dimecres, 18 de novembre del 2009

K. Szymanowski La Fontaine d'Arethuse Op 30 No 1



Música para antes de dormir.
Esta noche les sugiero esta maravillosa versión de audio de La fontaine d'Aretuse de Karol Szymanowski. Aprecien la poesía encerrada en esta música para violín y piano cuyos intérpretes no he sabido reconocer.
Buenas noches.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Concert Szymanowski al Liceu

Fotos: Karol Szymanowski i, a baix, Josep Pons

Ahir diumenge vaig assistit al Liceu al Concert Szymanowski que va incloure el seu Stabat Mater a la primera part i la Simfonia núm. 3 "El so de la nit", op. 27, creada a partir d'unes poesies amatòries perses del creador sufí del segle XIII, Jalal al-Din Rumi.

Intèrprets:

Ricarda Merbeth, soprano
Agnes Zwierko, mezzosoprano
Pavlo Tolstoy, tenor
Alexander Teliga, baix


Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director del Cor: José Luis Basso
Direcció musical: Josep Pons

Després de l'agradable sorpresa de la presentació de Król Roger, aquest concert s'em feia imprescindible per acabar de conèixer una mica més la música d'aquest gran, i per a mi desconegut fins ara, compositor polonès. S'ha parlat del seu eclecticisme més o menys influenciat per Richard Strauss, Alexander Scriabin, Debussy o Ravel. Per un aficionat com jo, però, que no té res de musicòleg encara que sí una oída finíssima, us puc avançar la tremenda poesia i el misteri que desgranen les seves notes, els sons i els ambients que crea.

Els intèrprets molt bé tots ells. La soprano Ricarda Merbeth va cantar amb una bonica veu de lírica la seva part amb musicalitat, sentiment i bon gust. La mezzo Agnes Zwierko també va estar a l'altura de les circumstàncies, tot i que, de la primera fila estant es fa difícil sovint apreciar la projecció de la veu al conjunt del Teatre. Pavlo Tolstoy que ja havia interpretat el paper de Pastor a Król Roger (segon cast) va lluir una timbrada i agradable veu de tenor líric deixant molt ben situada la seva part a la Simfonia núm 3 ja a la segona part.
El baix Alexander Teliga va lluir una sòlida veu de baríton-baix que ja s'havia pogut apreciar també durant la seva interpretació al Rei Roger.

La versió de Josep Pons ha estat, com sempre fa, clara, diàfana i transparent. Els sons de les diferents seccions ben destriats i deixar que flueixi tota la poesia de la música de Szymanowski. Després, parlant amb alguns músics, m'han transmès la tranquil·litat que els dóna ser dirigits per Pons i la sensació viva d'estar "fent música".

dissabte, 14 de novembre del 2009

Karol Szymanowski: Stabat mater op. 53



Ante el concierto Szymanowski de mañana en el Liceu, y para hacernos una idea de por donde irá la cosa, les pongo este video de un fragmento de su Stabat Mater interpretado por Uta Schwarzkopf (soprano), Schirin Partowi (mezzo), Jaroslaw Sielicki (barítono), el Konzertchor Bielefeld, Oratorienchor Münster, Collegium musicum Münster, todos bajo la dirección de Michael Preiser.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Król Roger (El Rei Roger) al Liceu

Fotos d'Antoni Bofill.

Vaig poder assistir a dues de les representacions de El Rei Roger de Karol Szymanowski, concretament els dies 7 i 8 de novembre. Es tracta d'un veritable esdeveniment operístic a casa nostra, no gens menys que una estrena absoluta a Espanya després d'haver estat estrenada l'any 1926 a Varsòvia. Aquestes representacions s'han desenvolupat sota el següent repartiment:

Roger II: Scott Hendricks / Artur Rucinski
Roksana: Anne Schwanewilms / Monika Mych
Edrisi: Francisco Vas / Roger Padullés
Pstor: Will Hartmann / Pavlo Tolstoy
Arquebisbe: Daniel Borowski / Alexander Teliga
Diaconessa: Jadwiga Rappé / Agnes Zwierko

Direcció musical: Josep Pons

Direcció d'escena: David Pountney

Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya. Direcció: Oscar Boada
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. Direcció del Cor: José Luis Basso.


Vaig sortir molt content després de veure les dues representacions d'aquesta òpera, probablement una de les més importants del segle XX, magníficament presentada, excel·lentment cantada i amb una gran actuació tant de l'orquestra com dels cors, tots exquisidament dirigits per Josep Pons.
La trama tracta dels conflictes entre la inamovible, opressiva i dogmàtica Església Catòlica simbolitzada en aquesta producció pel color negre i la visió dionisíaca, lúdica, sensual i desordenada encarnada pel Pastor i simbolitzada aquí amb el color vermell.
La posada en escena de David Pountney, basada en una intel·ligent escenografia de Raimund Bauer consistent en unes grades plenes de sorpreses, moviments i trampes i l'esplèndida il·luminació de Fabrice Kebour que crea diversos i inspirats ambients i dóna un joc escènic increïble, aconsegueixen un espectacle visualment i dramàtica impactant.
La versió musical de Josep Pons és d'una claredat exemplar, amb els sons de les diferents seccions ben destriats, amb un so orquestral molt cuidat i una fina i exquisida musicalitat.

Els cantants del primer cast (diumenge 8 de novembre) van brillar a gran alçada. Així el baríton Scott Hendricks, ben conegut ja del Liceu per la seva brillant participació a Mort a Venècia, va oferir una prestació de gran altura amb contundència vocal i dramàtica fins el límit de l'increïble.
La soprano Anne Schwanewilms, tot i estant molt bé, potser no va estar a l'altura d'allò que la gent esperava. A mi em va agradar força sobretot a la cançó a l'inici del segon episodi.
Entregadíssim, com sempre, Francisco Vas, que va fer una creació del personatge d'Edrisi tant dramàticament com vocal.
El personatge central del Pastor que va ser servit per Will Hartmann, va mostrar en tot moment una veu lírica i bella, homogènia, cantant amb legato i una bona línia de cant.
L'arquebisbe de Daniel Borowski va lluir una contundent veu de baix d'aquelles que omplen el teatre. La diaconessa va ser pulcrament cantada per la mezzo Jadwiga Rappé que va lluir uns bons greus.

En quant al segon cast (dissabte 7 de novembre) diré que tots van estar a una bona altura tot i que m'agradaria subratllar la prestació brillant de Roger Padullés que va cantar un Edrisi modèlic.

En fi, senyores i senyors, una gran òpera des de tots els punts de vista. No se la poden perdre baix cap concepte i, si poden, vagin a veure-la dues vegades, l'espectacle s'ho val. Jo ja els dic que diumenge que ve tornaré sens falta al Liceu pel Concert Szymanowski dirigit pel mateix Josep Pons.

Només em queda felicitar el Director Artístic del Gran Teatre del Liceu Sr. Joan Matabosch tant per l'encert de portar al Teatre aquesta òpera imprescindible com pels 10 anys de programació des de la inauguració del nou Teatre. Que per molts anys pugui seguir fent semblants obres.