LLOC DE TROBADA, DISCUSSIÓ I INTERCANVI D'IDEES, INFORMACIÓ, ANÈCDOTES I EXPERIÈNCIES SOBRE TOT ALLÒ QUE FA REFERÈNCIA ALS TRASTORNS I MALALTIES DELS CANTANTS LÍRICS, AIXÍ COM DE L'ÒPERA EN GENERAL I ELS SEUS INTÈRPRETS.
I, PER SUPOSAT, DE TOT ALLÒ QUE CREGUI CONVENIENT, VISIÓ CRÍTICA INCLOSA DE LES ÒPERES, CONCERTS O RECITALS QUE PUGUI VEURE.
divendres, 28 de març del 2008
Carlo Bergonzi - Una furtiva lagrima
Para ilustrar lo que decía en el post anterior, vean y escuchen a Carlo Bergonzi con 66 años cantando "Una furtiva lagrima" de L'Elisir d'amore, de G. Donizzeti.
Aquí Bergonzi sí que té un rival, que al meu entendre no hi ha ningú que hagi superat, i és Alfredo Kraus (i estic convençut que si Kraus hagués pogut cantar Aida per característiques vocals, hauria estat el més gran Radamès)...
No estic d'acord amb tu. Crec que Kraus ha estat un gran cantant i ha dominat la seva tècnica (la seva) de manera contundent, però si feia dotze Traviates, les dotze sonaven exactament igual, vull dir que mai no hi havia l'emoció de l'imprevist o la frase creativa. Tot era calculat al milímetre, com de motllo o, al menys, era la sensació que sempre m'havia causat.
¡Me rindo! Carlo Bergonzi (al que los viejos liceístas hemos visto en muchas muchas cosas interesantes) me emociona absolutamente. Y esta furtiva de dignísima madurez -que no conocía- me ha entusiasmado ¡Qué gran tenor! Gracias por ponerla, doctor. Guti
4 comentaris:
Aquí Bergonzi sí que té un rival, que al meu entendre no hi ha ningú que hagi superat, i és Alfredo Kraus (i estic convençut que si Kraus hagués pogut cantar Aida per característiques vocals, hauria estat el més gran Radamès)...
No estic d'acord amb tu. Crec que Kraus ha estat un gran cantant i ha dominat la seva tècnica (la seva) de manera contundent, però si feia dotze Traviates, les dotze sonaven exactament igual, vull dir que mai no hi havia l'emoció de l'imprevist o la frase creativa. Tot era calculat al milímetre, com de motllo o, al menys, era la sensació que sempre m'havia causat.
¡Me rindo! Carlo Bergonzi (al que los viejos liceístas hemos visto en muchas muchas cosas interesantes) me emociona absolutamente. Y esta furtiva de dignísima madurez -que no conocía- me ha entusiasmado ¡Qué gran tenor! Gracias por ponerla, doctor. Guti
Amigo Guti,
Plenamente de acuerdo contigo, como siempre.
Un fuerte abrazo,
Josep
Publica un comentari a l'entrada