Aquesta nit em permetreu que us posi un espiritual: "Jesus is Lord" cantat per la Jessye Norman.
Ja fa molts anys de la primera vegada que la vaig veure al Palau de la Música en un recital de lieder. Debia ser entre els anys setanta i vuitanta. Al cap de poc temps va tornar per un altre recital i recordo exactament al final del concert, un "encore" de Francis Poulenc: Les Chemins de l'Amour que em va arribar a emocionar de debò. Mai més no he sentit aquesta coneguda cançó dita d'aquella manera. He intentat trobar-la en alguna gravació però no he tingut èxit, encara que com deia Chelibidache, una gravació no té res a veure amb una sessió en directe. I aquella, us ho podeu ben creure, va esdevenir històrica.
Fa pocs anys va venir al Liceu on també hi va cantar lieder i recordo que un grup de afeccionats ens varem quedar fins a última hora sense deixar que marxés i ens va cantar una propina darrera l'altra. Al final, exhaurida, va demanar una cadira per seure i encara ens en va cantar una altra. De l'èxit i de la fidelitat del públic de Barcelona, ella mateixa es va emocionar fins a les llàgrimes.
En fi, inoblidable.
Ja fa molts anys de la primera vegada que la vaig veure al Palau de la Música en un recital de lieder. Debia ser entre els anys setanta i vuitanta. Al cap de poc temps va tornar per un altre recital i recordo exactament al final del concert, un "encore" de Francis Poulenc: Les Chemins de l'Amour que em va arribar a emocionar de debò. Mai més no he sentit aquesta coneguda cançó dita d'aquella manera. He intentat trobar-la en alguna gravació però no he tingut èxit, encara que com deia Chelibidache, una gravació no té res a veure amb una sessió en directe. I aquella, us ho podeu ben creure, va esdevenir històrica.
Fa pocs anys va venir al Liceu on també hi va cantar lieder i recordo que un grup de afeccionats ens varem quedar fins a última hora sense deixar que marxés i ens va cantar una propina darrera l'altra. Al final, exhaurida, va demanar una cadira per seure i encara ens en va cantar una altra. De l'èxit i de la fidelitat del públic de Barcelona, ella mateixa es va emocionar fins a les llàgrimes.
En fi, inoblidable.
1 comentari:
fantàstica!
Anna
Publica un comentari a l'entrada