Anna Bolena al Liceu

Anna Bolena

Tot i que amb retard, us parlaré de la funció del torn T de l'òpera Anna Bolena, de Gaetano Donizzeti, que vaig veure el passat diumenge 30 de gener i que es va desenvolupar sota el següent repartiment:

Enrico VIII: Carlo Colombara

Anna Bolena: Edita Gruberova

Giovanna Seymour: Elina Garanca

Lord Rochefort: Simón Orfila

Lord Riccardo Percy: Josep Bros

Smeton: Sonia Prina

Sir Hervey: Jon Plazaola

Direcció musical: Andrly Yurkevych

Direcció d'escena: Rafael Duran

Nova producció Gran Teatre del Liceu

Edita Gruberova

No havia tingut ocasió de veure mai aquesta òpera fins ara, òpera que, com és ben conegut, va ser la primera que es va representar al recent inaugurat Gran Teatre del Liceu l'any 1847. I, a part de l'interès purament històric i també musical hi havia, en aquest cas, l'interès afegit de veure la Sra. Edita Gruberova en una edat ja avançada per a aquest tipus de papers.
La veritat és que tot i l'èxit imponent que va obtenir amb les ovacions inacabables habituals, l'Edita Gruberova d'enguany té poca cosa a veure amb l'artista d'alguns anys enrera. És cert que va tenir moments de gran qualitat sobretot en l'escena del darrer acte a sobre les escales, cantant amb un fil de veu i lluint la seva tècnica abrumadora. També és cert però que durant el primer acte va tenir seriosos problemes d'afinació i que els sobreaguts sonaren xisclats i/o udolats. El mite i l'emotivitat del públic van prevaldre sobre l'objectivitat de l'actuació i, a la fi, l'explosió de bravos va ser de les històriques de la Casa.

Elina Garanca

La mezzo letona Elina Garanca, de les dones més belles que he vist mai en el mon de l'òpera, va cantar la part de Giovanna Seymour amb una veu gran, bonica i molt ben posada i capaç de fer totes les agilitats degudes amb gran solvència. Va demostrar  una bona tècnica, força, dramatisme, musicalitat i una imponent presència escènica.

Josep Bros, en el paper de Lord Percy, va tenir un molt bon dia i la seva prestació va ser impecable tant vocalment com estilística.

El baix Carlo Colombara va lluir el seu important instrument en una prestació però que no va passar de correcta.

Simon Orfila segueix en la seva bona línia de belcantista i la seva veu es va decantant cada vegada més cap el baix que s'intuïa temps endarrera.

En el paper de Smeton, la mezzo o més aviat contralt Sonia Prina ens va regalar una molt bona prestació amb fina musicalitat i uns greus d'aquells que es recorden.

La resta del repartiment va complir perfectament en els seus respectius papers i el director Andrly Yurkevych va resultar eficient, molt atent a les necessitats dels cantants i especialment de la Sra. Gruberova. Cor i Orquestra correctes.

La posada en escena em va deixar  en una situació d'indefinició i encara no sé si em va agradar o no. Diria que més aviat no, tot i l'encertada incorporació dels corbs londinencs presents a tothora.

Recital d'Edita Gruberova al Liceu

Vaig assistir al Concert Mozart del dia 25 d'abril al Liceu amb la participació de l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu amb Sebastian Weigle com a director i el concurs extraordinari de la soprano eslovaca Edita Gruberova. A aquestes alçades, parlar d'Edita Gruberova semblaria una obvietat si no fos perquè la senyors té 62 anys i canta encara quasi com vol. Altres vegades m'he referit a aquesta artista com a una cantant amanerada i freda que no m'acabava mai de convèncer del tot. Aquesta vegada però la Sra. Gruberova es va cenyir a la partitura mozartiana d'una manera més "quadrada" i els habituals amaneraments es van mantenir bastant al marge oferint unes prestacions realment d'altíssim nivell. El concert es va iniciar amb l'obertura de Lucio Silla seguida de l'ària de Pamina del segon acte de La Flauta Màgica "Ach ich fühl's". Un conegut crític de Barcelona comentava arrel del seu primer recital, el passat dia 21, que li va semblar que la Sra. Gruberova començava trista la seva prestació. I com no havia de semblar trista si anava a cantar no gens menys que una de les àries més tristes (i més inspirades) del repertori mozartià, Pamina absolutament decebuda pel silenci del seu estimat Tamino que per imperatiu d'una prova no li pot dirigir la paraula. Doncs aquesta ària va ser interpretada amb gran sentiment i musicalitat, uns pianíssims increïbles i pulcrament acompanyada per un Sebastian Weigle en estat de gràcia. Va seguir la vistosa obertura d' "Il Matrimonio Segreto" de Domenico Cimarosa per passar seguidament a dues àries de Konstance d'El rapte en el serrall de Mozart, la "Welcher Wechsel herrscht in meiner Seele..." i la terrible "Martern aller Arten" que va resoldre de manera brillant.
A la segona part, i després de l'obertura de Les Noces de Fígaro, de Mozart, ens va oferir amb gran pulcritud l'ària de la Comtessa "Dove sono". A continuació l'Orquestra va interpretar la pàgina de lluïment "Das Märchen von der shönen Melusine, op. 32, de Felix Mendelssohn.
Va seguir el recital amb l'ària de Donna Elvira "Mi tradi quel alma ingrata" del Don Giovanni, de Mozart, i aquí si que la Sra. Gruberova no va estar potser a l'altura de les circumstàncies, perquè aquesta ària està clarament escrita per a soprano lírica amb uns bons greus i la Gruberova, tot i la seva edat, segueix sent una soprano lleugera-coloratura amb uns greus que més que sentir-se s'intueixen. Va fer les paus però en la següent i darrera ària del recital "Non mi dir" de Donna Anna, del mateix Don Giovanni, que va cantar amb tota la propietat dels seus atributs i la seva ciència.
Al final, dues propines que van fer les delícies del públic assitent: l'ària de Suzanna "Deh vieni, non tardar" de Les Noces de Fígaro i l'ària d'Electra d'Idomeneo.
I després, l'espectacle dintre de l'espectacle : la bogeria d'un entregat públic que va fer sortir a saludar l'il·lustre soprano un munt de vegades, crits i bravos a dojo amb pancartes incloses i vanes corredisses del personal de sala que no donava l'abast a recordar al públic la prohibició de fer fotografies, prohibició sense cara i ulls una vegada acabat el recital i més en una nit d'eufòria operística com aquesta.
Cal fer menció de la bona prestació de l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu que traslluïa el treball fet durant aquests darrers temps.