LLOC DE TROBADA, DISCUSSIÓ I INTERCANVI D'IDEES, INFORMACIÓ, ANÈCDOTES I EXPERIÈNCIES SOBRE TOT ALLÒ QUE FA REFERÈNCIA ALS TRASTORNS I MALALTIES DELS CANTANTS LÍRICS, AIXÍ COM DE L'ÒPERA EN GENERAL I ELS SEUS INTÈRPRETS. I, PER SUPOSAT, DE TOT ALLÒ QUE CREGUI CONVENIENT, VISIÓ CRÍTICA INCLOSA DE LES ÒPERES, CONCERTS O RECITALS QUE PUGUI VEURE.
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Giuseppe Di Stefano - Una Furtiva Lagrima - 1944
Aquí teniu el primer enregistrament de Giuseppe Di Stefano l'any 1944 a Suissa. M'agradaria fer veure a l'amic Dandini que, malgrat els dubtes musicals que s'hi troben, s'hi reflexa una veu d'or pur, és a dir d'una qualitat i bellesa extraordinària i que en aquella primera època aquest noi ho feia molt bé. De fet, feia amb la veu el què volia i amb un domini així, qui li anava a explicar que no cantés obert i que cobrís el so?
Més tard ja va ser una altra cosa però, tot i amb la veu tocada, li recordo una Fedora al Liceu, allí pels anys setanta, amb un fraseig que posava la pell de gallina.
Etiquetes:
Di Stefano,
Donizzeti,
Elisir d'Amore,
tenor,
Una furtiva lagrima
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada