LLOC DE TROBADA, DISCUSSIÓ I INTERCANVI D'IDEES, INFORMACIÓ, ANÈCDOTES I EXPERIÈNCIES SOBRE TOT ALLÒ QUE FA REFERÈNCIA ALS TRASTORNS I MALALTIES DELS CANTANTS LÍRICS, AIXÍ COM DE L'ÒPERA EN GENERAL I ELS SEUS INTÈRPRETS.
I, PER SUPOSAT, DE TOT ALLÒ QUE CREGUI CONVENIENT, VISIÓ CRÍTICA INCLOSA DE LES ÒPERES, CONCERTS O RECITALS QUE PUGUI VEURE.
No voy a hacer un análisis del estreno de esta ópera hasta que la vuelva a ver en mi turno de abono el próximo domingo 26, pero sí voy a adelantar que se trata de una ópera muy interesante especialmente en su vertiente musical. Buena y sugerente música bien orquestada e instrumentada. Creo que se tratará, sin duda, de una gran éxito de Enric Palomar, probablemente el mejor compositor actual del panorama catalano-español. No se la pierdan.
Avui seguim amb la mateixa versió de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, aquesta vegada amb l'excel·lent baix Walter Berry cantant el fragment "Gebt mir meinem Jesum wieder!"
Avui, dissabte sant, us poso música adient. No gens menys que un fragment de la Passió segons Sant Mateu, de J. S. Bach "So ist mein Jesus nun gefrangen!", amb la soprano Helen Donath, la mezzo Julia Hamari, la Münchener Bach Chor i la Münchener Bach Orchester, tots sota la direcció de Karl Richter.
Esta noche tenemos el preludio de Tristan e Isolda de Richard Wagner, con la Bayerische Staatsorchester bajo la dirección de Zubin Mehta. Déjense seducir por la eterna línea melódica y la romántica y arrebatada inspiración de un Wagner enamorado. Dormirán mejor. Buenas noches.
Ja sabeu que, de tant en tant, m'agrada tornar a les dolces modulacions de la Mélodie Française i aquesta nit us proposo de veure i escoltar la coneguda i excel·lent soprano Felicity Lott, acompanyada al piano per Malcolm Martineau, cantant amb la seva sensibilitat i preciosisme habituals la cançó de Georges Bizet "Adieux de l'hôtesse arabe". Recital enregistrat a Londres l'any 2001. Us deixo el text de Victor Hugo pels francòfons:
Puisque rien ne t'arrête en cet heureux pays, Ni l'ombre du palmier, ni le jaune maïs, Ni le repos, ni l'abondance, Ni de voir à ta voix battre le jeune sein De nos soeurs, dont, les soirs, le tournoyant essaim Couronne un coteau de sa danse.
Adieu, beau voyageur, hélas, Oh! que n'es-tu de ceux Qui donnent pour limite à leurs pieds paresseux Leur toit de branches ou de toiles! Qui, rêveurs, sans en faire, écoutent les récits, Et souhaitent, le soir, devant leur porte assis, De s'en aller dans les étoiles!
Si tu l'avais voulu, peut-être une de nous, O jeune homme, eût aimé te servir à genoux Dans nos huttes toujours ouvertes; Elle eût fait, en berçant ton sommeil des ses chants, Pour chasser de ton front les moucherons méchants, Un éventail de feuilles vertes.
Si tu ne reviens pas, songe un peu quelquefois Aux filles du désert, soeurs à la douce voix, Qui dansent pieds nus sur la dune; O beau jeune homme blanc, bel oiseau passager, Souviens-toi, car peut-être, ô rapide étranger, Ton souvenir reste à plus d'une!
Música para antes de dormir. Esta noche les propongo el Ingemisco del Requiem de Verdi, interpretado de manera genial por Jonas Kaufmann, en la Ópera de Zurich en junio de 2008 bajo la dirección de Daniele Gatti. Fíjense en su portentosa voz de tenor dramático y la sutil manera de cantar con la musicalidad y modulaciones de verdadero liederista. Una maravilla.
Ahir tarda vaig assistir al Liceu a la funció d'abonament del torn T corresponent als Mestres Cantaires de Nuremberg de Richard Wagner que es representava després de 20 anys i sota el següent repartiment:
Hans Sachs: Albert Dohmen Veit Pogner: Reinhard Hagen Kunz Vogelgesang: Yves Saelens Konrad Nachtigall: Kurt Gysen Sixtus Beckmesser: Bo Skovhus Fritz Kothner: Robert Bork Balthasar Zorn: Roger Padullés Ulrich Eisslinger: Ángel Rodriguez Augustin Moser: José Ferrero Hermann Ortel: Josep Ribot Hans Foltz: Dario Russo Walther von Stolzing: Robert Dean Smith David: Norbert Ernst Eva: Véronique Gens Magdalene: Stella Grigorian Vigilant nocturn: Magnus Baldvinsson Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigits per Sabastian Weigle Director d'escena: Claus Guth Producció: Sächsische Staatsoper Dresden
Llarguíssima vetllada (6 hores) amb dos entreactes de 40 minuts inclosos que, he de dir, no se'm va fer llarga. Magnífica direcció musical de Sebastian Weigle que va obtenir un bon so de l'orquestra de la Casa, amb un fraseig clar i ben cuidat i prestacions notables dels solistes de cada secció. La posada en escena es deixava veure bé, permetia seguir còmodament l'argument de l'obra tot i l'episodi oníric de la nit de Sant Joan amb la més que discutible castració de Sixtus Beckmesser. Bona direcció d'actors.
Els cantants van estar esplèndids tots ells oferint una versió d'altíssim nivell. A destacar la bona prestació de Norbert Ernst en el paper de David, amb una veu molt ben timbrada i millor posada, amb un cant de liederista perfecte en la dicció, la musicalitat i en la matització del fraseig. El Walter de Robert Dean Smith sense ser una veu de bellesa privilegiada, dóna sempre sensació de seguretat i va interpretar la seva part com si no fes res. La seva romança i frases final van ser cantades amb una frescor i fiato exemplars, com si acabés de començar. Véronique Gens ens va obsequiar amb la seva bellíssima veu de soprano lírica i una curosa interpretació. Molt bona va ser també la prestació de Stella Grigorian en el paper de Magdalene. Segur i contundent el Pogner de Reinhard Hagen i sobrat de facultats el Kothner de Robert Bork. Bo Skovhus va interpretar el paper del censor Beckmesser amb gran capacitat dramàtica i vis còmica a més d'una prestació vocal convincent. Albert Dohmen va prestar la seva important i bella veu baritonal a un Hans Sachs d'alt nivell vocal i sòbria prestació teatral. Va ser un bon Sachs tot i que, des del meu punt de vista, no va arribar mai a tocar l'excel·lència d'un Bernd Veikl o d'un Hans Hotter. La resta de mestres cantaires van estar tots a l'alçada esperada inclòs un Roger Padullés en estat de gràcia que, per sort per a tots nosaltres, ja ha esdevingut un habitual de la Casa. En resum doncs, una vetllada molt recomanable que no us haurieu de perdre.
Esta noche les sugiero no se pierdan este video de la grabación de "Marie Theres'!" de Amor de Richard Strauss en versión de Felicity Lott, Angelika Kirchschlager y Natalie Dessay con la Orquesta de la Royal Opera House Covent Garden bajo la dirección de Antonio Pappano. El mejor Strauss en manos de tres grandes cantantes y un director excelente, que, por cierto, fue pianista repertorista del Gran Teatre del Liceu. ¿Cómo le dejaron escapar? Buenas noches.
Aquesta nit us suggereixo aquest duet de La Fille du Régiment, de Gaetano Donizzeti, interpretat de manera brillantíssima per Natalie Dessay en el paper de Marie i Juan Diego Flórez en el de Tonio. 26 d'abril de 2008 al MET. Producció de Laurent Pelly i direcció musical de Marco Armiliato. Observeu la increïble prestació teatral de Natalie Dessay. Bona nit.
Esta noche viajamos al Género Chico, nada menos que La Gran Vía de Federico Chueca, de la mano de la inmensa Teresa Berganza, acompañada al piano por Juan Antonio Álvarez Parejo. Berganza hacía una verdadera creación del famoso Tanguillo de la Ermenegilda. No se pierdan esta película de 1990 tomada en un recital en el Teatro Colón de A Coruña. Buenas noches.
Fotografies d'Antoni Bofill.
La posada en escena es deixava veure bé, permetia seguir còmodament l'argument de l'obra tot i l'episodi oníric de la nit de Sant Joan amb la més que discutible castració de Sixtus Beckmesser. Bona direcció d'actors.