Això de les gales líriques, amb un seguit d'àries el context de les quals ha de romandre en la immaginació de cadascú, no deixa de tenir una lectura "sui generis" discutible. Sigui com sigui, però, quan es canta tan bé com ho fa el Sr. Kaufmann, totes dels disquisicions filosòfiques sobre la forma del concert passen a un segon terme.
En efecte ningú, avui dia, canta el repertori líric/spinto com ho fa aquest tenor. Diguin el què diguin alguns puristes de si Kaufmann té o no una bona dicció italiana o francesa, el que sí és cert és que la seva manera de cantar i de dir em posa la pell de gallina i això supera, per a mi, qualsevol altra consideració.
El seu fraseig, el legato, la capacitat liederística de cantar la mitja veu i/o filat, la facilitat per l'agut brillant quan convé i la musicalitat i la foscor de la seva veu que fa que sembli un tenor més dramàtic del què és, aconsegueix que parlem d'un cantant únic en el panorama operístic actual.
El "Cielo e mar" de La Gioconda de Ponchielli, la primera de les seves prestacions, ja ens va revelar el què ens esperava: una interpretació acurada i meravellosa sempre amb un segell personal que, salvant les grans distàncies, em va venir a recordar les versions personalíssimes i úniques de Carlo Bergonzi.
No parlaré de cadascuna de les àries perquè faria la cosa massa llarga, però tot va ser exquisit.
En arribar a Wagner i després d'un meravellós "winterstürme" de la Walquíria va arribar el sublim "In fernem Land" de Lohengrin, que ens va deixar amb llàgrimes als ulls.
L'orquestra de Cadaqués, amb el mestre Jochen Rieder al front, va pecar potser d'un metall massa potent que sovint tapava la corda però en general va tenir una bona actuació que, en algun cas, va ser brillant com en l'obertura del "Guglielmo Tell" de Rossini.
En resum, una vetllada inoblidable.
1 comentari:
Coincideixo plenament amb el teu comentari. La nit memorable i el Sr. Kaufmann sublim!.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada