment la immediata inferior, ja sigui per comoditat, per mala qualificació de la veu per part de mestre de cant, etc. Tal és el cas, per exemple, de Carlo Bergonzi que va començar com a baríton i ell mateix, segons explicava, se'n va adonar que podia fer notes més altes i, poc a poc, va anar aprofondint en el treball tècnic vocal i ha arribar a ser, pel meu particular gust, el millor tenor del segle XX. En Joan Pons, va començar cantant al Cor del Liceu com a baix fins que es va adonar que en realitat era un baríton.
A l'hora de qualificar un/una cantant s'ha d'estar molt atent al color de la veu, més que a l'extensió, que és el que ens dirà si es tracta d'una corda o d'una altra.
En quant a la tècnica Alexander, crec que és una de tantes que ajuden a l'artista a ser conscient dels seus moviments i, per tant, a treballar amb menys tensió i potser amb més eficàcia. A l'Orquestra del Liceu he vist seguidors de diferents mètodes i tots ells n´estaven contents. Per tal de correggir problemes posturals en els músics i mirar de prevenir les temudes distonies, hi han especialistes per a consultar, com l'equip del Dr. Roset a Terrassa "Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art"(linkat al meu blog)o a Kos fisioterapeutes que eren, quan jo me'n ocupava, els fisioterapeutes que tractaven els músics de l'orquestra del Teatre (També linkat al meu blog).
Espero haver-te estat útil.
Rep una cordial salutació,

Anna ha dit...

Moltissimes gràcies!!!!

Anna ha dit...

Perdoni que li faci més preguntes, però vostè creu que la tècnica alexander o qualsevol tècnica de coneixement del cos és bona també pels cantants?
Moltíssimes gràcies.

Anna ha dit...

Però això dels cantants potser vol dir que tots tenim un baríton i un tenor si volem? Perdoni que sigui tan pesada però és que ho trobo fascinant.

Josep Rumbau i Serra ha dit...

Qualsevol d'aquestes tècniques pot ser útil per a qualsevol que ho precisi. Tot i així, em penso que la majoria de grans cantants no han fet pas res de tot això.
En quant a si tots portem a dintre un baríton i un tenor, et diré que no. El cantant o és un tenor o és un baríton i en la majoria de casos la veu ja està ben definida des del principi. Imagina però, i a tall d'exemple, que un jove aspirant comença a estudiar i no té encara la veu prou clarament definida. Segurament per comoditat (la tesitura és més central i les notes no són tan altes) es sentirà més còmode cantant de baríton. Si no té un mestre de cant que sàpiga "clissar-lo", ho seguirà fent fins que, si segueix amb els estudis, ell mateix s'adonarà que, tenint la veu impostada, aquesta no serà del tot baritonal, els greus i el centre de la veu seran discrets o insuficients i potser provi de cantar en la tesitura de tenor. Cada cas, però, és diferent dels altres (com quasi tot a la vida)i no m'atreviria pas a generalitzar massa. La mateixa Callas va canter de soprano dramàtica-coloratura i, en fer-se gran, no dubtava de cantar àries de mezzo com "O don fatale..." del Don Carlo de Verdi o l'Habanera de la Carmen de Bizet.Crec que la Maria Guleghina (que va cantar darrerament la Manon Lescaut al Liceu, va començar cantant de mezzo i ara fa de soprano dramàtica. I així podriem seguir temps i temps. I és que això de cant és un pou sense fons!

Anna ha dit...

M'encanta! Moltes gràcies!

Anònim ha dit...

hola, mi nombre es eduardo tengo 23 años y canto desde los dies. por x motivos deje la profecion de cantante por x motivos y tengo un buen registro, pero ahora q he vuelto a la musika tenog una audicion muy importante.
deje de cantar hace casi dos años profecionalmente por el trabajo, y bueno todo ese timepo fui viviendo una vida sedentaria no cuide mi vos tomaba mucha cerbeza cosas heladas en fin, no tenog gripe ni nada peor ciento una garraspera q no me deja llegar claramente a la snotas altas (si llego pero llego con la vos ronca)
q es lo q tendira q hacer? me dijeron algo de la cortisona la verdad no lo se .. y tenog tres dias para la audicion...
como puedo desaparacer esa garraspera de la garganta ...
sin estar enfermo..?
desde ya muy agradecido por la respuesta ..
eduardo torres

Josep Rumbau i Serra ha dit...

Hola Eduardo,

Mi consejo es que acudas a un foniatra (que para eso están) para que te diagnostique el motivo de tu carraspera. Las causas pueden ser varias: consumo de tabaco, de alcohol, reflujo gastro-esofágico, hablar mucho, técnica vocal incorrecta, etc. Sin saber el motivo se me hace muy difícil aconsejarte un tratamiento. No te puedo recomendar ningún derivado cortisónico sin haberte visto y examinado: sería una irresponsabilidad por mi parte. Creo que tu mejor opción es acudir al foniatra lo antes posible.
Espero haberte sido útil.
Josep Rumbau

Anònim ha dit...

muchas gracias doctor josep..
estoy muy agradecido por su consejo

eduardo torres..


eduardo_torres214@hotmail.com