Elisabeth Schwarzkopf canta Seligkeit de F. Schubert

Aquesta nit us poso una gravació de 1976 a Amsterdam, d'Elisabeth Schawrzkopf cantant Schubert amb Geoffrey Parsons al piano. La qualitat del video no és bona però suficient per apreciar l'estat de la cantant als anys setanta, més o menys a la mateixa època que venia a Barcelona, al Palau de la Música. La intenció, la interpretació i la gràcia eren de primera però la veu ja li feia figa. Recordo un afeccionat nord-americà que venia amb nosaltres i deia "canta como un búho". Realment, a vegades quan pujava a l'agut recordava l'ulul·lar d'un mussol. Els incondicionals, però, quedaven rendits als seus peus i les ovacions es feien interminables.
G. Parsons sempre acompanyava amb exquisida musicalitat i elegància.

Aviso

Debido al peso de los archivos publicados he tenido que reducir a 20 los post visibles en la página principal del blog. De manera que, a partir de ahora, los interesados en ver anotaciones antiguas deberán buscarlas en "arxiu del blog" (archivo) en la columna de la izquierda.
Saludos cordiales.

Capriccio Op. 76 Nº 2 de Johannes Brahms

Artur Rubinstein

Ivo Pogorelich

He aquí dos maneras bien distintas de interpretar el capriccio Op. 76 Nº 2 de J. Brahms.
Una, interpretada por el gran e indiscutido Artur Rubinstein y la otra, tocada por el controvertido Ivo Pogorelich. Las dos maneras son válidas. Anque yo me incline, sin ninguna duda, por Rubinstein.
¿Y Uds. qué opinan?

Pogorelich toca Scriabin

Música per abans d'anar a dormir.
Estudi Op. 8 núm. 2
Bona nit.

La última Manon al Liceu

Foto: Inva Mula i Stefano Secco

La última funció d’una òpera sempre té un al·licient especial. D’una banda és la que reuneix un major nombre d’assajos, si entenem com a tals les funcions precedents, i de l’altra és una mena de catarsi de tots els artistes implicats. A la última funció tothom hi canta amb més desinhibició i, a l’hora d’actuar, hom hi fa coses que possiblement no s’hagués atrevit de fer a les primeres representacions.
Ahir nit, la darrera funció de Manon, aquesta vegada amb el segon cast en marxa: l'albanesa Inva Mula i l'italià Stefano Secco. De fet, havia de cantar Rolando Villazón (estava anunciat el primer cast amb recanvi de soprano) però va cancel·lar per malaltia. Els dos van estar molt bé. Inva Mula amb una bonica veu de soprano lírica-lleugera que fins i tot algú va comparar amb la Mirella Freni. Va cantar amb una entrega total, musicalitat i sentit dramàtic tot i que (ho sento però ho he de dir) a molta distància de la Natalie Dessay que, per cert, pertany a una altra galàxia interpretativa. L’adéu a la “petite table” vas ser especialment emotiu i va cantar exultant la seva gran ària “Est-ce vrai? Grand merci!...Profitons bien de la jeunesse...” de manera expansiva i molt convincent.
Stefano Secco, que ja coneixíem del darrer Elisir d’Amore, va donar un recital de bon cantar amb una veu de tenor líric prou bonica i molt ben posada. Tot i no ser una veu gran, corria molt bé i feia goig de sentir. Les frases parlades van resultar una mica precipitades en la dicció i no s’acabaven d’entendre bé, això no obstant, el cant era una delícia (al cap i a la fi, no és un orador sinó un cantant). Va cantar l’ària del somni “En fermant les yeux...” amb delicadesa i gran lirisme, apianant l’agut quasi fins el filat. A l’escena de Saint Sulpice va estar especialment inspirat tant a l’ària “Ah fuyez douce image à mon âme trop chère...” com en el duet final amb Manon.
Ovació al final per a tots dos artistes.
Ahir, el mestre Víctor Pablo va estar especialment inspirat.

En fi, una vetllada fortament gratificant.

J. S. Bach - Arte de la fuga - Contrapunto 01 - Glenn Gould

Música para antes de dormir.
Simplemente genial.
Buenas noches.

A. Dvorak- Bosques silenciosos (Yo-Yo Ma)

Música para antes de dormir.
Qué mejor que esta bucólica y ensoñadora música de Antonin Dvorak "Bosques silenciosos", interpretada por el célebre violoncelista Yo-Yo Ma, para ayudar a conciliar el sueño. ¿No identifican el sonido del violoncelo como el más próximo a la voz humana?
Buenas noches.

Viola - Goija toca Haendel

Música per abans d'anar a dormir.
Olga Goija toca la Sonata VI per a viola i piano (Adagio) de G.F. Haendel. Desembre 2005.
Bona nit.

Encuentro en París entre Tortelier y Rubinstein

Quinta parte

Cuarta parte

Tercera parte

Segunda parte

Primera parte

Les recomiendo vivamente que vean estos cinco videos sobre el encuentro entre Rubinstein y el celista francés Tortelier en París porque realmente no tienen desperdicio. He quedado admirado de la vitalidad que exhibía Rubinstein a su edad (91 años) y de su gran afición por la buena vida y las veladas gastronómicas. No tienen desperdicio sus anécdotas ni sus opiniones sobre Pau Casals (opiniones que levantarán más de una ampolla en la sensible piel de algunos). También van a disfrutar de la sensibilidad musical del gran celista francés.
Se utilizan dos idiomas en las conversaciones: el inglés y el francés, con subtítulos en hebreo.
No se lo pierdan aunque no entiendan alguna cosa concreta, seguro que comprenderán el sentido de lo que se dice.

Ah! non credea mirarti. La Sonnambula de V. Bellini. Natalie Dessay

Antes de irse a dormir, no se pierdan esta joya que he encontrado. Natalie Dessay cantando "Ah! non credea mirarti" y la cabaletta "Ah, non giunge..." de La Sonnambula de Vincenzo Bellini, en NewYork, 2006.
Que descansen, buenas noches.