dimecres, 29 d’abril del 2009

L'Elisir d'Amore - Donizzeti - A. Blancas - J. Bros



Aquesta nit, abans d'anar a dormir, us recomano d'escoltar aquesta pàgina belcantista de l'Elisir d'Amore, de Gaetano Donizzeti cantada per Ángeles Blancas i Josep Bros. I és que després de veure l'Ángeles Blancas cantant La Cabeza del Bautista m'han vingut ganes de tornar-la a escoltar, tot i que en un estil ben diferent. Tots dos estan molt bé.
Bona nit.

dilluns, 27 d’abril del 2009

La Cabeza del Bautista de Enric Palomar en el Liceu

Fotos de Antoni Bofill.

Ayer domingo asistí a la función de abono de La Cabeza del Bautista, libreto de Carlos Wagner basado en el texto homónimo de Ramón del Valle-Inclán y música de Enric Palomar, que se desarrolló bajo el siguiente reparto:

Don Igi: José Manuel Zapata
La Pepona: Ángeles Blancas
Alberto saco: Alejandro Marco-Buhrmester
Valerio El Pajarito: Antonio Lozano
El Barbero: Roberto Accurso
El Sastre: Enric Martínez-Castignani
El Enano de Salnés: Javier Abreu
El Ciego: Michael Kraus
Pigall: Fabiola Masino
Rondalla de jóvenes:
Joven 1: José Luis Casa
nova
Joven 2: Carles Prat
Joven 3: Gabriel Diap

Joven 4: Dimitar Darlev
Orquesta Sinfónica y Coro del Gran Teatre del Liceu

Dirección musical: Josep Caballé Domènech
Dirección de escena Carlos Wagner
Nueva producción Gran Teatre del Liceu

Estreno absoluto.

El título de la obra remeda el conocido final de la obra Salo de Oscar Wilde que después fué musicada por Richard Strauss y en la que Salomé siente un deseo obsesivo por Juan El Bautista que la lleva, después de decapitado, a besar ardientemente su boca.
Valle Inclán glosó algunos aspectos de esas figuras en su esperpéntica obra La Cabeza del Bautista , situada en un sórdido ambiente de la Galicia rural donde, citando literalmente la introducción del libro de mano de la ópera editado por el Gran Teatro, Don Igi, amo del café y del billar del pueblo, recibe la la visita de un inquietante y apuesto viajero, El Jándalo, procedente de Argentina. Éste se presenta para hacerle chantaje de un crimen que Don Igi había cometido en su estancia en Toluca, en la persona de la madre de El Jándalo, y que le costó ir a la cárcel sin impedirle, empero, volver como rico indiano. Don Igi es viejo y se siente acabado, pero la guapa y ambiciosa Pepona, que no quiere que se pierda ni una moneda de su protector, le convence que le mate mientras ella le seduce. Efectivamente, Don Igi le clava con precisión un puñal por la espalda mientras La Pepona continúa besando y reclamando besos al cadáver que tiene abrazado.
La puesta en escena de Carlos Wagner presenta una escenografía sórdida (ver fotos) muy bien resuelta que permite seguir el transcurso de la acción perfectamente. La iluminación es sugerente y el movimiento de actores muy trabajado y eficiente.
La música del badalonense Enric Palomar huye de dogmatismos contemporáneos y no se limita a hacer una música racional sinó también para el corazón, persigue la ambientación escénica y el efecto dramático. En su música "hay música", valga la redundancia. A mí, poco propenso a la música de vanguardia, me gustó esta ópera que contiene momentos de lirismo, música popular y dramatismo, todo ello con una instrumentación y orquestación impecables.
La orquesta de la Casa ha trabajado a fondo esta ópera bajo la atenta batuta de Josep Caballé Domènech, obteniendo un resultado brillante.
Los cantantes han estado todos ellos a la altura de las circunstancias destacando la interpretación impactante de Ángeles Blancas, José Manuel Zapata y Alejandro Marco-Buhrmester. Mención especial a Michael Kraus por el papel del Ciego.
En resumen, una velada muy interesante con música de verdad y una pulcra e intensa interpretación. Les recomiendo que no se la pierdan.

diumenge, 26 d’abril del 2009

Recital d'Edita Gruberova al Liceu


Vaig assistir al Concert Mozart del dia 25 d'abril al Liceu amb la participació de l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu amb Sebastian Weigle com a director i el concurs extraordinari de la soprano eslovaca Edita Gruberova. A aquestes alçades, parlar d'Edita Gruberova semblaria una obvietat si no fos perquè la senyors té 62 anys i canta encara quasi com vol. Altres vegades m'he referit a aquesta artista com a una cantant amanerada i freda que no m'acabava mai de convèncer del tot. Aquesta vegada però la Sra. Gruberova es va cenyir a la partitura mozartiana d'una manera més "quadrada" i els habituals amaneraments es van mantenir bastant al marge oferint unes prestacions realment d'altíssim nivell. El concert es va iniciar amb l'obertura de Lucio Silla seguida de l'ària de Pamina del segon acte de La Flauta Màgica "Ach ich fühl's". Un conegut crític de Barcelona comentava arrel del seu primer recital, el passat dia 21, que li va semblar que la Sra. Gruberova començava trista la seva prestació. I com no havia de semblar trista si anava a cantar no gens menys que una de les àries més tristes (i més inspirades) del repertori mozartià, Pamina absolutament decebuda pel silenci del seu estimat Tamino que per imperatiu d'una prova no li pot dirigir la paraula. Doncs aquesta ària va ser interpretada amb gran sentiment i musicalitat, uns pianíssims increïbles i pulcrament acompanyada per un Sebastian Weigle en estat de gràcia. Va seguir la vistosa obertura d' "Il Matrimonio Segreto" de Domenico Cimarosa per passar seguidament a dues àries de Konstance d'El rapte en el serrall de Mozart, la "Welcher Wechsel herrscht in meiner Seele..." i la terrible "Martern aller Arten" que va resoldre de manera brillant.
A la segona part, i després de l'obertura de Les Noces de Fígaro, de Mozart, ens va oferir amb gran pulcritud l'ària de la Comtessa "Dove sono". A continuació l'Orquestra va interpretar la pàgina de lluïment "Das Märchen von der shönen Melusine, op. 32, de Felix Mendelssohn.
Va seguir el recital amb l'ària de Donna Elvira "Mi tradi quel alma ingrata" del Don Giovanni, de Mozart, i aquí si que la Sra. Gruberova no va estar potser a l'altura de les circumstàncies, perquè aquesta ària està clarament escrita per a soprano lírica amb uns bons greus i la Gruberova, tot i la seva edat, segueix sent una soprano lleugera-coloratura amb uns greus que més que sentir-se s'intueixen. Va fer les paus però en la següent i darrera ària del recital "Non mi dir" de Donna Anna, del mateix Don Giovanni, que va cantar amb tota la propietat dels seus atributs i la seva ciència.
Al final, dues propines que van fer les delícies del públic assitent: l'ària de Suzanna "Deh vieni, non tardar" de Les Noces de Fígaro i l'ària d'Electra d'Idomeneo.
I després, l'espectacle dintre de l'espectacle : la bogeria d'un entregat públic que va fer sortir a saludar l'il·lustre soprano un munt de vegades, crits i bravos a dojo amb pancartes incloses i vanes corredisses del personal de sala que no donava l'abast a recordar al públic la prohibició de fer fotografies, prohibició sense cara i ulls una vegada acabat el recital i més en una nit d'eufòria operística com aquesta.
Cal fer menció de la bona prestació de l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu que traslluïa el treball fet durant aquests darrers temps.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Natalie Dessay interpreta "O Zittre Nicht"



Aquesta nit, tornant als clàssics, us poso la celebèrrima ària de la Reina de la Nit, de La Flauta Màgica, de W. A. Mozart, "O Zittre Nicht" en una brillant posada en escena a París, l'any 2001.
Bona nit.

dissabte, 18 d’abril del 2009

Ensayo General de La Cabeza del Bautista, de E. Palomar, en el Liceu



No voy a hacer un análisis del estreno de esta ópera hasta que la vuelva a ver en mi turno de abono el próximo domingo 26, pero sí voy a adelantar que se trata de una ópera muy interesante especialmente en su vertiente musical. Buena y sugerente música bien orquestada e instrumentada. Creo que se tratará, sin duda, de una gran éxito de Enric Palomar, probablemente el mejor compositor actual del panorama catalano-español.
No se la pierdan.


Foto: Enric Palomar

dissabte, 11 d’abril del 2009

Bach: Gebt mir meinen Jesum wieder! - Richter / Berry



Avui seguim amb la mateixa versió de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, aquesta vegada amb l'excel·lent baix Walter Berry cantant el fragment "Gebt mir meinem Jesum wieder!"

BACH -MATTHÄUS -PASSION -DUETT (Spran, Alt) - Richter "So ist mein Jesus nun gefrangen!"



Avui, dissabte sant, us poso música adient. No gens menys que un fragment de la Passió segons Sant Mateu, de J. S. Bach "So ist mein Jesus nun gefrangen!", amb la soprano Helen Donath, la mezzo Julia Hamari, la Münchener Bach Chor i la Münchener Bach Orchester, tots sota la direcció de Karl Richter.

diumenge, 5 d’abril del 2009

Wagner: Tristan und Isolde - Preludio



Esta noche tenemos el preludio de Tristan e Isolda de Richard Wagner, con la Bayerische Staatsorchester bajo la dirección de Zubin Mehta.
Déjense seducir por la eterna línea melódica y la romántica y arrebatada inspiración de un Wagner enamorado. Dormirán mejor.
Buenas noches.

divendres, 3 d’abril del 2009

Lott - Adieux de l'hôtesse arabe - Bizet - Londres 2001)



Ja sabeu que, de tant en tant, m'agrada tornar a les dolces modulacions de la Mélodie Française i aquesta nit us proposo de veure i escoltar la coneguda i excel·lent soprano Felicity Lott, acompanyada al piano per Malcolm Martineau, cantant amb la seva sensibilitat i preciosisme habituals la cançó de Georges Bizet "Adieux de l'hôtesse arabe". Recital enregistrat a Londres l'any 2001.
Us deixo el text de Victor Hugo pels francòfons:
Puisque rien ne t'arrête en cet heureux pays,
Ni l'ombre du palmier, ni le jaune maïs,
Ni le repos, ni l'abondance,
Ni de voir à ta voix battre le jeune sein
De nos soeurs, dont, les soirs,
le tournoyant essaim
Couronne un coteau de sa danse.

Adieu, beau voyageur, hélas, Oh!
que n'es-tu de ceux
Qui donnent pour limite à leurs pieds paresseux
Leur toit de branches ou de toiles!
Qui, rêveurs, sans en faire, écoutent les récits,
Et souhaitent, le soir, devant leur porte assis,
De s'en aller dans les étoiles!

Si tu l'avais voulu, peut-être une de nous,
O jeune homme, eût aimé te servir à genoux
Dans nos huttes toujours ouvertes;
Elle eût fait, en berçant
ton sommeil des ses chants,
Pour chasser de ton front les moucherons méchants,
Un éventail de feuilles vertes.

Si tu ne reviens pas, songe un peu quelquefois
Aux filles du désert, soeurs à la douce voix,
Qui dansent pieds nus sur la dune;
O beau jeune homme blanc, bel oiseau passager,
Souviens-toi, car peut-être, ô rapide étranger,
Ton souvenir reste à plus d'une!

Que passeu una bona nit.

dijous, 2 d’abril del 2009

Ingemisco - Requiem - Verdi - Jonas Kaufmann



Música para antes de dormir.
Esta noche les propongo el Ingemisco del Requiem de Verdi, interpretado de manera genial por Jonas Kaufmann, en la Ópera de Zurich en junio de 2008 bajo la dirección de Daniele Gatti. Fíjense en su portentosa voz de tenor dramático y la sutil manera de cantar con la musicalidad y modulaciones de verdadero liederista. Una maravilla.