Després de sentir al Liceu, aquests darrers anys unes Normes amb una colla de tenors més aviat fluixos, per no dir una altra cosa, us poso aquest vídeo de Mario del Monaco cantant l'ària de Pollione de Norma, de V. Bellini. No és cap exemple de belcantisme i té una manera de cantar basta a més no poder, però el què és indiscutible és la qualitat de la veu, homogènia, de tenor dramàtic, amb un registre central i agut d'una solidesa i brillantor inqüestionables.
2 comentaris:
quina ràbia que fa auqest sr. no,
Anna
Si déu ni do, però els qui l'havien sentit en directe deien que la veu era espectacular i la brillantor constant. Si haguessis sentit el darrer Pollione al Liceu, trobaries el Del Monaco fantàstic.
De totes maneres, mira de sentir-lo sense veure'l i veuràs que la cosa millora.
Josep
Publica un comentari a l'entrada