LLOC DE TROBADA, DISCUSSIÓ I INTERCANVI D'IDEES, INFORMACIÓ, ANÈCDOTES I EXPERIÈNCIES SOBRE TOT ALLÒ QUE FA REFERÈNCIA ALS TRASTORNS I MALALTIES DELS CANTANTS LÍRICS, AIXÍ COM DE L'ÒPERA EN GENERAL I ELS SEUS INTÈRPRETS.
I, PER SUPOSAT, DE TOT ALLÒ QUE CREGUI CONVENIENT, VISIÓ CRÍTICA INCLOSA DE LES ÒPERES, CONCERTS O RECITALS QUE PUGUI VEURE.
dimecres, 8 d’agost del 2007
Victoria de los Ángeles. Del cabello más sutil... de F. Obradors
Música para antes de dormir. Del cabello más sutil..., de Fernando Obradors, cantado con la gracia y sensibilidad de Victoria de los Ángeles. Buenas noches.
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
Coi, Doc, ara sí que m’has tocat la fibra sensible. Sempre que algú em demana per la meva cançó favorita no ho dubto: ‘Del cabello más sutil’. El problema és que pocs la coneixen i llavors em toca taral•lejar-la, amb la qual cosa l’espatllo absolutament, no cal dir-ho. M’ha sorprès aquesta ‘lesbian version’ de De los Ángeles. Fins ara la tenia molt sentida pel Carreras i d’altres cantants masculins, als que penso que escau més (però no parlo de tècnica ni de coloratures -que no hi entenc, d'això-, sinó que em costa d’imaginar una diva besant amb devoció la boca d’una joveneta).
No t'escandalitzis per tan poca cosa home! Sàpigues que en música seriosa no és cap inconvenient això de canviar de gènere home/dona o al revés. De fet en moltes òperes les dones hi fan papers masculins, sobre tot si es tracta de personatges joves. Per exemple i sense anar més lluny, l'Oscar d'Un Ballo in Maschera, de Verdi, és una soprano lleugera. També el Cherubino de Les Noces de Fígaro, de Mozart és una dona, etc. No parlem d'òpera més antiga perquè llavors això era quasi una regla. El què de veritat importa és que la cançó es canti bé, amb sentiment i a tu que l'escoltes t'arribi a dir alguna cosa. Josep
2 comentaris:
Coi, Doc, ara sí que m’has tocat la fibra sensible. Sempre que algú em demana per la meva cançó favorita no ho dubto: ‘Del cabello más sutil’. El problema és que pocs la coneixen i llavors em toca taral•lejar-la, amb la qual cosa l’espatllo absolutament, no cal dir-ho.
M’ha sorprès aquesta ‘lesbian version’ de De los Ángeles. Fins ara la tenia molt sentida pel Carreras i d’altres cantants masculins, als que penso que escau més (però no parlo de tècnica ni de coloratures -que no hi entenc, d'això-, sinó que em costa d’imaginar una diva besant amb devoció la boca d’una joveneta).
Hola Franc,
No t'escandalitzis per tan poca cosa home! Sàpigues que en música seriosa no és cap inconvenient això de canviar de gènere home/dona o al revés. De fet en moltes òperes les dones hi fan papers masculins, sobre tot si es tracta de personatges joves. Per exemple i sense anar més lluny, l'Oscar d'Un Ballo in Maschera, de Verdi, és una soprano lleugera. També el Cherubino de Les Noces de Fígaro, de Mozart és una dona, etc. No parlem d'òpera més antiga perquè llavors això era quasi una regla.
El què de veritat importa és que la cançó es canti bé, amb sentiment i a tu que l'escoltes t'arribi a dir alguna cosa.
Josep
Publica un comentari a l'entrada