Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Norbert Ernst. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Norbert Ernst. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de febrer del 2010

Tristan und Isolde al Liceu

Fotografies d'Antoni Bofill.

Aquest diumenge 31 de gener vaig assistir a la funció d'abonament del Torn T al Liceu per a veure l'actual producció de la celebèrrima òpera de Richard Wagner, Tristan und Isolde. Com que també vaig tenir ocasió de veure'n l'assaig general tindré ocasió de comparar els dos tenors protagonistes.
La funció es va desenvolupar sota el següent repartiment:

Tristan: Ian Storey
Rei Marke: Kwangchul Youn
Isolde: Deborah Voigt

Kurwenal: Bo Skovhus
Melot: Norbert Ernst

Brangäne: Michaela Schuster

Un pastor/veu d'un mariner: Francisco Vas

Un timoner: Manel Esteve Madrid

Direcció musical Sebastian Weigle

Direcció d'escena: Thor Steingraber
Escenografia i vestuari: David Hockney

Il·luminació Duane Schuler
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Director del Cor: José Luis Basso


Em venia molt de gust veure aquest Tristan i Isolda amb l'escenografia del pintor David Hockney estenada a Los Angeles el desembre de 1987. Es tracta d'una posada en escena de tipus "naïf" amb colors llampants, una curosa perspectiva i una il·luminació quasi màgica que emmarca perfectament l'acció de l'obra del geni alemany. La direcció d'escena és reeixida en algunes coses com les escenes de lluita i sobta en d'altres per la seva fredor. En efecte, durant el gran duet d'amor del segon acte, em va semblar que els amants es trobaven massa separats l'un de l'altra i van trigar força estona a acostar-se. Em va agradar, en canvi, que durant l'ària de la mort d'amor d'Isolda (Liebestod) la il·luminació l'aïllés de la resta de l'escena fins que, a la fi, es reuneix amb Tristan, que s'aixeca de terra, en una mena d'apoteosi atemporal.

El dia de l'assaig general vaig tenir ocasió de veure el veterà Peter Seiffert en el paper protagonista. Seiffert probablement no és la veu per cantar el Tristan, resulta una mica lírica per aquest paper i, tot i l'evident dosificació de l'esforç, durant el tercer acte va patir. Realment semblava que ja no podia més. El diumenge passat però vaig poder veure l'Ian Storey amb una veu més jove i dramàtica i, per tant, més adequada al paper que va interpretar amb certa fredor però amb eficàcia vocal i sense patiments. La seva presència escènica va fer també un Tristan més creïble des del punt de vista teatral.

La soprano Deborah Voigt que, durant l'assaig general, no va cantar a veu ni amb la intensitat habitual, va estar en canvi aquest darrer diumenge pletòrica de facultats i va interpretar el seu paper amb entrega, sentiment i musicalitat.

El baix Kwangchul Youn va estar esplèndid com a Rei Marke. Va fer una demostració de com s'ha de cantar. Domini total de la veu en tots els registres, apianant les notes quan convenia, dient molt bé, sempre amb una musicalitat impecable i una intenció dramàtica modèlica. Per a mi, va ser el millor de la vetllada. Aquest home, amb el domini tècnic que demostra, la dicció, la sensibilitat i l'exquisida musicalitat seria un bon cantant de lieder. M'el puc imaginar cantant un Viatge d'Hivern de gran altura.

La Brangäne de Michaela Schuster va arribar a gran alçada gràcies a una veu de mezzo bonica, ben timbrada i de volum i projecció considerables. Va interpretar molt bé el paper de la fidel serventa i companya d'Isolde.

El Kurwenal de Bo Skovhus va ser exactament l'esperat: ben cantat i expressat, molt ben actuat però amb una veu baritonal una mica descolorida i uns greus insuficients. Molt correcte el Melot de Norbert Ernst i competentíssim, com sempre, Francisco Vas en els papers del mariner i el pastor.

La direcció musical de Sebastian Weigle va ser molt curosa i detallada, accentuant sempre el lirisme de la partitura i no deixant que en els moments més dramàtics l'orquestra sortís de mare. Va agradar molt al públic assistent que li va dedicar una forta ovació al final.

dilluns, 30 de març del 2009

Die Meistersinger von Nürnberg al Liceu

Fotografies d'Antoni Bofill.

Ahir tarda vaig assistir al Liceu a la funció d'abonament del torn T corresponent als Mestres Cantaires de Nuremberg de Richard Wagner que es representava després de 20 anys i sota el següent repartiment:

Hans Sachs: Albert Dohmen
Veit Pogner: Reinhard Hagen
Kunz Vogelgesang: Yves Saelens
Konrad Nachtigall: Kurt Gysen
Sixtus Beckmesser: Bo Skovhus
Fritz Kothner: Robert Bork
Balthasar Zorn: Roger Padullés
Ulrich Eisslinger: Ángel Rodriguez
Augustin Moser: José Ferrero
Hermann Ortel: Josep Ribot
Hans Foltz: Dario Russo
Walther von Stolzing: Robert Dean Smith
David: Norbert Ernst
Eva: Véronique Gens
Magdalene: Stella Grigorian
Vigilant nocturn: Magnus Baldvinsson
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigits per Sabastian Weigle
Director d'escena: Claus Guth

Producció: Sächsische Staatsoper Dresden

Llarguíssima vetllada (6 hores) amb dos entreactes de 40 minuts inclosos que, he de dir, no se'm va fer llarga. Magnífica direcció musical de Sebastian Weigle que va obtenir un bon so de l'orquestra de la Casa, amb un fraseig clar i ben cuidat i prestacions notables dels solistes de cada secció. La posada en escena es deixava veure bé, permetia seguir còmodament l'argument de l'obra tot i l'episodi oníric de la nit de Sant Joan amb la més que discutible castració de Sixtus Beckmesser. Bona direcció d'actors.

Els cantants van estar esplèndids tots ells oferint una versió d'altíssim nivell. A destacar la bona prestació de Norbert Ernst en el paper de David, amb una veu molt ben timbrada i millor posada, amb un cant de liederista perfecte en la dicció, la musicalitat i en la matització del fraseig. El Walter de Robert Dean Smith sense ser una veu de bellesa privilegiada, dóna sempre sensació de seguretat i va interpretar la seva part com si no fes res. La seva romança i frases final van ser cantades amb una frescor i fiato exemplars, com si acabés de començar. Véronique Gens ens va obsequiar amb la seva bellíssima veu de soprano lírica i una curosa interpretació. Molt bona va ser també la prestació de Stella Grigorian en el paper de Magdalene. Segur i contundent el Pogner de Reinhard Hagen i sobrat de facultats el Kothner de Robert Bork. Bo Skovhus va interpretar el paper del censor Beckmesser amb gran capacitat dramàtica i vis còmica a més d'una prestació vocal convincent. Albert Dohmen va prestar la seva important i bella veu baritonal a un Hans Sachs d'alt nivell vocal i sòbria prestació teatral. Va ser un bon Sachs tot i que, des del meu punt de vista, no va arribar mai a tocar l'excel·lència d'un Bernd Veikl o d'un Hans Hotter. La resta de mestres cantaires van estar tots a l'alçada esperada inclòs un Roger Padullés en estat de gràcia que, per sort per a tots nosaltres, ja ha esdevingut un habitual de la Casa.
En resum doncs, una vetllada molt recomanable que no us haurieu de perdre.