LUGAR DE ENCUENTRO, DISCUSIÓN E INTERCAMBIO DE IDEAS, INFORMACIÓN, ANÉCDOTAS Y EXPERIENCIAS SOBRE TODO LO CONCERNIENTE A LOS TRANSTORNOS Y ENFERMEDADES DE LOS CANTANTES LÍRICOS, ASÍ COMO DE LA ÓPERA EN GENERAL Y SUS INTÉRPRETES.
Y, POR SUPUESTO, DE TODO LO QUE YO CREA CONVENIENTE, INCLUYENDO MI VISIÓN CRÍTICA DE LAS ÓPERAS Y CONCIERTOS O RECITALES A LOS QUE ASISTA.
En contraste con el canto de Di Stefano que era claro pero absolutamente abierto, hoy les sugiero que escuchen el canto de Carlo Bergonzi, también muy claro en cuanto a dicción pero con la voz cubierta (el coperto ma aperto de los italianos) mucho más sano para la laringe, lo que le permitió cantar hasta una avanzada edad. Es evidente que la voz de Di Stefano es más bella que la de Bergonzi, pero aquí les quiero hacer ver la mejor técnica de éste que le valió el título de "El Catedrático". Escuchen el aria de Aida de G. Verdi "Celeste Aida..." cantado con su fraseo y portamentos únicos y asómbrense ante el final (un trono vicino al sol) subiendo al Si bemol agudo en piano y diminuendo hasta el filado. De hecho, tal como está escrito. Una maravilla.
4
comentaris:
Anònim
ha dit...
Quina elegancia tenía en Carlo Bergonzi cantant ¡¡, una maravella ¡¡. Hi ha algú que canti avui en día d´aquesta manera ?. J.Magriñá
Que jo sàpiga no hi ha ningú que li arribi a la sola de la sabata. Faria una excepció amb Di Stefano en els seus primers anys (anys quaranta): feia el què volia! Després ja es va espatllar.
Amic Josep sóc un admirador ilimitat de Carlo Bergonzi.El seu cant era sempre extremadament dolç i musical.La seva precisió tonal en aquesta ària tant dificil deixa arraconats a d´altres tenors gloriosos.En darrer lloc la seva dicció insuperable és de manual.
Los castellanohablantes que tengan dificultad para entender el catalán, pueden utilizar el programa www.translendium.com/ gratuito para textos cortos (copiar y pegar), páginas web y blogs. La calidad de la traducción es bastante buena y permite comprender perfectamente el sentido de lo escrito. También pueden utilizar el traductor Google, abajo.
Es fa saber que des d'aquest blog no es contestarà cap més comentari anònim. Així mateix, la publicitat que aprofiti l'espai dels comentaris serà eliminada així com qualsevol missatge insultant o obscè. Se hace saber que desde este blog no se contestará más a ningún comentario anónimo. Asimismo, la publicidad que pretenda aprovechar el espacio de un comentario será eliminada así como cualquier mensaje obsceno o insultante.
Sobre jo
Josep Rumbau Serra
Médico general y cardiólogo colaborador del Centre Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona. Especialista en Medicina del Trabajo. Ex-cantante. Ex-Jefe del Servicio Médico del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
4 comentaris:
Quina elegancia tenía en Carlo Bergonzi cantant ¡¡, una maravella ¡¡. Hi ha algú que canti avui en día d´aquesta manera ?.
J.Magriñá
Que jo sàpiga no hi ha ningú que li arribi a la sola de la sabata. Faria una excepció amb Di Stefano en els seus primers anys (anys quaranta): feia el què volia! Després ja es va espatllar.
Amic Josep sóc un admirador ilimitat de Carlo Bergonzi.El seu cant era sempre extremadament dolç i musical.La seva precisió tonal en aquesta ària tant dificil deixa arraconats a d´altres tenors gloriosos.En darrer lloc la seva dicció insuperable és de manual.
Estem d'acord, visca Bergonzi!
Josep
Publica un comentari