divendres, 28 de març de 2008

Carlo Bergonzi - Una furtiva lagrima



Para ilustrar lo que decía en el post anterior, vean y escuchen a Carlo Bergonzi con 66 años cantando "Una furtiva lagrima" de L'Elisir d'amore, de G. Donizzeti.

4 comentaris:

Vianant ha dit...

Aquí Bergonzi sí que té un rival, que al meu entendre no hi ha ningú que hagi superat, i és Alfredo Kraus (i estic convençut que si Kraus hagués pogut cantar Aida per característiques vocals, hauria estat el més gran Radamès)...

Josep Rumbau ha dit...

No estic d'acord amb tu. Crec que Kraus ha estat un gran cantant i ha dominat la seva tècnica (la seva) de manera contundent, però si feia dotze Traviates, les dotze sonaven exactament igual, vull dir que mai no hi havia l'emoció de l'imprevist o la frase creativa. Tot era calculat al milímetre, com de motllo o, al menys, era la sensació que sempre m'havia causat.

Anònim ha dit...

¡Me rindo! Carlo Bergonzi (al que los viejos liceístas hemos visto en muchas muchas cosas interesantes) me emociona absolutamente. Y esta furtiva de dignísima madurez -que no conocía- me ha entusiasmado ¡Qué gran tenor! Gracias por ponerla, doctor. Guti

Josep Rumbau ha dit...

Amigo Guti,
Plenamente de acuerdo contigo, como siempre.
Un fuerte abrazo,
Josep