dissabte, 7 de febrer de 2015

Hola,
Us vull  comunicar que l'accés al llibre virtual Medicina del Cant està en vies de ser operatiu una altra vegada. Espero que en un parell de dies quedi tot solucionat.
Ben cordialment,
Josep Rumbau

dissabte, 15 de març de 2014

Piano Bechstein en venda

Tinc en venda un piano Bechstein de cua de dos metres de llargada (entre mitja cua i tres quarts), fabricat el 1917 a Alemanya i totalment restaurat, el moble negre lacat, encordat de nou i amb la maquinària nova feta mida a la mateixa Alemanya. La taula harmònica és l'original en perfectes condicions. Les tecles són les originals d'ivori i èban.








Es tracta d'una peça històrica excepcional. Els interessats poden posar-se en contacte amb mi enviant-me un missatge a aquest mateix blog o bé a través del telèfon 639 332 060.

dilluns, 23 de setembre de 2013

Concert del Trio Hyagnis al Paper de Música de Capellades

Després de més d'un any sense escriure res a aquest blog, permeteu-me que ho torni a fer, no per parlar del drama del Liceu, altres, de ben segur, en saben més coses que jo, i poden escriure amb més coneixement de causa sobre el desgavell i la deriva del nostre Gran Teatre. Sí però que vull parlar de l'agradabilíssima sorpresa que em vaig endur al concert de dissabte 21 de setembre a l'auditori del "Paper de Música" de Capellades amb l'actuació del Trio Hyagnis, format per tres joves músics catalans de talent: Helena Muñoz al violí, Andrea Peirón al violoncel i Jordi Flaquer al piano.



Aquest trio fundat el 2004, va quedar finalista del Concurs Internacional Paper de Música de Capellades de 2012.
Ens van oferir el següent programa: 

Dotze novelettes et caprices per a trio   d'Emile Jaques-Dalcroze
i a la segona part: Trio amb piano, en la menor, op. 50 de Piotr I. Txaikovski

He de reconeixer que del suís Sr. Jacques-Dalcroze (1865-1950) no en sabia res, tot i que em diuen que va ser conegut pel  mètode d'ensenyament musical que porta el seu nom. De fet, i per resumir, va ser una música força amable que va servir, sigui dit de passada, per calentar motors abans d'afrontar les importants dificultats d'aquest gran Trio de Txaikovski.
Aquest trio va ser composat pel cèlebre músic rus en homenetge al seu mestre i gran pianista Nicolai Rubinstein, en ocasió de la seva mort. He de dir que va ser interpretat amb gran correcció virtuosística, lirisme i apassionament quan calia. Tot i els 50 minuts de durada, se'm va fer curt.


La gran sorpresa ,però, al menys per a mi, va ser el bis que ens van oferir al final. El moviment presto del segon trio en do major de Joannes Brahms. Aquí vam poder sentir MÚSICA en majúscules. En efecte, el fragment va ser tocat de manera impecable des del punt de vista tècnic però la seguretat, la soltura, la sonoritat de conjunt, la perfecta afinació de la corda i l'exquisida musicalitat en el fraseig de tots tres van demostrar un altíssim nivell comparable al dels millors trios en els que podeu pensar. Després vaig saber que precisament aquest trio de Brahms havia estat especialment treballat en la trobada "Music Coll" d'Escòcia, una estada musical a les Hèbrides Interiors on van poder rebre consells de destacades figures internacionals de la música de cambra.
En resum, vetllada d'una gran qualitat en la que vaig gaudir molt d'un tipus de música en la que hi tinc les meves debilitats. Trio a seguir sense cap dubte!



dissabte, 25 d’agost de 2012

Jonas Kaufmann al Festival de Peralada




Això de les gales líriques, amb un seguit d'àries el context de les quals ha de romandre en la immaginació de cadascú, no deixa de tenir una lectura "sui generis" discutible. Sigui com sigui, però, quan es canta tan bé com ho fa el Sr. Kaufmann, totes dels disquisicions filosòfiques sobre la forma del concert passen a un segon terme.

En efecte ningú, avui dia, canta el repertori líric/spinto com ho fa aquest tenor. Diguin el què diguin alguns puristes de si Kaufmann té o no una bona dicció italiana o francesa, el que sí és cert és que la seva manera de cantar i de dir em posa la pell de gallina i això supera, per a mi, qualsevol altra consideració.
El seu fraseig, el legato, la capacitat liederística de cantar la mitja veu i/o filat, la facilitat per l'agut brillant quan convé i la musicalitat i la foscor de la seva veu que fa que sembli un tenor més dramàtic del què és, aconsegueix que parlem d'un cantant únic en el panorama operístic actual.

El "Cielo e mar" de La Gioconda de Ponchielli, la primera de les seves prestacions, ja ens va revelar el què ens esperava: una interpretació acurada i meravellosa sempre amb un segell personal que, salvant les grans distàncies, em va venir a recordar les versions personalíssimes i úniques de Carlo Bergonzi.
No parlaré de cadascuna de les àries perquè faria la cosa massa llarga, però tot va ser exquisit.



En arribar a Wagner  i després d'un meravellós "winterstürme" de la Walquíria va arribar el sublim "In fernem Land" de Lohengrin, que ens va deixar amb llàgrimes als ulls.

L'orquestra de Cadaqués, amb el mestre Jochen Rieder al front, va pecar potser d'un metall massa potent que sovint tapava la corda però en general va tenir una bona actuació que, en algun cas, va ser brillant com en l'obertura del "Guglielmo Tell" de Rossini.

En resum, una vetllada inoblidable.

dijous, 9 d’agost de 2012

Concert d'Anna Alàs i Dora Deliyska a Sant Benet de Bages

Anna Alàs i Dora Deliyska (foto pròpia)

-->
Estimats amics, després d'un temps, potser massa llarg,  de mutisme, em veig ara en la necessitat de parlar sobre un esdeveniment que he viscut la nit d'ahir mateix al Monestir de Sant Benet de Bages.
Es tracta d'un conjunt d'activitats molt ben organitzades per la "Fundació Catalunya Caixa" que inclouen la visita guiada al Monestir i que va ser, durant una colla d'anys, la residència de la família del pintor Ramon Casas, seguida d'un concert d'alta qualitat al celler del mateix lloc i d'un sopar "de duro" tot rememorant els caríssims sopars de la burgesia catalana de principis del segle XX.

I ara, si em permeteu, em centraré en el concert que és justament el què m'ha empès a escriure aquestes notes.

La mezzo egarenca Anna Alàs, que vaig tenir la sort de conèixer fa uns 4 anys a la Schubertíada de Vilabertran, té una bella veu de mezzo lírica de timbre ben colorejat i dens i una formació musical i tècnicovocal sòlida. A més, però, té una notable capacitat interpretativa ben interioritzada tant és que canti amb alemany, francès, castellà o català.
 La jove pianista búlgara Dora Delyiska és un referent en la interpretació de la música de Franz Liszt d'aquests darrers anys i la publicació dels seus enregistraments ha tingut un gran reconeixement de la crítica internacional. Darrerament ha debutat al Musikverrein de Viena.
Les dues artistes, que són amigues des de la coincidència en els estudis a Viena, varen oferir un programa centrat en la música vocal de l'època modernista però amb uns afegits schubertians prou significatius, aprofitant l'especialitat de la pianista en les conegudes transcripcions pianístiques de F. Liszt dels lieders de Schubert.
Ens van interpretar:

Verborgenheit d'Hugo Wolf
Unvergänglichkeit d' E. W. Korngold
Die kam zu Schloss gegangen d'A. Zemlinsky
A Chloris de Reynaldo Hahn
Chère Nuit d'Alfred Bachelet
El majo tímido d'Enric Granados
Floreix l'ametller d'Eduard Toldrà
La bitlletaire d'Enric Morera 
Gretchen am Spinnrade de Franz Schubert 
Gretchen am Spinnrade, transcripció de Franz Liszt 
Erlkönig de Franz Schubert 
Erlkönig, transcripció de Franz Liszt

L’Anna Alàs va estar esplèndida en cadascuna de les cançons aprofundint en la interpretació dels personatges. La seva versió de Erlkönig va resultar fulgurant i plena d’emotivitat en una sentida interpretació dels quatre personatges que la integren: el narrador, el pare, el fill i el Rei dels Verns. Tota aquesta intensitat però no va estar pas renyida amb la vivacitat i gràcia que va desplegar a les cançons de Granados i Morera, molt més lleugeres.
Però si m’hagués de quedar amb alguna de les seves versions d’ahir nit, sens dubte, triaria Chère Nuit de Bachelet i Chloris de Hahn. Aquesta noia canta la mélodie française com poques vegades he sentit. Es deixa portar per la bellesa i sensualitat de la música que fa seva i que et comunica amb una musicalitat i intensitat que posen la pell de gallina.
De propina, ens va interpretar "Una voce poco fa ..." del Barbero de Siviglia de Rossini que va posar en relleu el seu domini de les agilitats i de tota la frescor rossinianes.

La pianista Dora Deliyska va haver de lluitar amb un instrument de lloguer que no estava a l’alçada de les seves altes capacitats i, tot i així, va fer un pulcre i atent acompanyament de les cançons del programa. Va ser en la interpretació de les transcripcions de Liszt on va mostrar tota la seva saviesa pianística, la seva passió al mateix temps que la seva capacitat de “cantar” sempre al servei d’una exquisida musicalitat.
En fi, una deliciosa vetllada que es va acabar d’arrodonir amb un sopar “de duro” d’alta qualitat al jardins de l’antic monestir.

Per cert, per a qui li pugui interessar, l'Anna canta a Torruella el 19 d'agost en un programa de música barroca.


Sopar "de duro" després del concert (foto pròpia)

dijous, 10 de març de 2011

Final d'etapa



Benvolguts amics, després de quasi cinc anys de blog, ja en tinc prou. Crec que ha arribat el moment de parar. De fet, durant els darrers mesos ja hi escrivia molt poc. Ben cert que hi ha èpoques a la vida per a tot i ara em ve de gust oblidar-me'n, al menys, per una llarga temporada.

De totes maneres deixo l'accés al blog obert per si algú vol anar a veure algun post passat o vol entrar al llibre virtual "Medicina del Cant".
Si em permeteu un darrer consell, si encara no l'heu vist, no us perdeu el Parsifal del Liceu.

Us poso aquesta fotografia per ambientar una mica la ja tan propera primavera, una foto de la que estic content. Teniu idea del que costa retratar un gaig al bosc? No els veus mai o només en ràpida volada.

I, també, com no, un comiat musical, d'un autor que m'agrada força, Eduard Toldrà, i una peça ben coneguda "Cançó de Grumet" interpretada per un tenor de casa, Dalmau Gonzàlez, que em fa recordar amb nostàlgia les classes de cant a casa del mestre Jaume Francisco Puig, on coincidíem, ja fa tant de temps... Al piano, Liliana Maffiotte.



Bona sort a tothom i una forta abraçada,

diumenge, 6 de febrer de 2011

Anna Bolena al Liceu

Anna Bolena
Tot i que amb retard, us parlaré de la funció del torn T de l'òpera Anna Bolena, de Gaetano Donizzeti, que vaig veure el passat diumenge 30 de gener i que es va desenvolupar sota el següent repartiment:

Enrico VIII: Carlo Colombara
Anna Bolena: Edita Gruberova
Giovanna Seymour: Elina Garanca
Lord Rochefort: Simón Orfila
Lord Riccardo Percy: Josep Bros
Smeton: Sonia Prina
Sir Hervey: Jon Plazaola

Direcció musical: Andrly Yurkevych
Direcció d'escena: Rafael Duran

Nova producció Gran Teatre del Liceu


Edita Gruberova
No havia tingut ocasió de veure mai aquesta òpera fins ara, òpera que, com és ben conegut, va ser la primera que es va representar al recent inaugurat Gran Teatre del Liceu l'any 1847. I, a part de l'interès purament històric i també musical hi havia, en aquest cas, l'interès afegit de veure la Sra. Edita Gruberova en una edat ja avançada per a aquest tipus de papers.
La veritat és que tot i l'èxit imponent que va obtenir amb les ovacions inacabables habituals, l'Edita Gruberova d'enguany té poca cosa a veure amb l'artista d'alguns anys enrera. És cert que va tenir moments de gran qualitat sobretot en l'escena del darrer acte a sobre les escales, cantant amb un fil de veu i lluint la seva tècnica abrumadora. També és cert però que durant el primer acte va tenir seriosos problemes d'afinació i que els sobreaguts sonaren xisclats i/o udolats. El mite i l'emotivitat del públic van prevaldre sobre l'objectivitat de l'actuació i, a la fi, l'explosió de bravos va ser de les històriques de la Casa.

Elina Garanca
La mezzo letona Elina Garanca, de les dones més belles que he vist mai en el mon de l'òpera, va cantar la part de Giovanna Seymour amb una veu gran, bonica i molt ben posada i capaç de fer totes les agilitats degudes amb gran solvència. Va demostrar  una bona tècnica, força, dramatisme, musicalitat i una imponent presència escènica.

Josep Bros, en el paper de Lord Percy, va tenir un molt bon dia i la seva prestació va ser impecable tant vocalment com estilística.

El baix Carlo Colombara va lluir el seu important instrument en una prestació però que no va passar de correcta.

Simon Orfila segueix en la seva bona línia de belcantista i la seva veu es va decantant cada vegada més cap el baix que s'intuïa temps endarrera.

En el paper de Smeton, la mezzo o més aviat contralt Sonia Prina ens va regalar una molt bona prestació amb fina musicalitat i uns greus d'aquells que es recorden.

La resta del repartiment va complir perfectament en els seus respectius papers i el director Andrly Yurkevych va resultar eficient, molt atent a les necessitats dels cantants i especialment de la Sra. Gruberova. Cor i Orquestra correctes.

La posada en escena em va deixar  en una situació d'indefinició i encara no sé si em va agradar o no. Diria que més aviat no, tot i l'encertada incorporació dels corbs londinencs presents a tothora.

dilluns, 24 de gener de 2011

Concert final del 48è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas

Ahir diumenge va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu el concert final del Concurs Viñas d'enguany. Com és habitual van actuar els tres primers premis masculins i femenins més els premis especials o extraordinaris. Per ordre d'aparició van ser els següents:

Anna Tobella

Anna Tobella, mezzosoprano (Espanya) Premi Extraordinari Grup de Liceístes del 4t i 5è pis a la millor promesa espanyola i Premi Extraordinari de l'Ajuntament de Moià al millor cantant català.

Va iniciar el concert amb l'ària de La Clemenza di Tito de Mozart, "Parto, parto ..." que va interpretar amb una bella i càlida veu. Li manca encara un més gran domini dels pianos i pianíssims al registre agut, però tot arribarà i d'aquí un cert temps, que espero que no sigui massa llarg, tindrem una gran mezzo.





Oksana Kramareva
Oksana Kramareva, soprano (Ucraïna). Premi Especial al millor intèrpret de música russa "Miquel Lerín Seguí".

Aquesta soprano no té precisament allò que coneixem com una veu bella, però en canvi va cantar amb sentit dramàtic i musicalitat l'ària de Katerina de Lady Macbeth de Mensk, de Xostakòvitx. Llàstima que no sigui una ària "de concert" ja que treta del context de l'òpera, no resulta fàcil per a les oïdes del gran públic.







Roman Burdenko
Roman Burdenko, baríton (Rússia". Tercer Premi Masculí ex aequo.

Baríton de bonica i rodona veu molt ben posada que ens va regalar les oïdes amb l'ària del príncep Ieletski de La Dama de Piques, de Txaikovski (una de les meves preferides). En segon lloc ens va cantar el Pròleg de I Pagliacci, de Leoncavallo amb una molt bona dicció, fraseig, musicalitat i aguts contundents.

Jootaek Kim
Jootaek Kim, baríton (Corea). Tercer Premi Masculí ex aequo.

Sense les facultats de l'anterior però amb una veu ben timbrada i posada, ens va interpretar l'ària d'entrada del Barbero, de Rossini, "Largo al factotum" que va cantar amb solvència però quasi silenciat pel so orquestral en les frases més centrals. L'ària de La Traviata, de Verdi, "Di Provenza" va ser cantada amb línea i musicalitat amb un resultat més reeixit.

Elena Guseva
Elena Guseva, soprano (Rússia). Tercer Premi Femení.

Soprano lírica de veu bellíssima que ens va cantar l'escena de la carta de Tatiana de l'Eugen Oneguin, de Txaikovski i la pàgina de Der Freischütz, de Weber,  "Leise, leise fromme Weise" amb una exquisida musicalitat i bon gust.

Atalla Ayan, tenor (Brasil). Segon Premi Masculí.
Atalla Ayan

Aquest noi, que canta amb gust i musicalitat, té un registre agut molt brillant, molt ben col·locat, però el centre de la veu queda una mica minvat de so, com si manqués recolzament diafragmàtic. Crec que haurà de treballar encara la tècnica vocal. "No només de l'agut viu el tenor", podríem dir.  Va cantar "Ah! lève-toi soleil" de Roméo et Juliette, de Gounod i "No puede ser" de La Tabernera del Puerto de Sorozábal.

Cristina Toledo, soprano (Espanya). Segon Premi Femení, Premi Especial "Fundació Victoria de los Ángeles" al millor intèrpret de música francesa, Premi Extraordinari Plácido Domingo al millor cantant espanyol, Premi Extraordinari Festival de Música Clàssica "El Convent" de Blanes i Premi del públic assistent a la Prova Final ex aequo.

Soprano lleugera amb una veu ben posada i projectada que va cantar amb seguretat, intenció i musicalitat l'ària "Ah, voi condur volete" d' Il signor Bruschino, de Rossini i la celebèrrima ària de Manon, de Massenet, "Je marche sur tots les chemins". Crec que farà una bona carrera i d'aquí a poc temps la podrem veure freqüentar els millors teatres.

Mario Chang
Mario Chang, tenor (Guatemala). Primer Gran Premi Masculí "Fundació Puig"- "Fundació Gran Teatre del Liceu"-"Fundación Teatro Real, Madrid" i "Fundació Francesc Viñas", Premi especial Plácido Domingo a un finalista tenor i Premi extraordinari "Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell"

Tenor líric de veu important, bella, amb una projecció impactant que, a més, canta bé (Tenor habemus). Ens va interpretar "Che gelida manina" de La Bohème, de Puccini, i la dificilíssima "Ella mi fu rapita, ... parmi veder le lagrime ..."de Rigoletto, de Verdi que va cantar amb la línea, legato i la musicaliat adequades.

Tamara Wilson
Tamara Wilson, soprano (Estats Units). Primer Gran Premi Femení "Fundació Puig"-"Fundació Gran Teatre del Liceu"-"Fundación Teatro Real, Madrid" i "Fundació Francesc Viñas" i Premi del públic assistent a la Prova Final ex aequo.

Soprano lírica spinto americana amb una veu molt ben treballada, que ja ha cantat en teatres importants, i que interpreta allò que canta amb tots els ressorts que calen: bona dicció, fraseig curós, musicalitat estricta i allò tan important com és l'administració precisa dels silencis. La seva versió de "O patria mia" de l'Aida, i "Ecco l'orrido campo" d'Un ballo in maschera, de Verdi, ens va deixar a tots gratament sorpresos. Llàstima que el seu generós físic no l'acompanyi per a esdevenir una soprano de referència, ja que crec que, malauradament, tindrà més d'un problema amb algun director d'escena.

Per a il·lustrar aquest post us poso uns vídeos que he trobat.








Mario Chang


Tamara Wilson

dijous, 6 de gener de 2011

Maria Callas "Al dolce guidami" Anna Bolena 1958



A les proximitats de la propera estrena al Liceu d'Anna Bolena, de Gaetano Donizetti, aquesta nit us poso la interpretació històrica de l'ària "Al dolce guidami" d'aquesta òpera belcantista, per Maria Callas en un enregistrament d'estudi de l'any 1958.

divendres, 24 de desembre de 2010

BON NADAL

Us desitjo a tots un

BON NADAL i un any 2011 més benigne i amb bona música!

i per acompanyar-ho com cal, us poso aquest vídeo de la cançó popular nadalenca austríaca Still, Still,Still, cantada per un inspirat Bryan Terfel