Aquesta nit us poso un enregistrament del concert al Royal Festival Hall de Londres, el 1973, de Maria Callas i Giuseppe Di Stefano cantant el duet de Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni. Les veus de tots dos estaven ja per terra però la capacitat interpretativa seguia intacta.
2 comentaris:
Gràcies Josep pel vídeo, però sóc incapaç d'escoltar aquests concerts: al cap de poques frases em poso a plorar. Em costa descriure el que sento. D'una banda trobo fascinat l'extraordinari temperament dramàtic que posen tots dos, però l'estat ruïnós de les veus em trenca el cor i no puc deixar d'imaginar-me què haurien arribat a fer dos artistes d'aquesta talla si haguessin mantingut les facultats vocals més temps...
Era impossible que haguessin conservat les facultats vocals per més temps, sobre tot en Di Stefano que veient com cantava: sempre obert, encara com va aguantar el què va aguantar. T'aconsello però de no imaginar-te què haguessin fet els artistes si haguessin viscut més o haguessin conservat les facultats, perquè, a part de ser un pensament "irracional" com dirien els psiquiatres, només et faràs mal a tu mateix i, evidentment, no cambiaràs res. No sabrem mai què hagués fet Mozart si hagués viscut més i hagués entrat en plè romanticisme. Ni falta que ens fa. Ja en tenim prou amb el què va fer. Crec jo.
Josep
Publica un comentari a l'entrada