diumenge, 5 d’octubre del 2008

Tiefland (Terra Baixa) al Liceu


Fotos d'Antoni Bofill.

Aquesta tarda he anat al Liceu per a veure la funció d'abonament de Tiefland d'Eugen d'Albert, inspirada en l'obra Terra Baixa d'Àngel Guimerà, que s'ha desenvolupat amb el següent repartiment:

Sebastiano: Alan Titus
Tomaso: Alfred Reiter
Moruccio: Valery Murga
Marta: Petra Maria Schnitzer
Pepa: Michelle Marie Cook
Antonia: Rosa Mateu
Rosalia: Julia Juon
Nuri: Eva Liebau
Pedro: Peter Seiffert
Nando: Marcel Reijans
Capellà: Miquel Roca
Una veu: Paul Chiarot

Direcció Musical: Michael Boder
Direcció d'escena: Matthias Hartmann
Producció: Opernhaus Zürich

No m'ha agradat gens la presentació escènica. Ja és hora que diguem prou a aquest tipus de ximpleries. Aquesta descontextualització, com ja deia el dia de l'assaig general, no aporta res d'esclaridor a la trama argumental original, ans al contrari l'embolica més i no s'acaba d'entendre si no te l'expliquen prèviament. La pretesa compra del clon que representa Pedro no solament no explica l'acció posterior sinó que es desdiu amb el text repetides vegades. Llàstima la dinerada que deu valer el decorat, tot de fusta, per obtenir un tan pobre resultat dramàtic. La direcció d'actors ha estat molt irregular, sent de "jutjat de guàrdia" la caiguda de pètals de rosa del cel i els moviments de comicitat barata dels membres del cor per a celebrar l'amor de Pedro i Marta. Sr. Hartman: des del meu punt de vista ho ha fet molt malament.
El personatge de Manelic, aquí Pedro, ha tingut amb Peter Seiffert una brillant representació. En efecte, Seiffert ha aparegut pletòric de facultats, amb una veu que semblava inacabable, un centre i aguts contundents i una clara dicció que ha anat sempre acompanyada d'una acció dramàtica creïble.
Petra Maria Schintzer ha encarnat el paper de Marta amb encert i ben cantat, tot i que potser hi hagués escaigut millor una veu més dramàtica, però sigui com sigui ho ha fet bé.
Alan Titus, que em recorda molt el ministre Solbes (no precisament per la veu) ha estat magnífic en el papel de Sebastiano, cantant amb veu sòlida i amb autoritat, i ha encertat de ple en la visió dramàtica del personatge.
El paper de Nuri ha estat cantat de manera excel·lent per Eva Liebau que ha aconseguit una ovació al final de la representació.
Les tres noies (Pepa, Antonia i Rosalia) al servei de Sebastiano han cantat amb gràcia i musicalitat les seves respectives parts.
Els altres cantants ha estat tots a l'altura de les circumstàncies, amb un especial esment, però, a l'Alfred Reiter que ha cantat la part de Tomaso amb una veu de baix de qualitat i amb una dicció i credibilitat escènica notables.
La direcció musical de Michael Boder, nou director musical del Liceu, ha estat esplèndida i ha fet sonar l'orquestra de la Casa empastada i amb un bon so (dintre del possible), contrastant les parts líriques amb les més dramàtiques. Al final, ovacions per a tots.
En resum, una vetllada recomanable si no fos per la murga de la direcció escènica.