Mort a Venècia

Entrada a Venècia (foto pròpia). La podeu ampliar fent-hi un clic.

Per al qui n'estigui interessat, aquesta nit transmeten, en diferit, des del Liceu, l'òpera Death in Venice, de Benjamin Britten, amb la direcció escènica de Willy Decker i la musical de Sebastian Weigle.

Si no l'heu vist, no us la podeu perdre.

Canal 33, a les 23:05 h.

Ángeles Gulin canta "In questa reggia" deTurandot

Soprano dramática de voz portentosa y volumen sonoro apabullante, Ángeles Gulín, desgraciadamente fallecida de manera temprana en el año 2002, fue una cantante que dejó profunda huella en la afición liceista de los 70 y 80. En este video interpreta el aria "In questa regia ..." de la ópera de G. Puccini Turandot, en una función en el Teatro Municipal de Bogotá, en 1981, con el tenor Carlo Bini y la dirección musical de Daniel Lipton. La soprano Ángeles Blancas Gulín, a la que admiro profundamente, y a la que hemos tenido ocasión de ver y escuchar interpretando a Luisa Miller en el Liceu, es hija suya y del barítono Antonio Blancas.

Mozart - Don Giovanni -Là ci darem la mano

Siguiendo con Simon Keenlyside, le tenemos aquí, junto a Christine Schäfer, interpretando el dueto "Là ci darem la mano" entre Don Giovanni y Zerlina, de la ópera Don Giovanni, de W. A. Mozart. Director: Claudio Abbado.

Simon Keenlyside "Fin ch'han dal vino" Don Giovanni

A la vista de la propera estrena de Don Giovanni, de W. A. Mozart, al Liceu i que anirà protagonitzada per l'esplèndid baríton anglès Simon Keenlyside, permeteu-me que us posi aquest vídeo de l'ària "Fin ch'han dal vino ..." molt ben cantada pel mateix Keenlyside, aquí en versió de concert dirigida per Claudio Abbado. La dificultat d'aquesta ària resideix en la seva extrema rapidesa. De fet quasi no hi ha temps per a respirar. És per això que és fàcil que apareguin errors en la pronúncia de les paraules, més encara si es canta en una llengua que no és la pròpia. Si ens hi fixem bé sentirem que en lloc de dir "Chi l'alemana farai ballar" diu "Chi l'alemana farai belar". Coses del directe.
Llàstima que al Liceu ens esperi la versió escènica de Calixte Bieito, que trobo veritablement horrible. Sort que els cantants salvaran, espero, la funció: no oblidem que, a més de Keenlyside, hi haurà l'Ángeles Blancas, Kyle Ketelsen, Véronique Gens, etc. La direcció musical de Friedrich Haider és una altra incògnita per a esbrinar i no m'estranyaria que no passés de correcta. Com jo mateix dic sovint: que sigui el què déu vulgui!

Gioacchino Rossini - Moise et Pharaon

Música per abans d'anar a dormir.
Seguint amb l'òpera "Moise et Pharaon" de G. Rossini, en versió francesa, us poso, de l'acte quart, "Prière: Des Cieux où tu résides ..."
Amb Ildar Abdrazakov, Barbara Frittoli, Nino Surguladze,Tomislav Muzek, Cor i Orquestra del Teatro alla Scala, dirigits per Riccardo Muti.
Teatro degli Arcimboldi, Milà 2003.
Bona nit.

Rossini: Moise et Pharaon (Scala 2003) Act 4 duet

Moise et Pharaon, de G. Rossini. Dueto del acto cuarto. Giuseppe Filianoti (tenor) y Barbara Frittoli (soprano). Dirección musical: Riccardo Muti. Teatro alla Scalla (2003). Belcanto impecablemente cantado. Al final pueden ver brevemente a la bella mezzo Nino Surguladze en el papel de Marie.

Erika Miklósa - Roberto Scandiuzzi - Adina/ Dulcamara duet

Avui us poso aquest video del duet entre Adina i Dulcamara, de l'Elisir d'Amore, de G. Donizetti, interpretat per la soprano Erika Miklósa i el simpàtic i magnífic baix Roberto Scandiuzzi. Generalment els intèrprets que donen vida al personatge de Dulcamara són barítons o baixos anomenats "buffos" i es distingeixen més per la seva gràcia d'actors i vis còmica que per la qualitat de la veu i del cant. Ara tenim l'oportunitat de veure un Dulcamara amb una veu d'aquelles que imposen respecte i amb un cant "alla italiana" impecable.

Carlos Kleiber -Johann Strauss II "Die Fledermaus"

Música para antes de dormir.

Esta noche vamos de opereta. El preludio de Die Fledermaus (El Murciélago) de Johan Strauss, en la versión de la Orquesta del Estado de Baviera bajo la magnífica dirección de Carlos Klieber. Concierto del 19 de mayo de 1986.

Mala notícia operística

Foto: Toni Rumbau (a la dreta) i Dietrich Grosse, responsables del Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions.

Per la seva importància dintre de l'àmbit operístic, us transmeto aquest comunicat de premsa amb la mala notícia de la suspensió del Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions.

versión en castellano a continuación

COMUNICAT DE PREMSA

EL FESTIVAL D’ÒPERA DE BUTXACA I NOVES CREACIONS SUSPÈN L’EDICIÓ 2008

A causa d’una reordenació dels Festivals Musicals feta pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Festival d’Òpera de Butxaca es veu obligat a suspendre l’edició d’enguany.

La raó de l’actual suspensió és la no coincidència de criteris entre el planteig del Festival i el de l’Institut d’Indústries Culturals del Departament de Cultura.

Considerem que el FOBNC –més Laboratori que Festival exhibidor i, per tant, situat “abans” del procés de mercantilització, el qual s’obre “a posteriori” als artistes que aconsegueixen fer-se camí al mercat local i internacional– omple un buit evident, el dedicat a la nova creació operística. La seva principal funció és la de generar projectes, crear equips, despertar vocacions operístiques, estimular als autors i als intèrprets, i connectar amb públics nous i inquiets; en un dels gèneres, el de l’òpera contemporània, més sensible i capdavanter pel que fa al desenvolupament dels anomenats sectors I+D de la cultura i de la creació artística.

Alguns dels seus rèdits són obvis: apart de les diverses produccions que aconsegueixen tenir vida pròpia, els agents institucionals i privats, tant locals com internacionals, poden extreure, del banc de proves del Festival, els valors considerats més interessants per servir llurs interessos de mercat. Així ha ocorregut amb diverses cases d’òpera (Gran Teatre del Liceu, Opera de Halle i Staatstheater de Darmstadt) les quals han generat, a partir de les nostres propostes, encàrrecs, projectes i acords de coproducció, centrats en autors catalans, -citem a modo d’exemple Enric Palomar i Agustí Charles amb encàrrecs d’òpera de gran format que s’estrenaran al 2009 i 2010- que si s’haguessin de valorar en diners, desbordarien les subvencions de la Generalitat en vàries edicions del Festival.

Aquesta tasca del Festival, que té més a veure amb la funció “química” del creuament i la transformació creadora que amb la funció mercantil de generar beneficis i ingressos per taquillatge, necessita la confiança dels seus avaladors i patrocinadors, i està basada en una xarxa molt fràgil d’esforços, contactes, complicitats i entusiasmes, sovint de manera desinteressada i no comptabilitzada. Xarxa que no es fa en un dia ni per decret, sinó que respon a l’acció dels anys i a una suma d’experiències de tota mena, feta d’èxits i de fiascos, de viatges i d’encontres fortuïts, i d’unes altes dosis de vocació i de perseverança. Una trama de la que s’ha de tenir molta cura a causa, precisament, de la seva fragilitat.

El compromís i la voluntat de seguir recolzant el Festival que ens han manifestat les altres administracions (Ajuntament de Barcelona, Ministerio de Cultura i Diputació de Barcelona), a qui agraïm molt sincerament el seu suport, ens obliguen a ser optimistes respecte al futur del Festival i ens fan pensar que la decisió de la Generalitat de posar-nos en mans de l’Entitat Autònoma i del futur Consell de les Arts, manifestada pels actuals responsables del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, amb l’ànim de seguir donant suport al Festival, és bona, malgrat desconèixer les línies mestres d’actuació de l’esmentat Consell de les Arts així com les seves capacitats pressupostàries, ara per ara.

Prenem, doncs, aquest any com un temps per la reflexió, pel debat i pel planteig d’una millora de certs aspectes organitzatius de cara al futur. Només un clima de màxima complicitats entre tots els implicats, públic, artistes, administracions, institucions líriques i teatrals, mitjans de comunicació, empreses privades i personalitats particulars interessades pot crear el terreny fèrtil per avançar en la bona direcció.

Projecte col·lectiu per excel·lència, són els cantants, els músics, els compositors, els directors musicals i d’escena, els tècnics i totes les persones que envolten el fenomen teatral i operístic els veritables protagonistes d’aquest projecte. Precisament per a ells desitgem que el Festival continuï la seva carrera envers la consecució d’una nova òpera catalana.

Toni Rumbau i Dietrich Grosse.

Juny 2008

Ps: tota la informació sobre les diferents edicions del Festival es pot trobar a la nostra pàgina web: www.fobnc.org

Tel de contacte: 659 454 879

Versión en castellano

COMUNICADO DE PRENSA

EL FESTIVAL D’ÒPERA DE BUTXACA I NOVES CREACIONS SUSPENDE LA EDICIÓN 2008

A causa de una reordenación de los Festivales Musicales hecha por el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Festival de Ópera de Bolsillo se ve obligado a suspender la edición de este año.

La razón de la actual suspensión es la no coincidencia de criterios entre el planteamiento del Festival y el realizado por el Institut d’Indústries Culturals del Departament de Cultura.

Consideramos que el FOBNC –más Laboratorio que Festival exhibidor y, por lo tanto, situado “antes” del proceso de mercantilización, el cual se abre “a posteriori” a los artistas que consiguen hacerse un camino en el mercado local e internacional– llena un vacío evidente, el dedicado a la nueva creación operística. Su principal función es la de generar proyectos, crear equipos, despertar vocaciones operístiques, estimular a los autores y a los intérpretes, y conectar con públicos nuevos e inquietos; en uno de los géneros, el de la ópera contemporánea, más sensible y puntero en cuanto al desarrollo de los denominados sectores I+D de la cultura y de la creación artística.

Algunos de sus réditos son obvios: aparte de las varias producciones que consiguen tener vida propia, los agentes institucionales y privados, tanto locales como internacionales, pueden extraer, del banco de pruebas del Festival, los valores considerados más interesantes para servir sus intereses de mercado. Así ha ocurrido con varias casas de ópera (Gran Teatre del Liceu, Opera de Halle y Staatstheater de Darmstadt) que han generado, a partir de nuestras propuestas, encargos, proyectos y acuerdos de coproducción centrados en autores locales, –citemos a modo de ejemplo el caso de Enric Palomar y Agustí Charles con encargos de ópera de gran formato que se estrenarán en 2009 y 2010- y que si se tuvieran que valorar en dinero, desbordarían las subvenciones de la Generalitat en varias ediciones del Festival.

Esta labor, que tiene más a ver con la función “química” del cruce y la transformación creadora que con la función mercantil de generar beneficios e ingresos de taquilla, necesita la confianza de sus avaladores y patrocinadores, y está basada en una red muy frágil de esfuerzos, contactos, complicidades y entusiasmos, creados a menudo de un modo desinteresado y no contabilizable. Red que no se hace de un día para el otro ni por decreto, sino que responde a años de trabajo y a una suma de experiencias de todo tipo, hecha a base de éxitos y de fracasos, de viajes y de encuentros fortuitos, y de unas altas dosis de vocación y de perseverancia. Una trama que debe ser muy mimada a causa, precisamente, de su fragilidad.

El compromiso y la voluntad de seguir apoyando el Festival manifestado por las otras administraciones (Ayuntamiento, Ministerio de Cultura y Diputación de Barcelona), a quiénes agradecemos muy sinceramente su apoyo, nos obligan a ser optimistas de cara al futuro del Festival y nos hacen pensar que la decisión de la Generalitat de ponernos en manos de la Entitat Autònoma y del futuro Consell de les Arts, manifestada por los actuales responsables del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, con el ánimo de seguir apoyando al Festival, es buena, a pesar de desconocer las líneas maestras de actuación del citado Consell de les Arts, así como sus capacidades presupuestarias.

Nos tomamos, pues, este año para la reflexión, para el debate y para el planteamiento de una mejora de ciertos aspectos organizativos pensando en el futuro. Sólo un clima de máxima complicidad entre todos los implicados, público, artistas, administraciones, instituciones líricas y teatrales, medios de comunicación, empresas privadas y personalidades particulares interesadas, puede crear el terreno fértil para avanzar en una buena dirección.

Proyecto colectivo por excelencia, son los cantantes, los músicos, los compositores, los libretistas, los directores musicales y de escena, los técnicos y todas las personas que rodean el fenómeno teatral y operístico los verdaderos protagonistas de este proyecto. Precisamente para ellos deseamos que el Festival continúe su carrera hacia la consecución de una nueva ópera catalana y española.

Toni Rumbau y Dietrich Grosse.

Junio 2008

Ps: toda la información sobre las diferentes ediciones del Festival se puede encontrar en nuestra página web: www.fobnc.org

Tel de contacto: 659 454 879

Schubert - An die Musik (orch. Reger). Thomas Quasthoff

Música per abans d'anar a dormir.
Sentiu la coneguda i inspirada cançó de Franz Schubert, An die Musik, en la versió orquestrada per Max Reger i cantada pel prestigiós baríton Thomas Quasthoff.
Bona nit.