dilluns, 18 d’octubre del 2010

Carmen al Liceu

Foto: Antoni Bofill

Ahir tarda vaig assistir a la darrera representació de l'òpera Carmen de Geoges Bizet, en versió escènica de Calixto Bieito modificada de la que ja es va presentar al Festival de Peralada l'any 1999 i que es va desenvolupar sota el següent repartiment:

Zuniga: Josep Ribot
Moralès: Alex Sanmartí
Don José: Roberto Alagna
Escamillo: Erwin Schrott
Dancaïre: Marc Canturri
Remendado: Francisco Vas
Lillas Pastia: Abdel Aziz El Mountassir
Frasquita: Eliana Bayón
Mercédès: Itxaro Mentxaca
Carmen: Béatrice Uria-Monzon
Micaëla: Marina Poplavskaya
Torero: Xavi Estrada
Macarena: Alexandra Urcia

Direcció musical: Marc Piolet
Direcció d'escena: Calixto Bieito
Escenografia: Alfons Flores
Vestuari: Mercè Paloma
Il·luminació Xavi Cot
Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Director del Cor: José Luis Basso
Cor Vivaldi - Petits Cantors de Catalunya. Director: Oscar Boada.
Nova coproducció Gran Teatre del Liceu/Teatro Massimo (Palerm)/ Teatro Regio (Torí).

D'entrada diré que vaig quedar agradablement sorprès per  la posada en escena de Calixto Bieito. De ben segur que, de totes les produccions que li he vist, és la que més m'ha convençut. L'acció es fa creïble, es segueix perfectament l'argument de l'obra i la direcció d'actors es nota ben treballada. A més, hi ha detalls d'especial bellesa plàstica com l'escena del torero nu a la llum de la lluna, fent toreig de saló davant d'un monumental toro d'Osborne, o el contrallum mentre hissen la bandera amb cigarrera inclosa (veure foto 3).
La Carmen de Béatrice Uria- Monzon (foto 2) fuig una mica del paper estripat que a vegades es fa en aquest tipus de representacions i ofereix una versió fina i cuidada, quasi aristocràtica de la gitana cigarrera. Vocalment em va agradar força, bon fraseig, bona dicció i excel·lent musicalitat. És cert que no té els greus de l'Obratzova però no els necessita per a res. Li vaig sentir la veu perfectament en tots els moments.

El tenor Roberto Alagna passa per un molt bon moment vocal. La veu li sonava fàcil, amb volum i "squillo" considerable.  Va fer un Don José ben cantat, amb un fraseig i dicció perfectes a més d'una prestació escènica notable. La celebèrrima ària "La fleur que tu m'avais jetée ..." va ser cantada de manera extrovertida però amb bona musicalitat. Dic extrovertida perquè quan la pujada al si bemoll agut "et j'etais une chose à toi" va optar per fer l'agut en fortíssim en lloc de seguir les instruccions de la partitura de Bizet, que hi posa dues P, i cantar-la piano. De totes maneres, cal dir que la gran majoria del públic liceista està encantat amb aquest tipus d'exhibició "pinyolaire". També cal dir però que va ser un agut que feia goig de sentir. 
La Micaëla de Marina Poplavskaia va ser ben cantada però ni la veu en sí ni la interpretació van estar a gran alçada i el resultat va ser bastant anodí. 
L'Escamillo d' Erwin Schrott va ser un torero d' histriònica "xuleria" amb una presència física molt adient i que, a més, té una veu adequada al paper, la de baríton amb greus ben audibles. Cal dir però que el seu francès és molt millorable. La seva prestació durant el segon acte va ser musicalment qüestionable, amb entrades fora de temps i precipitació en el fraseig. En canvi, al final de l'obra i en el duet amb Carmen va estar molt millor i les frases "si tu m'aimes Carmen ..." fins i tot van tenir lirisme.
Ben cantades i actuades les parts de Frasquita i Mércedès per part d'Eliana Bayón i Itxaro Mentxaca. Ben servits també els papers de Remendado de Francisco Vas, Dancaïre de Marc Canturri i Moralès d'Alex Sanmartí i justet el Zuniga de Josep Ribot.
Molt bé, com sempre, el cor de la Casa i magnífica la participació del Cor Vivaldi-Petits cantors de Catalunya tan ben dirigits per Oscar Boada.
La direcció musical de Marc Piolet ha estat, des del meu punt de vista, una mica irregular. Hi han hagut moments de brillantor orquestral i també de lirisme, però també alguns moments on ha mancat la tensió musical i la precisió (concertant del segon acte). És un director que deixa cantar i això sempre és d'agrair i, sobretot a la segona part, ha estat crec més inspirat i precís. En general, però, ha fet una bona actuació que ha estat recompensada amb una ovació al final.
Resumint, una bona ocasió per a tornar a veure Carmen i de bona manera. Els qui no l'hagin vista sempre ho podran fer el proper juliol.

P.S. Volia dir que em va sobtar la quantitat de pols que hi havia a l'escenari. Qualsevol objecte que caigués aixecava una polsaguera considerable. Sort que no hi devia haver cap actuant asmàtic perquè d'haver-hi estat segur que hagués hagut d'anar a urgències.


dimarts, 12 d’octubre del 2010

JONAS KAUFMANN, DIE SCHÖNE MÜLLERIN, Des Müllers Blumen & Tränenregen



He trobat, i us les poso,  aquestes dues cançons de La Bella Molinera de Franz Schubert, cantades per Jonas Kaufmann acompanyat al piano per Helmut Deutsch, pertanyents al CD que tenen editat. Dels pocs tenors que poden cantar alhora òpera i lieder.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Recital de Jonas Kaufmann al Liceu cancel·lat













El recital que havia de fer aquesta tarda Jonas Kaufmann ha estat cancel·lat. Haurem de veure-li interpretar La Bella Molinera de F. Schubert més endavant quan el Teatre ens ho digui.
L'esperarem amb ànsia.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Josep Pons, nou director musical del Liceu



Ja s'ha fet oficial allò que era un secret a veus. Josep Pons serà el pròxim director musical del Gran Teatre del Liceu. A mi l'idea m'atrau. Les vegades que l'he vist dirigir ha aportat una visió diferent de les que la majoria de directors ens tenen acostumats. Crec que pot aportar frescor i un segell personal i, a més, estic convençut que podrà treballar amb l'orquestra del Teatre per millorar-ne el so. De ben segur que no tothom hi estarà d'acord, però d'això es tracta: que cadascú hi digui la seva.
Per il·lustrar la cosa, us poso aquest vídeo de Josep Pons dirigint l'Orquestra de París en una pàgina ben coneguda de Manuel de Falla.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Gabriel Fauré - Romance sans Paroles Op 17, No 3 - Piano



Música per abans d'anar a dormir.
Aquesta nit us poso aquesta magnífica interpretació, de pianista desconegut, d'una de les Romances sense paraules de Gabriel Fauré.
Bona nit.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Ajudar a prevenir problemes de les vies respiratòries








Ara que som al canvi d'estació i entrem de ple en el temps dels refredats, faringitis, laringitis, traqueobronquitis i descompensacions asmàtiques, us remeto al post que vaig fer el 22 de febrer de 2007 sobre les funcions del nas perquè us pot ser útil a l'hora de prevenir els trastorns de les vies respiratòries. Aneu a http://jrumbau.blogspot.com/2007/02/funciones-de-la-nariz.html

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Christian Gerhaher canta Mahler



Un o una comunicant que signa amb inicials, i que no he identificat, m'ha fet conèixer un excel·lent baríton, deixeble de Fischer-Dieskau, Christian Gerhaher. Us en poso aquest vídeo on hi canta, del cicle Lieder eines Fahrenden Gesellen, "Ging heut' morgen übers Feld" amb la Staatskapelle de Dresden dirigits per Fabio Luisi.

Dichterliebe,Op 48. Robert Schumann. Fischer-Dieskau & Horowitz





Amics, aquesta nit, retornant a les músiques per abans d'anar a dormir, us poso el popular cicle de lieder Amor de Poeta de R. Shumann, en una interpretació que no coneixia. El pianista acompanyant és Vladimir Horowitz, el paradigma dels pianistes romàntics tocant una de les músiques més romàntiques d'un dels autors més romàntics. Del cantant no cal que en parlem, tot un clàssic.
Crec que es tracta d'una versió l'audició de la qual us pot resultar interessant si no la teníeu sentida.
Bona nit