dilluns, 29 d’octubre de 2007

Presentació del llibre virtual "Medicina del Cant"

Aquest migdia hem fet la presentació del llibre virtual Medicina del Cant a l’Espai Liceu. La sessió ha començat puntualment. La Sra. Rosa Cullell que no ha pogut assistir per un compromís de última hora amb una conselleria, ha estat representada pel Sr. Oriol Aguilà, Cap de Mecenatge i Representació Institucional del Liceu. El representant del Teatre ha obert l’acte amb amabilitat vers el llibre i la meva persona. Seguidament el Dr. Miquel Bruguera, President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha fet també una breu dissertació sobre les bondats d’aquest tipus d’iniciatives.

L’Ambaixador Colomé, que finalment no ha pogut deixar Seúl per exigències oficials de última hora, ha estat representat per la seva germana, la prestigiosa coreògrafa ben coneguda del Liceu, Montse Colomé que ha llegit molt bé el discurs escrit pel seu il·lustre germà i bon amic meu. Ha estat un parlament entranyable i emotiu per a mi ja que es rememoraven històries de la nostra vida en temps de primera joventut. Entre els diferents paràgrafs, deixeu-me citar-ne un parell, com aquest:

En principi, els metges no han tingut mai bona literatura. Potser perquè els literats són gent d’excessos que, tard o d’hora, es paguen i, irremediablement, han hagut de caure a mans de galens – amb el què la única venjança que els quedava era la d’ironitzar sobre la professió mèdica; que la ironia és una de les poques violències que els intel·lectuals es poden permetre.”

Parlant després sobre la passió necessària per tirar endavant els projectes, ha explicat una anècdota de la que ni me’n recordava: “...un tenor excepcional – avui gairebé oblidat malgrat haver lluït una de les veus amb més sensibilitat del segle XX- va cantar a Barcelona, acompanyat al piano per la seva muller: es tractava de l’Anton i la Hilde Dermota. Després del concert, Joventuts Musicals va oferir un ressopó a l’entranyable “Camarot Granados” del que fou Hotel Manila. No em preguntin com, però el Dr. Rumbau i jo ens hi vam colar. A la sala hi havia un piano estratègicament dissimulat. Després de l’àpat, un altre doctor, en Jordi Roch, va demanar al Mestre que ens regalés alguna cançó. Amb un candor totalment desarmador, la Hilde Dermota que com bona acompanyant/muller/mànager vetllava pels interessos familiars, va dir: “Si és que no hem portat cap partitura! En qüestió de poquíssims minuts, quatre o cinc com a molt, el Dr. Rumbau va volar –literalment- fins a casa seva (a les Rambles cantonada Hospital) i es va presentar triomfant amb un llibrot a la mà, proclamant amb veu poderosa: “Heus ací una partitura!”. Es tractava, nogensmenys,que de “La Bella Molinera”. Divertit per la juguesca, l’Anton Dermota ens va oferir una vetllada inoblidable.”

Després del parlament, un servidor ha explicat una mica el llibre amb la pàgina web projectada a una pantalla.

En el torn de preguntes, el meu amic i company de curs el psiquiatra Dr. Joan Romeu i Bes ha fet una pregunta que ha permès palesar, per part meva, l’absència d’ajut econòmic de les Institucions a l’hora d’editar i publicar el llibre. I vull fer constar públicament i solemne el meu total desconeixement previ d’aquesta pregunta.

Sento no poder presentar cap fotografia de l’acte per manca de previsió per part meva.

3 comentaris:

quim ha dit...

Hola Josep,

Felicitats per la presentació. El discurs de l'Ambaixador Colomé ha sigut molt entranyable i emotiu. Realment, malgrat no ser-hi, ell hi era molt present i ha quedat ben palès que teniu un 'passat' prou interessant com per mantenir la relació d'afecte que teniu, malgrat el pas dels anys.

No m'explico encara com no s'ha lograt el finançament de la publicació en paper d'un llibre com el Medicina y Canto. Ja sabem que no serà un best-seller però la veritat és que ningú pot dir no a finançar una obra que ja es veu que ha d'esdevenir una obra de referència. I ara que està tan en boga lo multidisciplinar, la veritat és que no m'ho explico. Potser aquesta mentalitat tan estreta que han demostrat institucions i editors pertany al passat. Fins i tot, pensant-ho bé, crec que Internet li escau més al llibre per la innovació que aquest representa.

Felicitats un altre cop

Anònim ha dit...

Plenament d'acord amb el Quim...el pica-pica ha estat prou bé,sobretot els allargats de salmó!
:)
Anna

Josep Rumbau ha dit...

Moltíssimes gràcies a tots dos per haver vingut a recolzar-me.
Una forta abraçada,