Dolora Zajick canta "O don fatale..."

Permeteu que us proposi avui aquest video de la temperamental i gran Dolora Zajick cantant la famosa ària de Don Carlo, de G. Verdi, durant la gala d'homenatge de 1996 del MET a James Levine pel seu 25è aniversari com a director musical del teatre.
Aquesta gran artista americana (de Reno, Nevada) és, podríem dir, una mezzo lírica, tot i que és una classificació que em trec de la màniga. Gran treballadora i molt sèria en els assajos, té una tècnica impecable que li permet cantar tots els registres amb una homogeneïtat de so perfecta. Pot apianar fins el filat el do natural agut sense cap problema i tot seguit fer una agut d'una brillantor i penetració que et pot "matar el cuc de l'oída". És capaç de cantar amb un dramatisme que fa por (recordem la seva Amneris, per exemple, a l'escena en què maleeix els sacerdots pel judici i la condemna a Radamés) i, a la vegada, cantar una Favorita a mitja veu i amb un lirisme encisador.
En aquesta mateixa ària, sense anar més lluny, vejeu els contrastos entre el lirisme de "O mia regina..." i quan maleeix la seva pròpia bellesa. Crec que és una interpretació magistral d'una ària molt difícil, peça obligada per a mezzos a la majoria de concursos de cant. No cal que us digui que totes les seves prestacions al Liceu han anat seguides d'ovacions de gala.