dimarts, 14 d’agost de 2007

Sokolov - Prokofiev 7th Sonata - 3 mov. Precipitato



Aquesta rítmica i obsessiva composició de Prokofiev és per ser escoltada al matí (a la nit podria trasbalsar el son dels més tranquils). És tremenda la precisió i la força d'aquest genial pianista. Encertar les notes des d'aquesta alçada no deixa de tenir el seu mèrit.
Que vagi de gust.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

El pianista molt bé ¡¡, ara la peça massa "obstinata" pel meu gust.
Jordi Magriñá

Josep Rumbau ha dit...

Realment és una música obsessiva, per això he avisat de no escoltar-la de nit no fos cas que et fes venir malsons.
Per cert, no m'acabo de creure allò del tiroides que em vas dir sobre la soprano en qüestió. La única malaltia de tiroides que se m'acut que pot provocar problemes de veu, com ronquera, etc., és l'hipotiroïdisme i aquest remet amb el tractament hormonal adequat. L'hipertiroïdisme no provoca alteracions de la veu valorables més enllà de la simptomatologia general d'excitació i taquicàrdia. Els tumors tiroidals tampoc no tenen perquè alterar la veu si no són invasius i es carreguen un dels nervis recurrents. La cirurgia del tiroides tampoc té perquè malmetre els recurrents si es fa com déu mana, de manera que segueix sent un misteri. A mi em sona, i no em preguntis d'on ho sé perquè no ho sé, em sona dic, que va ser sotmesa a una intervenció de laringe amb mal resultat.

Anònim ha dit...

Pel meu gust el trobo fantàstic Prokofiev, trobo que són músiques plenes de follets, i personatges fantàstics. Per mi seria bo per anar a dormir i somriure. I Sokolov ni dir-ho.
Anna

quim ha dit...

Es curiós, Anna, que diguis que per tu Prokofiev és música de follets. Jo penso igual. En algunes peces jo ja veia trolls, elfs i altres sers diminuts a la llum de la lluna, molt abans que la gent en parlés d'ells com si fossin de la família :)

Josep Rumbau ha dit...

Celebro que esteu tan entusiasmats amb el Prokofiev. Jo encara no hi veig follets, però al pas que anem ja no m'extranyaria res que d'aquí poc ja hi vegi ondines i tot!
Josep