Crida de Siegfried

No hi ha dubte que si hi ha un instrument delicat, difícil de tocar i amb un alt percentatge de fer notes falses, aquest és la trompa. Una orquestra pot ser molt bona però si el solista de trompa no està a la altura desitjada, el resultat global pot ser decebedor. I dintre el repertori més delicat i exposat d’aquest instrument hi ha la wagneriana “crida de Siegfried”. Sempre recordaré aquelles nits al Liceu quan s’hi representava el Siegfried, a l’època de l’empresari Pàmies, que o bé hi havia un solo de trompa absolutament demencial o, com vaig viure una vegada, quan venia la “crida de Siegfried” es passava una gravació per megafonia totalment impresentable, on s'hi podia sentir fins i tot el "fregit" del disc. Eren èpoques heroiques.
Darrerament, per a la Tetralogia dels darrers anys, hem comptat amb l’eficàcia d’un gran solista de trompa com és el valencià Artur Nogués que va fer una crida exemplar.
En aquest video que he trobat, la noia és una trompista de primera i toca la “crida” com una demostració del què ha de ser una bona pràctica professional.