diumenge, 30 de setembre del 2007

Dessì-Armiliato: Andrea Chénier-Duo final.



Esta tarde he asistido al Liceu para ver y oír Andrea Chénier, de Umberto Giordano, justamente con la pareja protagonista del video, Daniela Dessì y Fabio Armiliato. Mañana , o cuando pueda, les contaré y daré mi opinión sobre esta producción que volveré a ver el día 14 con otro reparto.
De momento, vean este video y juzguen ustedes mismos.
Buenas noches.

dissabte, 29 de setembre del 2007

Jon Vickers "Dio mi potevi scagliar" Otello



Les propongo este vídeo de Jon Vickers cantando "Dio mi potevi scagliar..." de Otello de Verdi.
Observen, pese a su mal italiano, la manera genial de interpretar el personaje en su sentimiento más íntimo de derrota.

divendres, 28 de setembre del 2007

Barcarola. Uabmur Arres



Música para antes de dormir.
Otra pequeña pieza para piano "Barcarola" de mi buen amigo Uabmur Arres.
Buenas noches.

dijous, 27 de setembre del 2007

Cançó de bressol. Uabmur Arres



Música per abans d'anar a dormir.
Avui us proposo una breu cançó de bressol del meu estimat amic Uabmur Arres. Té nom d'oriental però no ho és. És català de socarrel. Té el bon costum de composar senzilles melodies sobre les quals realitza arranjaments, variacions i/o improvitzacions vàries, sense cap altra pretensió que passar-s'ho bé. Això el diverteix i a mi també perquè l'escolto sovint.
Aquesta petita peça està tocada per ell mateix al piano de casa seva, un vell Bechstein de mitja cua.
Bona nit.

dimecres, 26 de setembre del 2007

Bartoli & Fleming - Le Nozze di Figaro - Sull'aria



Música per abans d'anar a dormir.
"Canzonetta sull'aria" Producció del Metropolitan Opera, 1998. Director: James Levine.
Bona nit

dimarts, 25 de setembre del 2007

By Strauss (George Gershwin)



Hoy, si les parece bien, vamos a "desintoxicarnos" un poco de ópera y tanta música seria y vamos a disfrutar de una simpática canción de George Gershwin "By Strauss" (en clarísimo ritmo de tres por cuatro) cantada por Dianne Reeves, acompañada por Peter Martin (piano), Reuben Roges (contrabajo), Gregory Huchinson (batería) y nada menos que la Orquesta Filarmónica de Berlín.
Recuerdo esta misma canción durante un delicioso concierto de Sarah Walker y Roger Vignoles en el Foyer del Liceu, hace ya algunos años, titulado "Cabaret Songs", título que compartía con un CD de los mismos artistas (editado por Meridian Records) con canciones de Britten, Gershwin, Dankworth, Ives, Coward, etc. que no tiene desperdicio y que les recomiendo vivamente.
En esta canción se dicen cosas como:
.......................................
When I want a melody
Lilting through the house,
Then I want a melody
By Strauss!
It laughs! It sings!
The world is in rhyme,
Swinging to three quarter time.

Let the Danube flow along
And the "Fledermaus"!
Keep the wine and give me song
By Strauss!
By Jo! By Jing!
By Strauss is the thing!
So I say to ha-cha-cha-
Heraus!
Just give me an com-pah-pah
By Strauss!

Vean, oigan, relájense y ¡Vayan a dormir contentos!

Kreisler and Rachmaninov play Grieg's sonata no. 3 - 2nd mov



Música per abans d'anar a dormir.
Una troballa: segon moviment de la Sonata núm 3 d'Edvard Grieg, tocada magistralment per Kreisler i Rachmaninov.
Bona nit.

dilluns, 24 de setembre del 2007

Josep Carreras com a Chénier - "Credo ad una possanza arcana ...".



Ara que ja encarem els darrers dies abans de l'estrena al Liceu de l'òpera Andrea Chénier, de Giordano (la veuré el diumenge 30 i ja us en parlaré), permeteu que us posi aquest vídeo de Josep Carreras cantant " Credo ad una possanza arcana..." en una producció de 1978 al mateix Liceu juntament amb Montserrat Caballé. La recordo bé perquè la vaig veure.
Gaudiu de la bellesa del color de la veu, de la musicalitat i del fraseig sempre elegant i vehement de Josep Carreras que va obtenir un gran èxit interpretant l'idealista poeta jutjat i condemnat en temps de la Revolució Francesa.

diumenge, 23 de setembre del 2007

Abendempfindung (Contemplació del capvespre) de W.A. Mozart. E Parcells



Música per abans d'anar a dormir.
Contemplació del capvespre, cançó de W. A. Mozart.
Elizabeth Parcells: soprano, James Winn: piano . Gravació de 1979.
Bona nit

Don Giovanni - Finale Primo


2ª parte

1ª parte

Aquí tienen el finale primo (fin del primer acto) de la ópera Don Giovanni de W. A. Mozart, interpretado por Thomas Hampson (Don Giovanni); Ferruccio Furlanetto (Leporello); Edita Gruberova (Donna Anna); Soile Isokoski (Donna Elvira); Michael Schade (Don Ottavio); Ildiko Raimondi (Zerlina); Boaz Daniel (Masetto) todos bajo la dirección de Zubin Mehta. Concierto con motivo del 50 aniversario de la reinauguración de la Ópera del Estado de Viena.

dissabte, 22 de setembre del 2007

Richard Strauss - Der Rosenkavalier - Hab' mir's gelobt



Música para antes de dormir.
Juliane Banse (Sofía), Angelika Kirchschlager (Octavio) y Adrianne Pieczonka (Mariscala), interpretan este magnífico fragmento de "El Caballero de la Rosa" de Richard Strauss.
Inspiradísima música y tan bien cantada que seguro les facilita el sueño.
Buenas noches.

divendres, 21 de setembre del 2007

Rachmaninoff Prelude Op.23 No.5 (Richter)



Hoy les pongo este preludio de Rachmaninoff interpretado de manera inmejorable por Sviatoslav Richter. La partitura permite seguir, a quien le interese, la música nota a nota y degustar de otra forma la excelente versión de este gran pianista ruso.

Ferras - Fauré- Berceuse



Música para antes de dormir.
Un poco de Fauré siempre viene bien.
Buenas noches.

dimecres, 19 de setembre del 2007

Giuseppe Di Stefano



Avui us voldria parlar breument de Giuseppe Di Stefano. Un cantant amb la veu d'or, amb un fraseig i una dicció exemplars i una manera de cantar que sortia directament del cor.
Les seves sobrades facultats li van permetre cantar sense tenir massa cura de la col·locació de la veu, l'emissió de la qual era totalment oberta, cosa que si bé li facilitava la dicció i li permetia cantar amb una claredat de pronúncia prodigiosa, el va desgastar, en canvi, i des del punt de vista vocal, abans d'hora. Com diria l'enyorat Dr. Colomer Pujol, va cantar sempre amb el capital en lloc de fer-ho amb els interessos. Tot i així, les seves interpretacions han esdevingut antològiques i ha estat font d'inspiració per a molts cantants entre els que hi han Josep Carreras o el recentment traspassat Luciano Pavarotti.
Escoltant i veient aquest video, on hi canta la conegudíssima ària "Vesti la giubba..." de I Pagliacci, de Leoncavallo, podreu disfrutar de l'elegància del seu cant, la bellesa de la veu i la dicció sempre plena de matisos i riquesa emocional. Al mateix temps, però, podreu copsar la manera oberta d'emetre la veu que feia patir els qui sabien de què anava això del cant.

dimarts, 18 de setembre del 2007

Tercer acto de La Bohème. 1958, con Bergonzi, Pobbe y Guarrera, dirigidos por Leonard Bernstein.


5. Dunque e propio finita

4. Donde lieta usci

3. A Mimi, tu qui!

2. Marcello finalmente!


1. Mimi speravo di trovarti qui
..

No he podido por menos, después de encontrar esta maravilla, de ponerla a su disposición para íntimo disfrute de mitómanos y nostálgicos. Nada menos que la práctica totalidad del tercer acto de La Bohème, de G. Puccini, con Carlo Bergonzi, Marcella Pobbe y Frank Guarrera dirigidos por Leonard Bernstein en 1958 (no hay noticias de Musetta). A pesar de la poca calidad de la película no se pierdan esta estupenda representación con un Carlo Bergonzi fantástico, como siempre, y unos compañeros de reparto muy a la altura.

dilluns, 17 de setembre del 2007

Para muestra un botón.


Una voce poco fa... (Barbero)

Nel di della vittoria... (Macbeth)

Para ilustrar mejor el post de ayer, ahí tienen la muestra. En un mismo recital (
Hamburgo, 15 de Mayo de 1959, dirigido por Nicola Rescigno) interpreta a Rosina, de manera angelical, y luego, como si nada, da vida a Lady Macbeth.

diumenge, 16 de setembre del 2007

30 años de la muerte de María Callas

30 años han pasado ya del fallecimiento de María Callas. Recuerdo perfectamente el día de su muerte y cómo me afectó la noticia. Los medios de comunicación nos dijeron que fue un ataque al corazón. Muchos años más tarde supimos que en realidad fue un suicidio. Desamor, soledad, depresión, parece que fueron las causas.

La soprano que ya fue un mito en vida, ha pasado, después de su muerte, a ser EL MITO de los aficionados a la lírica. A pesar de poseer una voz no precisamente agraciada, su manera de cantar, su musicalidad, su expresividad dramática y su poder de comunicación no ha tenido parangón en todos estos años. Ha habido y hay grandes artistas, pero ninguna, en mi opinión, ha llegado a la cima interpretativa de la Callas (quizás sólo Natalie Dessay, aunque con una voz mucho más ligera y distinto repertorio). Ha sido capaz de cantar en un mismo recital “Una voce poco fa…” del Barbero de Sevilla, de Rossini, con una voz juvenil, inocente, angelical, de niña de 16 años y, al poco rato, transfigurarse en Lady Macbeth, con un posado y canto de bruja maléfica que ponía la piel de gallina. No en vano, el mismo Verdi escribió que quería para Lady Macbeth una voz fea.
Creo sinceramente que si Verdi la hubiera podido ver y oír hubiera quedado del todo prendado de ella.

Para ilustrar este triste aniversario, he escogido este vídeo de Maria Callas, en uno de sus últimos recitales, cantando el aria “Suicidio” de La Gioconda de Amilcare Ponchielli. Su voz estaba ya claramente en declive pero su capacidad interpretativa estaba absolutamente intacta.

Eri tu - Piero Cappuccilli



Aquí en la archiconocida y difícil aria "Eri tu..." de Un Ballo in Maschera de G. Verdi, en una actuación en el Covent Garden londinense en 1975. Como siempre, observen la magnífica línea de canto, el fraseo y el increíble fiato de Cappuccilli.

divendres, 14 de setembre del 2007

Piero Cappuccilli "Nemico della patria" Andrea Chenier



Una vegada més, gaudiu d'aquest immens baríton cantant la conegudíssima ària de l'Andrea Chénier, d'Umberto Giordano, "Nemico della patria..."
Gravació de 1979, a l'Òpera de l'Estat de Viena, probablement a la seva millor època. He reconegut el director: un joveníssim Miguel Ángel Gómez Martínez que ja en aquella època era molt apreciat sobre tot dirigint Puccini.
Bona nit.

dijous, 13 de setembre del 2007

Beethoven piano concerto no 4 Rubinstein



Música para antes de dormir.
Rubinstein interpretando de manera espléndida, como siempre, el tercer movimiento del Concierto nº 4 de Beethoven, en 1967.
Buenas noches.

dimecres, 12 de setembre del 2007

Josep Carreras "La vita e inferno al infelice" Forza Act 3



Un joveníssim Carreras canta amb autoritat, bon gust, musicaliat, fraseig verdià impecable, meravellós color de veu i dicció convincent. Què més es pot demanar?
Funció a la Scala el 1978. La Forza del Destino, de Giuseppe Verdi, acte tercer.

dimarts, 11 de setembre del 2007

Luciano Pavarotti "Pour Mon Âme..." Fille du Régiment(Donizetti)



"Pour mon âme..." de "La fille du régiment", de Gaetano Donizetti. La famosa aria de los nueve dos. Es de lo mejor que le he oído a Pavarotti. ¡Qué voz y que precioso sonido en los agudos!
Buenas noches.

dilluns, 10 de setembre del 2007

Renato Bruson como Macbeth "Pieta, rispeto, amore"



He aquí otra gran versión de esta misma area, la de Renato Bruson en 1977.
Es mejor no comparar. Disfruten en cada momento de cada interpretación, cada uno con sus características que han puesto a ambos en la cima del candelero interpretativo baritonal (de repertorio italiano) del siglo XX.

diumenge, 9 de setembre del 2007

"Pieta, rispeto, amore..." por Piero Cappuccilli



Cambiamos de tercio y volvemos a la ópera. Nada menos que Piero Cappuccilli cantando de manera magistral esta gran y difícil aria del acto cuarto de Macbeth de Giuseppe Verdi, "Pieta, rispeto, amore...". Una de mis preferidas dentro del repertorio verdiano. Observen la línea de canto perfecta y la sensibilidad de este gran barítono que tenía, además un fiato portentoso . Fíjense como liga al final "la nenia tua sara" sin respirar.
Buenas noches.

dissabte, 8 de setembre del 2007

Dos lieder de La Bella Molinera, de F. Schubert.



Música para antes de dormir.
Siguiendo con Schubert, dos lieder del ciclo La Bella Molinera, "Tränenregen" y "Mein", magistralmente interpretados por Dietrich Fischer-Dieskau y Christoph Eschenbach.
Buenas noches.

Matthias Goerne i Elisabeth Leonskaja a Vilabertran

Foto: Els dos artistes uns moments abans de començar el recital d'ahir a la nit a l'església de Santa Maria de Vilabertran.

Ahir nit vaig assistir, molt ben acompanyat, al recital de lieder del baríton Matthias Goerne i la pianista Elisabeth Leonskaja, dintre de la XVena Schubertíada de Vilabertran. El concert era el primer d’una sèrie que seguirà l’any vinent i successius, i completaran la integral dels lieder de Schubert.
El programa, exposat a continuació, va ser exclusivament dedicat al gran compositor vienès.

I part
Quatre lieder amb text de Johann Mayrhofer:

Fahrt zum Hades (Viatge a l’Hades) D 526
Heliopolis I D 753
Heliopolis II D 754
Freiwilliges Versinken (Enfonsament voluntari) D 700

Tres lieder amb text de Karl Gottfried Ritter von Leitner:
Das Weinen (Plorar) D 926
Des Fischers Liebesglück (Felicitat amorosa del pescador) D 933
Der Winterabend (La nit d’hivern) D 938

Tres lieder amb text de Johann Mayrhofer:
Memnon (Memnó) D 541
Lied eines Schiffers an die Dioskuren (Cançó d’un mariner als Dioscurs) D 360
Der Schiffer (El navegant) D 536

II part:
Cinc lieder amb text de Friedrich Schiller:

Sehnsucht (Anhel) D 636
Der Jüngling am Bache (El jove prop del rierol) D 638
An Emma (A Emma) D 113
Der Pilgrim (El pelegrí) D 794
Gruppe aus dem Tartarus (Grup del Tàrtar) D 583

Tres lieder amb text de Johann Wolfgang von Goethe:

Grenzen der Menschheit (Límits de la humanitat) D 716
Hoffnung (Esperança) D 295
Willkommen und Abschied (Benvinguda i comiat) D 767

A aquestes alçades, parlar de la veu de Matthias Goerne pot semblar repetitiu però, en un espai com l’església del Monestir de Vilabertran, la seva vocalitat arribava de manera realment impactant als espectadors, per cert, totalment entregats a la sublim capacitat interpretativa d’aquest gran artista. Goerne es belluga molt quan canta i els seus moviments no són precisament exemple d’elegància com tampoc no ho és la manera d’eixugar-se la suor amb els dits, havent-hi com hi ha fantàstics mocadors. Així mateix la seva manera d’inspirar aire per la boca és tan vehement i sonora que, a vegades, fins i tot arriba a fer-te patir. Al cap d’una estona d’observació, però, vas veient que aquests moviments no fan res més que reforçar la seva capacitat interpretativa i la respiració sorollosa va seguida d’una sonoritat tan captivadora que te’n arribes a oblidar. Per tant, que es bellugui i respiri tant com vulgui! Quasi m’atreviria a dir: Visca el moviment!
Goerne és capaç d'expressar els sentiments més diversos a través d'una vocalitat contundent quan és necessari però també delicada i sublim quan convé. Així , al llarg de tot el programa, vam poder gaudir d'un seguit de matisos realment captivador i d'una musicalitat que arribava a fer estremir.

La pianista acompanyant, Elisabeth Leonskaja, ben coneguda dels ambients musicals com a gran concertista de piano, era, en canvi, la primera vegada que molts de nosaltres la veiem acompanyar un cantant. Jo crec que tots plegats varem notar justament això: que no era una pianista acompanyant habitual. El piano, un Stenway de cua no va sonar com jo, al menys, esperava. Va mancar claredat de so. Les melodies del piano que contrapuntejaven el cant no van ser mai prou expressives i van quedar en un segon pla. Cal dir, però, que a la segona part aquest aspecte va millorar bastant, encara que no del tot. He de confessar que vaig enyorar en Roger Vignoles més d’una vegada.

El recital va ser llarg i cansat per part sobre tot del cantant i, al final, ens van oferir una sola propina: Im Abendrot (Al capvespre) del mateix Franz Schubert amb text de Karl Lappe (D 799) que va ser una veritable delícia i bàlsam per a tots nosaltres.

divendres, 7 de setembre del 2007

Pavarotti ha muerto ¡Viva Pavarotti!






Debo reconocer (hay que ser honrado) que no he sido un incondicional y ferviente admirador de Pavarotti, lo que no impide que pueda y deba reconocer la belleza y extensión de su voz y el dominio total de la técnica vocal que poseía. También debo reconocer que sólo le he conocido en grabaciones y vídeos, y cuando vino al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en 1971 para una Bohème con Montserrat Caballé, no estuve allí. Tampoco pude asistir al gran recital que dio en el mismo teatro en 1989. Dicho esto, ha desaparecido uno de los grandes cantantes del siglo XX y quizás el más popular entre los tenores no tan sólo por sus cualidades canoras sino también por su gran humanidad, como reconocen aquellos que le han conocido y tratado. De todas formas, y para consuelo de muchos, la inmensa discografía de este gran cantante le ha hecho ya inmortal ante la historia.


Como recuerdo y homenaje, permítanme que les ponga un vídeo de su recital de 1989 en el Liceu cantando "Recondita Armonia..." del primer acto de la ópera Tosca de G. Puccini

dijous, 6 de setembre del 2007

Teresa Berganza canta "Jota" - M.de Falla.



Música para antes de dormir.
Teresa Berganza y Gerald Moore en una magistral interpretación de "Jota" de Manuel de Falla.
Filmado en Londres el 7 de junio de 1960.
Buenas noches.

dimecres, 5 de setembre del 2007

Teresa BERGANZA canta "Ah quel diner" J.Offenbach



Disfruten, ríanse y admiren una vez más a esta gran artista que es Teresa Barganza, aquí cantando "Ah quel diner" de La perichole, de Jacques Offenbach, actuando como una verdadera ebria, eso si,¡Musicalísima!
Recital en Japón en 1986.

dimarts, 4 de setembre del 2007

Anna crexells interpreta Marc Dalmases



Més música per abans d'anar a dormir.
Anna Crexells interpreta al piano, amb saviesa i sensibilitat, música de Marc Dalmases, per a mi desconeguda fins ara, però prou suggeridora perquè la posi aquí i ara.
Bona nit.

Cantant Brahms



Música per abans d'anar a dormir.
Nens cantaires de Viena.
Només hi consta el títol de la segona cançó: "Der Bräutigam" (El nuvi).
A vegades no saber el títol ni la lletra d'una cançó fa que estem més pendents de la més pura essència musical que se'n destil·la.
Bona nit.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Sara Baras en el Liceu


Esta tarde se ha iniciado el curso del Gran Teatro del Liceu con un recital de baile flamenco a cargo de Sara Baras y su compañía. Con el título “Carmen” se ha querido glosar la personalidad de la Carmen universal, aquélla que puso primero de manifiesto Próspero Merimé y luego, con indudable éxito, Georges Bizet con su conocida ópera del mismo nombre.

Saben ustedes muy bien que yo no tengo conocimientos suficientes para criticar una actuación de ballet y menos aún de baile flamenco, de manera que no voy hablarles de baile sino del espectáculo en general y les diré que ha sido un buen espectáculo tanto de conjunto como de las partes solistas encabezadas por esta gran bailadora que es Sara Baras.

Lo que sí voy a opinar es sobre la música. Nada qué decir de la música flamenca. Un conjunto de tres cantaores, un percusionista y cuatro guitarras o tres guitarras y un violín, se han encargado de dar realce con éxito a la parte musical, siempre en directo, aunque, esto sí, muy amplificada.

En el foso, la “Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu” ha sido la encargada de ejecutar la parte musical, digamos sinfónica, compuesta para la ocasión e instrumentada, arreglada y dirigida por el mallorquín Joan Valent. Me van a permitir que califique esta música de muy mediocre, así como suena. Al principio una especie de glosa musical sobre frases de la Carmen de Bizet sin ningún interés. Digo yo: ¡Si juegas con la música de otro que sea para mejorarla pero nunca para hacer un esperpento! Luego la cosa ha ido de mal en peor. Poco antes del final la orquesta ha interpretado música original de Bizet, nada menos que el preludio del tercer acto de Carmen, pero ha sido tan mal dirigida que ha pasado más bien con pena que con gloria. En fin señores, si les gusta el flamenco vayan a ver el espectáculo (si encuentran entradas, que parece que ya no quedan) porque van a disfrutar viendo un buen conjunto y una bailora excepcional, pero si lo que buscan es oír música de calidad, y no me refiero a la flamenca, quédense en casa, me lo van a agradecer.

dissabte, 1 de setembre del 2007

Berganza - Jochum - Rossini : "Non piu mesta" de La Cenerentola



Y para que vean que no exagero, aquí tienen este video de la mismísima Teresa Berganza cantando el aria entera con la "Non piu mesta..." incluída al final, y acompañada nada menos que por el maestro Jochum. Observen la exquisita musicalidad no exenta de sobriedad que le da un plus especial de elegancia a su expresividad canora.

Cecila Bartoli - La Cenerentola - Non piu mesta



Ni se les ocurra perderse este video. Fíjense qué maravilla, Cecilia Bartoli cantando "Non piu mesta..." de La Cenerentola, de G. Rossini, en una producción del MET de 1997, hace 10 años.
¡Qué manera de cantar las agilidades rossinianas! Desde los tiempos de Teresa Berganza no había oído cantar de esta manera. ¿Alguien recuerda aquella Cenerentola de Berganza en el Liceu allá por los años 80? Yo si porqué estaba allí y les aseguro que fue mágica. Estando de médico en el Liceu se lo comenté a élla misma, aprovechando un recital que dió junto con su hija, y reconoció que efectivamente fue algo mágico. Por cierto, Teresa Berganza es una señora encantadora y simpatiquísima, además de una gran artista.
Buenas noches.