dissabte, 11 d’agost de 2007

Fideuà a Arenys de Mar

Avui hem fet el dinar de bloguers operístico-musicals a Arenys de Mar. Aquí en teniu una instantània just acabada la fideuà (la podeu ampliar fent clic sobre la foto). Hem parlat del mort i del qui el vetlla, és a dir de tot plegat una mica i fins i tot amb alguna discrepància puntual, però "de bon rotllo". Si fins i tot hem parlat de la RENFE! I és que ja està bé, home! Per això sempre vaig en cotxe.
I per celebrar-ho què millor que una música inspirada?




La música que he triat és justament una que ha sortit avui a la conversa "Amor ti Vieta" de l'òpera Fedora, de Giordano. És una ària curta i que no passa del la natural però es canta en una tessitura alta i amb notes llargues. És molt difícil i ja he vist un parell de tenors amb greus dificultats per acabar-la. Fixeu-vos la justesa de Plàcido Domingo a l'hora de fer el la natural dient "t'amo" i com l'acaba abans de temps, i el cansat que queda.
I és que això de cantar és molt difícil tot i pels grans artistes.

5 comentaris:

quim ha dit...

Hola Josep,

M'alegro de que la trobada la celebris amb aquesta música ben inspirada.

Ostres, sí que he vist que al Plácido se li pujaven els colors al cantar aquesta ària. Ja havia sentit que el 'Amor ti vieta' és una prova de foc per molts cantants. Està bé, però, veure que els déus del cant també són humans.

Anònim ha dit...

Vaig tenir ocasió de veure l'Aragall escanyar el la natural en un recital bastant lamentable. I si t'hi fixes bé, veuràs que el Plàcido Domingo també l'escanya, al final de la nota.
Respira abans d'"sprime" i lliga amb "t'amo" per tal de no perdre la col·locació alta i es queda amb poc aire abans el temps del "t'amo". També cal dir que, de ben segur, al Carlo Bergonzi això no li hagués passat.
Josep

franc ha dit...

Un que no és ni bloguer ni operista i encara menys musical ahir va confirmar que gaudeix més de les intimitats i les xafarderies liceístiques que no pas d’una tarda-vespre de bon Wagner a platea. De fet confesso que amb l’òpera –la de Mozart endavant, almenys– em passa com amb els museus d’art, que a la tercera sala ja estic saturat.
Un plaer escoltar-lo, Doc.

Josep Rumbau ha dit...

No pateixis Franc, tu ves escoltant música i anant a concerts i ja veuràs que l'oída, es a dir, el cervell, s'hi va acostumant i després no podràs passar sense, que és el què em passa a mi ara.
Josep

Anònim ha dit...

HOLA BUENAS NOCHES Y UN SALUDO DESDE MEXICO, SOMOS 2 JOVENES CHEFS EN MEXICO Y NOS GUSTARIA PARTICIPAR EN EL CONCURSO DE LA FIDEUA TENEMOS UN RESTAURANTE DE ESPECIALIDAD COCINA ITALIA Y UNA ESCUELA DE GASTRONOMIA Y NOS GUSTARIA PARTICIPAR PERO EL PROBLEMA ES QUE NO ENCONTRAMOS INFORMACION DE LAS INSCRIPCIONES SERIA ALGUIEN TAN AMABLE DE ENVIARMELA A MI CORREO SE LOS AGREDECERIA MUCHO. CORREO. arody_23@hotmail.com