LLOC DE TROBADA, DISCUSSIÓ I INTERCANVI D'IDEES, INFORMACIÓ, ANÈCDOTES I EXPERIÈNCIES SOBRE TOT ALLÒ QUE FA REFERÈNCIA ALS TRASTORNS I MALALTIES DELS CANTANTS LÍRICS, AIXÍ COM DE L'ÒPERA EN GENERAL I ELS SEUS INTÈRPRETS. I, PER SUPOSAT, DE TOT ALLÒ QUE CREGUI CONVENIENT, VISIÓ CRÍTICA INCLOSA DE LES ÒPERES, CONCERTS O RECITALS QUE PUGUI VEURE.
dimecres, 14 de gener del 2009
"Sérénade" (Gounod / Hugo) Pierre Bernac
Avui us proposo la coneguda mélodie de Charles Gounod "Sérénade", que ja he posat altres vegades per d'altres intèrprets, cantada aquesta, i de quina manera, per l'il·lustre baríton francès Pierre Bernac (1899-1979), mestre de mestres: va ensenyar a grans cantants com Gérard Souzay, Mattiwilda Dobbs, Elly Ameling i Jessye Norman. Gran ambaixador del món del cant francès, va escriure dos llibres: Francis Poulenc: L'home i les seves cançons i La interpretació de la cançó francesa.
Us deixo el text de Victor Hugo pels qui sigueu francòfons:
Quand tu chantes, bercée le soir entre mes bras,
Entends-tu ma pensée qui te répond tout bas?
Ton doux chant me rappelle les plus beaux de mes jours.
Ah! Chantez, chantez, ma belle,
Chantez, chantez toujours!
Quand tu ris, sur ta bouche l'amour s'épanouit,
Et soudain le farouche soupçon s'évanouit.
Ah! le rire fidèle prouve un coeur sans détours!
Ah! Riez, ma belle, riez, toujours!
Quand tu dors, calme et pure, à l' ombre, sous mes yeux,
Ton haleine murmure des mots harmonieux.
Ton beau corps se révèle sans voile et sans atours...
Ah! Dormez, dormez ma belle...
Dormez, dormez toujours!
Etiquetes:
Gounod,
Mélodie Française,
Pierre Bernac,
Sérénade,
Victor Hugo
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada