Para ilustrar lo que decía ayer sobre el arte de Tito Gobbi, vean y escuchen una vez más el final del segundo acto de Tosca. Es increíble hasta dónde puede llegar la interpretación operística cuando se reúnen dos "monstruos" como Callas y Gobbi. Por muchas veces que lo hayan visto, se les seguirá poniendo la piel de gallina.
Que descansen. Buenas noches.
3 comentaris:
Buf, que fort!!!
Gràcies
Ja tens raó ja! Ja no es veuen aquestes interpretacions als escenaris ni aquestes direccions escèniques. Si no hi haguessin aquestes gravacions que ensenyen la realitat, els més joves potser ens dirien que som uns mitòmans exagerats que pensem que tot el què és vell és millor.
És genial!
Anna
Publica un comentari a l'entrada