Us en recordeu de Robert Merril? Esplèndid baríton nord-americà que potser no era un grandíssim artista en el sentit de l'expressivitat més subtil, però cantava amb una ortodòxia alla italiana sense màcula i la veu era de qualitat i bellesa. Aquí canta la difícil ària (com totes les verdianes) "Il balen del suo sorriso" de Il Trovatore de Giuseppe Verdi. Jo el coneixia de sentir-lo en enregistraments i m'ha agradat de trobar-lo en aquesta pel·lícula dels anys cinquanta. Espero que la gaudiu com he fet jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada