divendres, 29 de febrer del 2008

F. Schubert - Impromptu Núm. 3, Op. 90, D 899



Música per abans d'anar a dormir.
Escolteu aquesta nit la interpretació que Paul Badura Skoda fa del Impromtu Op. 90, núm. 3 de Franz Schubert i tindreu un son ben plàcid.
Bona nit.

dijous, 28 de febrer del 2008

Verdi - Aida - preludio y Celeste Aida (Toscanini/Tucker)



Película interesantísima (de 1949) del inicio de la ópera Aida de G. Verdi, en versión de concierto, dirigida por el legendario Arturo Toscanini y la participación de Richard Tucker en el papel de Radamés cantando "Celeste Aida...".
Observen que al final, y siguiendo las instrucciones del mismo Verdi, repite la frase "un trono vicino al sol" a octava baja y piano, tal como hizo tambien Roberto Alagna esta misma temporada en el Liceu. Esta indicación iba dedicada a los tenores que no podían subir al Si bemol del final del aria en pianísimo, cosa, por cierto, harto dificil pero que sí había hecho Carlo Bergonzi . Cosa curiosa: según nos contaba el mismo Bergonzi cuando estuvo en el Foyer del Liceu hace unos pocos años, la primera vez que cantó el "Celeste Aida" con el Si bemol final filado, fue abucheado. El público no conocía las instrucciones de Verdi y estaba acostumbrado a lo que hacían todos los demás y pensaron que el gran tenor no podía cantar el final a plena voz. A veces, el peso de la tradición pasa por encima de la voluntad del mismísimo autor.

dimecres, 27 de febrer del 2008

Robert Merrill- Il balen- Trovatore 1957



Us en recordeu de Robert Merril? Esplèndid baríton nord-americà que potser no era un grandíssim artista en el sentit de l'expressivitat més subtil, però cantava amb una ortodòxia alla italiana sense màcula i la veu era de qualitat i bellesa. Aquí canta la difícil ària (com totes les verdianes) "Il balen del suo sorriso" de Il Trovatore de Giuseppe Verdi. Jo el coneixia de sentir-lo en enregistraments i m'ha agradat de trobar-lo en aquesta pel·lícula dels anys cinquanta. Espero que la gaudiu com he fet jo.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Boris Christoff - "Cant del presoner siberià"



Música per abans d'anar a dormir.

Boris Christoff canta una cançó del repertori tradicional rus (no hi consta l'autor) anomenada "Cant del presoner siberià".
Bona nit.

dilluns, 25 de febrer del 2008

Natalie Dessay - Sempre Libera - La Traviata



Esta noche les sugiero el "Sempre libera..." de La Traviata de G. Verdi interpretada por la gran Natalie Dessay. Todavía no ha decidido hacer Traviata, que yo sepa, pero he aquí un adelanto de lo que podrá ser.

diumenge, 24 de febrer del 2008

Concierto Haendel en el Liceu

Fotos: Lisa Saffer y David Daniels. Abajo: el director Bernard Labadie.

Ayer noche asistí en el Gran Teatre del Liceu al Concierto Haendel que se desarrolló con la participación de la soprano Lisa Saffer y el contratenor David Daniels en los papeles protagonistas y la Orquesta Sinfónica de la Casa, convenientemente reducida con añadiduras puntuales como la de Albert Romaní al clave, Sara Parés a la flauta dulce y Maike Burgdorf a la tiorba. Todos dirigidos por el canadiense Bernard Labadie. El programa fue el siguiente:

Primera parte:

Suite d’Alcina: Obertura, Musette, Menuet, Gavotte, Menuet, Gavotte.
“Voglio amare insin ch’io moro”, de Partenope (aria de Partenope): Lisa Saffer.
“Va tacito e nascosto”, de Giulio Cesare in Egitto (aria de Giulio Cesare): David Daniels.
“Non disperar, che sa?, de Giulio Cesare in Egitto (aria de Cleopatra): Lisa Saffer.
“Pompe vane di morte… Dove sei?” de Rodelinda (recitativo y aria de Bertarido): Davis Daniels.
“Io t’abbraccio”, de Rodelinda (duo de Rodelinda y Bertarido): Lisa Saffer y David Daniels.

Segunda parte:

Water music. Suite nº 3 en Sol mayor, HWV 350: Rigaudon I/II, Menuet I/II.
“Lascia ch’io pianga” de Rinaldo (aria de Almirena): Lisa Saffer.
“Dall’ondoso periglio… Aure, deh, per pietà”, de Giulio Cesare in Egitto (recitativo y aria de Giulio Cesare): David Daniels.
“Myself I shall adore”, de Semele, HWV 58 (aria de Semele): Lisa Saffer.
“Furibondo, spira il vento”, de Partenope (aria de Arsace): David Daniels.
“Caro!... Bella! Più amabile beltà”, de Giulio Cesare in Egitto (duo de Cleopatra y Giulio Cesare): Lisa Saffer y David Daniels.

Antes que nada, les avanzo mi gran afección por la música de Haendel con lo que comprenderán que ayer noche me lo pasara en grande. La orquesta con los refuerzos puntuales aludidos, sonó extraordinariamente bien, empastada de sonido y muy atenta a los matices y fraseo que indujo Bernard Labadie con maestría y buen gusto.
Lisa Saffer es una joven soprano norteamericana con una voz de ligera muy agradable al oído pero un tanto anodina en cuanto a la sutileza musical y expresividad. A pesar de ser una especialista en este tipo de música quedó un tanto eclipsada por la calidad de su compañero de reparto.

David Daniels posee una voz de contratenor muy bien proyectada, con dominio absoluto de la respiración y regulación de sonido, desde el forte hasta el pianísimo extremo (siempre claramente audible) y exhibe un canto exquisito en lo musical y un elegante fraseo de depurada expresividad. Obtuvo un sonado éxito con ovación incluida.
Al final dos bises del mismo autor cantados por los dos solistas hicieron las delicias del público.

dissabte, 23 de febrer del 2008

Lucrezia Borgia al Liceu o l'embogiment del públic davant el fenomen Gruberova.

Foto (feta amb el mòbil) d'Edita Gruberova saludant davant un públic embogit al final de la representació d'ahir a la nit.

Ahir vaig veure al Liceu la versió de concert de Lucrezia Borgia, de Gaetano Donizetti, que es va desenvolupar sota el següent repartiment:

Alfonso d’Este: Ildebrando D’arcangelo
Lucrezia Borgia Edita Gruberova
Gennaro: Josep Bros
Maffio Orsini: Ewa Podles
Jeppo Liverotto: Roger Padullés
Apostolo Gazella: Alberto Feria
Ascanio Petrucci: Francisco Santiago
Olofreno Vitelozzo: Jordi Casanova
Gubetta: Roberto Accurso
Rustighello: Bülent Külekç
Astolfo: Bálint Szabó
Servents: Xavier Comorera, Pierpaolo Palloni
Una veu: Mariano Viñuales
Direcció musical: Stefan Anton Reck

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció del Cor: José Luis Basso

Festival de veus ahir al Liceu. Per començar, el fenomen Edita Gruberova (Bratislava, 23 de desembre de 1946). Aquesta senyora manté les seves facultats molt ben conservades, tot i els seus 61 anys, fruit d’una tècnica depurada que li permet un control total de la respiració i la veu. La seva facilitat pel filat i els sobreaguts és realment impactant. I ja se sap que aquests cantants llueixen d’allò més justament en el repertori belcantista. Des del meu punt de vista però, la Sra. Gruberova canta amb el cap però no amb el cor i a mi les seves demostracions quasi circenses de “virgueries” vocals i filats a dojo em deixen absolutament fred. Sé, de totes maneres, que sóc una "rara avis" en aquest panorama perquè l’èxit d'Edita Gruberova va ser aclaparador: la gent dreta cridant com esperitats i un cartell que penjava del tercer pis que deia: “Edita, simply the best”. També un pòster desplegat amb la seva imatge, en un lateral d’amfiteatre, feia pensar més en un recital de rock, d’aquests multitudinaris, que no pas en una vetllada operística. Sigui com sigui el seu triomf va ser d’aquells que fan història. La fredor però d’aquesta dona es va reflectir perfectament a l’hora de saludar i rebre els aplaudiments del públic embogit. Sempre el mateix somriure estereotipat per quedar bé sense, però, ni una ombra d’emoció.

Ben diferent va ser per mi l’actuació d’Ewa Podles. Aquesta gran contralt empra la seva peculiar veu per expressar sentiments. Els sent i els transmet, i la seva actuació té sempre el segell d’autenticitat. Mentre la Gruberova filava i feia equilibris vocals, Podles cantava. Gran ovació al final.

Josep Bros, en el paper de Gennaro, va oferir una veu molt projectada i sonora amb un centre expandit i uns aguts ben recolzats, una mica amples, però contundents. Em fa patir, però la seva manera de cantar. És un tenor lleuger o, en tot cas, líric-lleuger i aquest eixamplament del centre fa por que li passi factura a la zona aguda. Salvant les diferències, recorda una mica la manera de cantar de Carreras però sense la veu d'aquest més clarament lírica. Tot i això, el seu cant va ser generós, molt ben frasejat i dit, musicalment impecable, totalment dintre de l'estil del gènere i amb una afinació ajustadíssima. És de les vegades que l’he sentit millor. Va tenir també un èxit sonat amb clamoroses ovacions.

El baríton/baix italià Ildebrando D’arcangelo, en el paper del Duc de Ferrara, va lluir una veu llatina molt ben timbrada i va cantar amb línea i fraseig impecables.

El baix de Sallent Roger Padullés va cantar amb seguretat la seva part mostrant en tot moment una veu molt ben posada, fina musicalitat i fraseig convincent.

Tots els demés participants van complit molt bé amb la seva responsabilitat incloent-hi el cor que va cantar amb pastositat i el preciós color habitual.

El mestre alemany Stefan Anton Reck que es notava que coneixia bé el repertori, va dirigir el conjunt amb seguretat i bon gust, fent que l’orquestra sonés a un alt nivell.

dijous, 21 de febrer del 2008

Leonard Warren - Il balen del suo sorriso. Il Trovatore



Siguiendo con Leonard Warren, escuchen esta difícil aria verdiana de Il Trovatore "Il balen del suo sorriso" exquisitamente interpretada. Fíjense en la manera de emitir la voz como si flotara en el aire con ese sonido rotundo, denso, al mismo tiempo que delicado y la magnífica linea de canto que exhibe en todo momento. Un placer escucharle.

dimecres, 20 de febrer del 2008

Leonard Warren-Final de Rigoletto



Avui us suggereixo aquest final del Rigoletto de G. Verdi amb la participació del gran baríton nord-americà Leonard Warren. Els tres altres participants són el baix Tajo, la soprano Erna Berger i el tenor Jan Peerce. Noteu la densitat i el color fosc de la veu de Warren al mateix temps que la seva musicalitat i fraseig.
Va morir com alguns cantants han somiat, tot cantant al teatre. Ho va fer de mort sobtada, el 4 de març de 1960, mentre cantava al MET de NovaYork l'ària "Urna Fatale..." de La Forza del Destino de G. Verdi. Justament entre el final de l'ària i la cabaletta que la segueix. Veure el post "la muerte súbita en los cantantes" de juny de 2006.

dimarts, 19 de febrer del 2008

Callas & Di Stefano-duet de Cavalleria Rusticana



Aquesta nit us poso un enregistrament del concert al Royal Festival Hall de Londres, el 1973, de Maria Callas i Giuseppe Di Stefano cantant el duet de Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni. Les veus de tots dos estaven ja per terra però la capacitat interpretativa seguia intacta.

Richard Strauss- Rosenkavalier- Overture -Carlos Kleiber 1994



Siguiendo con Richard Strauss (después de la Elektra de ayer, siempre queda un cierto sabor que te pide más ), les sugiero vean y escuchen este video de la obertura de "El Caballero de la Rosa" dirigido en Viena y en 1994 por Carlos Kleiber.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Elektra en el Liceu

Fotografias de Antoni Bofill

Esta tarde he asistido a la función de abono de Elektra que se ha desarrollado bajo el siguiente reparto:

Klytämnestra: Eva Marton
Elektra: Deborah Polaski
Crysosthemis: Ann-Marie Backlund
Aegisth: Graham Clark
Orest: Albert Dohmen
El preceptor de Orest/Viejo sirviente: Knut Skram
La confidente de Klytämnestra/segunda sirviente: Claudia Schneider
La portadora de la la capa real/cuarta sirvienta: Michelle Marie Cook
Un joven sirviente: Charles Hens
La celadora: Renate Behle
Primera sirviente: Lani Polson
Tercera sirviente: Mireia Pintó
Quinta sirviente: Henrilkka Gröndahl
Dirección musical: Sebastian Weigle
Dirección de escena: Guy Joosten
Nueva coproducción Gran Teatre del Liceu/Théatre de la Monnaie-De munt (Bruselas)

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

La ventaja de ver la ópera por segunda vez y además desde la primera fila de platea es que te permite contrastar la totalidad del espectáculo desde una óptica mucho más próxima (el día del ensayo general estaba en el tercer piso) y te deja ver el trabajo de los cantantes casi a tocar de mano. La puesta en escena me pareció fea y hoy me lo ha seguido pareciendo, aunque es posible que justamente se trate de la finalidad buscada por el director de escena.
¡Qué manía la de situar la acción en la Alemania de los años 30!
El escenario muestra un espacio feo, degradado, con andamios y barriles metálicos, una garita de vigilancia y justo debajo la estancia sórdida de Elektra. Unas escaleras conducen a un piso superior dónde se supone que hay la parte noble del palacio habitada por Klytämnestra y su actual marido Aegisth.
La intención de Guy Joosten, según sus propias declaraciones recogidas en la hoja informativa del Teatro, es la de configurar una atmósfera que enmarque la mirada implacable, angustiada y desesperada del personaje, que muestre la decadencia a la que ha sido degradado el antiguo esplendor, la provisionalidad en que se produce la vida, la sensación de espacio asfixiante dónde vivir, el clima militarizado, sugerido por el vestuario, potencialmente violento, etc. Es decir, se trataría de intensificar la experiencia claustrofóbica que la música comunica. Desde luego es una forma de verlo pero ¿Era necesario que fuera tan feo? A pesar de todo, uno se va acostumbrando a lo que ve. Así, la puesta en escena hoy no me ha parecido tan horrible como el primer día. Esto también me ocurría cuando trabajaba de médico del Teatro y veía las escenografías una y otra vez, día tras día. Me acostumbraba a casi todas y ya no las encontraba tan horrendas. Algunas de ellas, todo hay que decirlo, me siguieron pareciendo horrendas desde el primero al último día.

En cuanto a lo musical, vaya por delante la soberbia dirección musical de Sebastian Weigle. ¡Qué pena que se nos marche! La orquesta, que llenaba hasta rebosar el espacio del foso, ha estado espléndida de empaste y sonido. Con tantos músicos y la densidad de la orquestación straussiana se hacía difícil y alguna vez imposible, oír las voces del escenario. En la primera escena, por ejemplo, entre las criadas de palacio, había que hacer equilibrios auditivos para escuchar lo que se cantaba.

Deborah Polaski en el papel de Elektra ha estado fantástica. Ha cantado, con inteligente dosificación de esfuerzo, su parte con voz suficiente para ser oída en medio de tanto estruendo orquestal, musicalidad exquisita, fraseo, dominio del pianísimo, y expresividad convincente.

Klytämnestra ha sido interpretada por la veterana Eva Marton, ya retirada de los escenarios, pero que no supo decir no a la propuesta de la dirección artística del Teatro. Ha sido una prestación más declamada que cantada pero con un buen resultado dramático.

Ann-Marie Backlund en el papel de Crysosthemis ha cantado con bella voz, intención en el fraseo y musicalidad aunque el volumen de su instrumento ha sido silenciado en más de una ocasión por la poderosa fuerza orquestal.

El Orest de Albert Dohmen se ha beneficiado de una voz baritonal bien timbrada y poderosa que ha traspasado en todo momento la barrera orquestal. Ha cantado además con nobleza, musicalidad y dicción. Muy convincente.

Graham Clark, como nos tiene ya acostumbrados, ha cantado la parte de Aegisth con su peculiar y gran voz de tenor de carácter con una expresividad realmente apabullante.

Todos los demás participantes han cantado bien sus partes hasta donde las fuerzas telúricas orquestales les han dejado.

En resumen, una Elektra musicalmente impactante, muy bien dirigida por Weigle, con un elenco más que interesante y una puesta en escena fea pero funcional y que, por lo menos a mí, no me ha molestado al no ser irrespetuosa con la música.

dissabte, 16 de febrer del 2008

Ninon Vallin canta 2 canciones de Hahn "L'Heure exquise"- "Tyndaris"



Música para antes de dormir.
Esta noche les propongo estas dos canciones de Reynaldo Hahn (1875-1947) compositor francés de origen venezolano y ascendencia vasca, cantadas por la mítica Ninon Vallin acompañada al piano por el mismo Hahn en una grabación de 1929 la primera y de 1931 la segunda. Les dejo puesta la letra por si quieren seguirla.
Mañana iré al Liceu para ver Elektra (por segunda vez) y ya les contaré.
Buenas noches.

L'Heure exquise - Texto de Paul Verlaine

La lune blanche luit dans les bois.
De chaque branche part une voix
sous la ramée.
Ô bien aimée...
L'étang reflète, profond miroir,
la silhouette du saule noir
où le vent pleure.
Rêvons, c'est l'heure.
Un vaste et tendre
apaisement
semble descendre
du firmament
que l'astre irise.
C'est l'heure exquise!

"Tyndaris" , de los Études Latines, no. 7.

O blanche Tyndaris, les Dieux me sont amis:
Ils aiment les Muses Latines;
Et l'aneth et le myrte et le thym des collines
Croissent aux prés qu'ils m'ont soumis.

Viens! mes ramiers chéris, aux voluptés plaintives,
Ici se plaisent à gémir;
Et sous l'épais feuillage il est doux de dormir
Au bruit des sources fugitives.

divendres, 15 de febrer del 2008

Richard Wagner, Obertura ,Tannhäuser, Karajan


Primera part

Segona part

Aquesta nit us proposo l'exitant obertura de Tannhäuser de R. Wagner, amb l'Orquestra Filharmònica de Berlin dirigida per Herbert Von Karajan. Com a mínim s'ha de reconèixer que Karajan sabia treure un so orquestral espectacular.

dijous, 14 de febrer del 2008

Yehudi Menuhin Beethoven Romance



Música per abans d'anar a dormir.
Què res millor abans d'anar a dormir que aquesta tendra música de Beethoven tan ben interpretada per Yehudi Menuhin. Direcció musical: Adrian Boult.
Bona nit

dimecres, 13 de febrer del 2008

Encore Gabriel Fauré



Música para antes de dormir.
Les propongo la Fantaisie pour flûte et piano en Mi menor, Opus 79 de Gabriel Fauré, impecablemente interpretada por esta joven y su pianista, desconocidas para mi.
Buenas noches.

V. Cortez & F. Bonisolli "Condotta ell'era in ceppi"



Vean y escuchen esta escena de Il Trovatore, de Giuseppe Verdi, interpretada por Viorica Cortez y Franco Bonisolli. Se trata de una película de 1975. Los cantantes actúan sobre la música pre-grabada y se nota que no están cantando, pero me ha llamado la atención la juventud de los dos y la plena forma de la cantante rumana que todavía hoy a sus 73 años se prodiga en la mayoría de grandes teatros de ópera del mundo, Liceu incluido naturalmente. Si no recuerdo mal, su penúltima prestación en el coliseo de La Rambla fue en Picovaia Dama de Tchaikovsky en el papel de la Condesa y la última (como me ha recordado Ximo) encarnando a la Condesa de Coigny y la Madelon en algunas funciones de la ópera Andrea Chénier, de Giordano, que abría la temporada 2007-2008 .

dimarts, 12 de febrer del 2008

Itzhak Perlman - Serenata Melancòlica Op 26. Tchaikovsky



Música per abans d'anar a dormir.
Aquesta nit us proposo aquesta serenata melancòlica de P. I. Tchaikovsky interpretada amb gran sensibilitat i un so meravellós per Itzhak Perlman, enregistrada en una Gala Tchaikovsky a Sant Petersburg (no hi consta l'any).
Bona nit.

dilluns, 11 de febrer del 2008

Renata Scotto i Carlo Bergonzi. Duet de Lucia



Remenant per les entranyes del YouTube he descobert aquest vídeo del duet de Lucia di Lammermoor, de G. Donizetti, cantat "de somni" per Renata Scotto i el gran Carlo Bergonzi, del qui sóc ( com ja sabreu els qui coneixeu el meu blog) rendit admirador. Enregistrat el 1967 amb la NHK Symphony Orchestra dirigida per Bruno Bartoletti.

diumenge, 10 de febrer del 2008

Ewa Podles canta La Cieca - La Gioconda



Esta noche les sugiero una voz harto peculiar, la voz inconfundible de contralto de Ewa Podles cantando con gran emotividad el aria "Voce di donna o d'angelo" de la ópera La Gioconda de Amilcare Ponchielli, en la producción que se ofreció en el Liceu en el 2005.
Buenas noches.

dissabte, 9 de febrer del 2008

Leonie Rysanek com a Salomé



Ja que aquests dies, arran de l'estrena d'Elektra, estem més o menys pendents de la música de Richard Strauss, em permeto posar-vos un fragment de l'escena final de Salomé, cantada "de debò" per Leonie Rysanek. Personalment prefereixo Salomé que l'Elektra i, si a més, ve cantada, com aquest cas, per un "monstre sagrat" com és la Rysanek, podem demanar gaire cosa més?












Foto: La gran cantant austríaca Leonie Rysanek (1926-1998)

Teresa Berganza canta "Nana" de M. de Falla



Música para antes de dormir.
Qué mejor, antes de dormir, que la "Nana" de Manuel de Falla, cantada como nadie por una joven Teresa Berganza acompañada al piano nada menos que por Gerald Moore. Filmado en Londres en 1960.
El 27 de mayo de 2007 les puse la misma canción cantada por Teresa Berganza pero se trata de una versión muy posterior.

dijous, 7 de febrer del 2008

Toujours la Mélodie Française



Música per abans d'anar a dormir.
Aquesta nit us proposo "Le temps des lilas" d'Ernest Chausson, interpretat impecablement per Elly Ameling acompanyada al piano per Rudolf Jansen. Gaudiu-la i dormiu bé.
Bonne nuit.
Us poso el text de Maurice Bouchor, les darreres estrofes del seu poema "La fleur des eaux":

Le temps des lilas et le temps des roses
Ne reviendra plus à ce printemps-ci;
Le temps des lilas et le temps des roses
Est passé, le temps des œillets aussi.

Le vent a changé, les cieux sont moroses,
Et nous n'irons plus courir, et cueillir
Les lilas en fleur et les belles roses;
Le printemps est triste et ne peut fleurir.

Oh! joyeux et doux printemps de l'année,
Qui vins, l'an passé, nous ensoleiller,
Notre fleur d'amour est si bien fanée,
Las! que ton baiser ne peut l'éveiller!

Et toi, que fais-tu? pas de fleurs écloses,
Point de gai soleil ni d'ombrages frais;
Le temps des lilas et le temps des roses
Avec notre amour est mort à jamais.

dimecres, 6 de febrer del 2008

Elektra



Esta tarde he acudido al ensayo general de la ópera Elektra de Richard Strauss en el Liceu. Deborah Polaski en el papel protagonista y Eva Marton interpretando a Klytämnestra han encabezado el reparto. Polaski no ha cantado a voz salvo las frases finales, por lo que me reservaré la opinión hasta que la vuelva a ver el domingo 17 de este mismo mes. Sí les adelanto que la puesta en escena, ambientada en la Alemania de los años 30, no me ha gustado. Muy convincente Eva Marton y brillante la prestación de Albert Dohmen en el papel de Oreste. Correctos los demás. Soberbia la dirección musical de Sebastian Weigle al frente de la Sinfónica de la Casa que ha sonado con la pastosidad y calidad de sonido esperado.
A pesar de todo lo dicho, me reservo la opinión definitiva y completa de la producción hasta volverla a ver.
Mientras, les pongo este video de la escena de la confrontación entre Elektra y su madre, interpretada "de escalofrío" por Eva Marton en el papel de Elektra y Leonie Rysanek en el de Klytämnestra. Se trata de un concierto en Valencia, en 1995, bajo la dirección musical de Antoni Ros Marbà.

dimarts, 5 de febrer del 2008

Max Reger - Phantasie über B-A-C-H, op.46



Esta noche cambiamos absolutamente de tercio y nos vamos a la música para órgano. Max Reger (1873-1916), probablemente el mejor compositor de música para órgano del siglo XX, es el autor de esta Fantasía sobre Bach, interpretada en el órgano de la "Trinity Church Wall Street", por Paul Jacobs.

dilluns, 4 de febrer del 2008

Alessandro Moreschi. La veu de l'últim castrat.



Avui tornem a Alessandro Moreschi, conegut com "l'Angelo di Roma" de qui ja vaig posar un post el 8 de desembre de 2006, aquí cantant la cançó "Preghiera" de Francesco Paolo Tosti. L'enregistrament és del 1902 a la Capella Sixtina, de la que va ser director.
Va ser el darrer castrat però va estar lluny en el temps dels grans col·legues del XVIII i no va tenir ocasió de preparar-se com ells. Tot i així, testimonis de l'època, com el mateix Francesc Viñas, van lloar el seu cant.

diumenge, 3 de febrer del 2008

Karita Mattila & Lioba Braun en "Lobgesang" de F. Mendelssohn



La Sinfonía Nº. 2 en si bemol mayor, op. 52, llamada "Lobgesang" (o "Himno de Alabanza") fue compuesta por Felix Mendelssohn en 1840 para celebrar el 400 aniversario de la invención de la imprenta.
Aquí se interpreta el fragmento "Ich harrete des Herrn" cantado divinamente por Karita Mattila y Lioba Braun junto a la Orquesta Filarmónica de Berlín, Coro de la Radio Sueca y Coro de cámara Eric Ericson, todos bajo la dirección de Claudio Abbado, en un concierto del año 2002.

dissabte, 2 de febrer del 2008

Karita Mattila en els Gurrelieder de Schönberg



Música per abans d'anar a dormir.
Karita Mattila com a Tove en els Gurrelieder de Schönberg en un concert a Londres el 1994, amb Ann Murray (Waldtaube), Neil Breeden (Waldemar), Philip Langridge (Klaus-Narr) i Hans Hotter (Sprecher). Philharmonia Chorus, BBC Singers, Symphony Chorus & Orchestra dirigits per Andrew Davis.
Bona nit.

divendres, 1 de febrer del 2008

Leonard Bernstein ensaya "La Consagración de la Primavera", de I. Stravinsky


Primera parte


Segunda parte


Tercera parte


Cuarta parte


Quinta parte


Sexta parte

Leonard Bernstein, como Chelibidache y Carlos Kleiber (de los que ya les he hablado desde que empezó el año nuevo), se encuentra en la Sancta Sanctorum de los directores del siglo XX. Véanle trabajar la "Consagración de la Primavera" de Stravinsky con una orquesta formada de jóvenes músicos de distintos países. Véanle transmitirles su visión de la partitura y motivarlos con sencillos pensamientos y su efusiva y característica expresión corporal.
No se lo pierdan.