Esta noche les invito a escuchar esta preciosa aria "Va tacito e nascosto" de la ópera Giulio Cesare de Haendel interpretada con voz bellísima y sensiblemente musical por el contratenor Andreas Scholl con el tradicional contrapunto de la trompa barroca impecablemente interpretada por el solista de la Akademie Für Alte Musik.
7 comentaris:
Fantàstica interpretació d'aquesta ària de Giulio Cesare.
Com a trompista m'ha agradat molt el solista, ja que es tracta d'un solo amb gran dificultat tècnica i amb moments ad líbitum molt bonics.
Estem totalment d'acord. És una ària que té una gràcia especial i una bona part d'aquesta gràcia li dóna el contrapunt de la trompa. Quan van fer l'òpera al Liceu el solo el va fer en Frantisek Supin i va estar molt bé, tot i que no feia els adornaments ad líbitum (tocada senzilla ja és ben difícil)
Josep
Escoltant la trompa barroca haendeliana aquí, o la trompeta de 'The trumpet shall sound' del Messiah, se'm presenten aquelles bòvedes barroques plenes de serafins, núvols recargolats i Júpiters i Minerves alçant-se per un cel que s'obre i que sembla que ens hagi de xuclar.
Josep a tu t'encanten els contratenors..?
Na
Quim, jo no tinc aquesta sort de visualitzar escenes bucòlico-religioses. El meu gaudi és estrictament musical, què hi farem.
Josep
Na, la veu de contratenor no m'és especialment grata, llevat de poques excepcions com Andrea Scholl o David Daniels que són gent que canta molt bé. A igualtat de bon cant prefereixo sempre el timbre d'una soprano o mezzo del gènere femení. Altra cosa devien ser els castrats de la vella escola que tenien unes veus impressionants, però això ja és una altra cosa.
Publica un comentari a l'entrada