Us invito a veure i escoltar aquest video que he trobat del René Kollo en la seva bona època (encara que una mica granadet). Hi canta el famós monòleg "In Fernem Land" del final de l'òpera Lohengrin de R. Wagner quan explica davant de tothom qui és i d'on ve. Us poso la coneguda i històrica traducció catalana (farcida de llicències poètiques) de Joaquim Pena per a l'Associació Wagneriana de Barcelona, edició de 1926, adaptada a la música i que per tant podeu seguir síl·laba a síl·laba. Diu així:
En lluny país, que us fóra inasccessible,
troba's un burg i és Monsalvat son nom:
llumínic temple és al bell mig visible,
com res de tal riquesa no hi ha al món.
Lla dins un calze de mirable gràcia
és com sublim relíquia custodiat,
que un jorn, per dar-lo als homs més purs en guarda
per un seguici d'àngels fou baixat.
Cada any del cel davalla una coloma
per emfortir el seu poder excels:
se'n diu el Grial, i pura fe gloriosa
atorga a tots sos cavallers fidels.
Aquell que'l Grial pel seu servici tria,
armat és d'ell amb un poder sobrehumà;
no hi pot cap malvestat ni cap falsia:
qui'l Grial haurà vist, podrà la mort domtâ.
Àdhuc si mai vers llunya terra'l mena,
a batre's per els furs de la virtut,
no li és tan sagrada força presa
mentre'l campió roman inconegut!
Tan alta essència té del Grial la gràcia,
que fuig a tot abast d'esguard profà;
del cavaller dubtâ a ningú no plàcia;
si us diu qui és, se'n deu anar lluny ja.
Doncs bé, ara resposta clara us dóna
del Grial el cavallé enviat a vós:
mon pare Parcival duu sa corona;
confrare seu, és Lohengrin mon nom.
La versió de Kollo és força digna tenint en compte que es tracta d'un ària difícil en la que ja he vist estrellar-s'hi dos tenors. Si es canta en el seu context, al final de l'òpera, el tenor està cansat. Si la canta al principi d'un concert, el tenor té la veu freda. De manera que sempre té una excusa o altra per disculpar-se.
Espero que la gaudiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada