Joana M. Banyeres. Tacea la notte placida. Il Trovatore. Verdi

Aquesta nit em ve de gust parlar de Joana M. Banyeres. La vaig conèixer a casa del mestre Jaume Francisco Puig, el nostre mestre de cant. Ella, d'ascendència nord-catalana, havia cantat ja a Centre i Sud-amèrica amb bones crítiques i volia perfeccionar la tècnica vocal i el recolzament de la veu amb el Mestre. De seguida em van sobtar les seves condicions vocals de soprano dramàtica amb un color fosc i peculiar que juntament amb la seva fina musicalitat i un bon fraseig, la feien molt adequada per cantar Lady Macbeth, i com que en aquella època no ens estàvem d'històries, i el Macbeth de Verdi era una òpera fortament cobejada tant per a mi com pel meu amic i col·lega Josep M. Casan que també estudiava a can Puig (ens havíem fet tips de cantar el duet "due vaticini ..." del primer acte), ens vam decidir a muntar-la, sense el cor, tot s'ha de dir, amb la nostra estimada Maria Canela al piano i ho vam fer finalment a casa de la Montserrat Viver, gran aficionada al cant i a la música en general que tenia la deferència de cedir-nos la seva casa d'Horta amb un ampli espai i un Yamaha de mitja cua fantàstic. El repartiment era el següent: Lady Macbeth: Joana M. Banyeres; Macbeth: un servidor; Banquo: Josep M. Casan i el Macduff em sembla recordar que va ser el tenor Bolaños. No cal dir que ens ho vam passar molt bé.
Anys més tard, com a director i programador de les Nits Musicals de Vallromanes, la vaig contractar per un recital de Mélodie Française acompanyada al piano també per Maria Canela, que es va fer amb força èxit en un entarimat a l'aire lliure davant de la masia del Golf de Vallromanes.
El vídeo que us poso aquesta nit és un enregistrament de l'ària "Tacea la notte placida" del Trovador de Verdi, en una funció al Teatre Grec de Barcelona, que va cantar al costat de Luís Lima i Vicenç Sardinero. No recordo la data però devia ser un agost de mitjans dels vuitanta. Noteu la manera de cantar de Joana M. Banyeres, la seva musicalitat i fraseig de gran altura tot i la discreta (per no dir una altra cosa) direcció musical d'Albert Argudo.