diumenge, 6 de febrer del 2011

Anna Bolena al Liceu

Anna Bolena
Tot i que amb retard, us parlaré de la funció del torn T de l'òpera Anna Bolena, de Gaetano Donizzeti, que vaig veure el passat diumenge 30 de gener i que es va desenvolupar sota el següent repartiment:

Enrico VIII: Carlo Colombara
Anna Bolena: Edita Gruberova
Giovanna Seymour: Elina Garanca
Lord Rochefort: Simón Orfila
Lord Riccardo Percy: Josep Bros
Smeton: Sonia Prina
Sir Hervey: Jon Plazaola

Direcció musical: Andrly Yurkevych
Direcció d'escena: Rafael Duran

Nova producció Gran Teatre del Liceu


Edita Gruberova
No havia tingut ocasió de veure mai aquesta òpera fins ara, òpera que, com és ben conegut, va ser la primera que es va representar al recent inaugurat Gran Teatre del Liceu l'any 1847. I, a part de l'interès purament històric i també musical hi havia, en aquest cas, l'interès afegit de veure la Sra. Edita Gruberova en una edat ja avançada per a aquest tipus de papers.
La veritat és que tot i l'èxit imponent que va obtenir amb les ovacions inacabables habituals, l'Edita Gruberova d'enguany té poca cosa a veure amb l'artista d'alguns anys enrera. És cert que va tenir moments de gran qualitat sobretot en l'escena del darrer acte a sobre les escales, cantant amb un fil de veu i lluint la seva tècnica abrumadora. També és cert però que durant el primer acte va tenir seriosos problemes d'afinació i que els sobreaguts sonaren xisclats i/o udolats. El mite i l'emotivitat del públic van prevaldre sobre l'objectivitat de l'actuació i, a la fi, l'explosió de bravos va ser de les històriques de la Casa.

Elina Garanca
La mezzo letona Elina Garanca, de les dones més belles que he vist mai en el mon de l'òpera, va cantar la part de Giovanna Seymour amb una veu gran, bonica i molt ben posada i capaç de fer totes les agilitats degudes amb gran solvència. Va demostrar  una bona tècnica, força, dramatisme, musicalitat i una imponent presència escènica.

Josep Bros, en el paper de Lord Percy, va tenir un molt bon dia i la seva prestació va ser impecable tant vocalment com estilística.

El baix Carlo Colombara va lluir el seu important instrument en una prestació però que no va passar de correcta.

Simon Orfila segueix en la seva bona línia de belcantista i la seva veu es va decantant cada vegada més cap el baix que s'intuïa temps endarrera.

En el paper de Smeton, la mezzo o més aviat contralt Sonia Prina ens va regalar una molt bona prestació amb fina musicalitat i uns greus d'aquells que es recorden.

La resta del repartiment va complir perfectament en els seus respectius papers i el director Andrly Yurkevych va resultar eficient, molt atent a les necessitats dels cantants i especialment de la Sra. Gruberova. Cor i Orquestra correctes.

La posada en escena em va deixar  en una situació d'indefinició i encara no sé si em va agradar o no. Diria que més aviat no, tot i l'encertada incorporació dels corbs londinencs presents a tothora.