dilluns, 17 de novembre de 2008

Le Nozze di Figaro al Liceu


Fotos d'Antoni Bofill.

Ahir tarda vaig assistir a la funció d'abonament del torn T al Liceu, per veure la nova coproducció Gran Teatre del Liceu/Welsh National Opera (Cardiff) de Les Noces de Fígaro, de W. A. Mozart, la direcció escènica de la qual signa Lluís Pasqual.
El repartiment va ser el següent:

Compte d'Almaviva: Ludovic Tézier
Comtessa d'Almaviva: Emma Bell
Susanna: Ofèlia Sala
Figaro: Kyle Ketelsen
Cherubino: Sophie Kock
Marcellina: Marie McLaughlin
Bartolo: Friedelmann Röhlig
Basilio: Raúl Giménez
Don Curzio: Roger Padullés
Barbarina: Eliana Bayón
Antonio: Valeriano Lanchas
Dues dones: Olatz Gorrotxategui i Àngels Padró

Escenografia: Paco Azorín
Vestuari: Franca Squarciapino
Il·luminació: Albert Faura

Coreografia de Montse Colomé
Direcció d'escena: Lluís Pasqual
Direcció musical: Antoni Ros Marbà

Les Noces de Fígaro, el "vodevil" millor musicat de la història, així és com m'agrada definir aquesta meravellosa obra que té en el seu interior unes de les millors pàgines de la música escrita pel gran Mozart.
La posada en escena em va agradar força, amb una ambientació en els anys 20-30 del segle XX, uns decorats bonics a la vegada que funcionals, una bona il·luminació i un vestuari molt adequat a les circumstàncies. El moviment d'actors va ser prou reeixit perquè l'acció s'expliqués perfectament amb algunes notes de comicitat ben resoltes.

La direcció musical d'Antoni Ros Marbà em va semblar molt acurada, amb uns temps que jo qualificaria de molt naturals. Potser si que alguns sforzandos podien haver estat més marcats, però repeteixo que a mi em va agradar. Ros Marbà acompanya molt bé els cantants i això es va notar de manera remarcable en l'ària de la Comtessa "Dove sono" o en la meravellosa "Deh, vieni non tardar" de Susanna. L'orquestra, que en les últimes produccions no va estar del tot a l'altura, aquesta vegada ha sonat molt bé, afinació de contrabaixos inclosa. Les diferents seccions han sonat de manera equilibrada i la fusta ha estat especialment inspirada amb un oboè solista (Emili Pascual) de primeríssima qualitat.
Ludovic Tézier, en el paper del Comte, ha cantat amb una veu baritonal lírica de qualitat i de gran projecció, molt ben posada, rica en harmònics i amb una línea de cant impecable. Llàstima que com actor és una mica estàtic però té al seu favor una magnífica presència escènica i, a més, diu amb la veu allò que no acaba de dir escènicament.

Emma Bell, en el paper de la Comtessa, ha lluït una veu spinta esplèndida de facultats, amb un color fosc i peculiar molt atractiu. A vegades, aquestes veus tan grans tenen alguna dificultat a l'hora de fer les agilitats a la zona aguda, allò que en diem coloratura, i en algun cas el so s'ha sentit una mica tibant, tot i això, però, cal reconèixer la gran prestació d'Emma Bell que, a la seva impressionant veu, se li afegeix una figura estilitzada i elegant molt adequada al paper de la Comtessa.
El paper de Susanna ha estar servit per l'exquisida soprano valenciana Ofèlia Sala. La seva petita i bella veu de lírica-lleugera ha cantat amb el bon gust i la musicalitat de sempre. La inspiradíssima ària de l'últim acte "Deh, vieni non tardar" ha estat cantada amb saviesa, musicalitat acuradíssima i emotivitat.

El Fígaro de Kyle Ketelsen ha estat magnífic des de tots els punts de vista. La seva veu de baríton-baix poderosa i subtil a la vegada, i la seva sempre acurada prestació escènica han fet que el llistó de qualitat d'aquest personatge hagi quedat molt alt.
Sophie Koch ha interpretat un Cherubino molt creïble des del punt de vista teatral, amb una figura estilitzada, moviment escènic ben treballat i una bella veu de mezzo lírica molt musical.
Les seves conegudes àries "Non so più cosa son, cosa faccio" i "Voi che sapete..." han estat molt ben resoltes.
Marie McLaughlin ha cantat una Marcellina convincent tant des del punt de vista teatral, amb una bona vis còmica, i musical.
Friedemann Röhlig ha interpretat el paper de Bartolo amb una veu de baix molt ben timbrada i projectada, fraseig i dicció impecables i gran presència escènica.
El veterà tenor Raúl Giménez, que havíem vist fent un dels Nemorinos del darrer Elisir d'Amore, ha interpretat el paper de Basilio amb la seva característica veu nasal que es projecta molt bé i una prestació escènica plena de bon humor i vis còmica.
El tenor català Roger Padullés ha servit el personatge del tartamut jutje Don Curzio amb gran seguretat, musicalitat i bon fer escènic. Les seves dots permeten augurar un bon futur en papers de comprimari de qualitat.
La Barbarina d'Eliana Bayón ha estat molt ben interpretada amb una veu ben timbrada i projectada i una prestació escènica impecable. La seva coneguda ària del darrer acte "L'ho perduta, me meschina!" ha estat cantada amb sentiment i musicalitat.
El colombià Valeriano Lanchas ha fet el paper del jardiner Antonio amb una veu de baix ben sonora i una prestació escènica de gran vis còmica amb passos de "ballet" inclosos.
Les dues dones i el cor han estat perfectament bé en les seves respectives prestacions.
Molt ben resolt i eficaços els números de ball dirigits per la coreògrafa Montse Colomé.
Al final, ovacions per a tothom. A senyalar que un o dos sinistres personatges han "buat" el mestre Ros Marbà, sort que la immensa magnitud dels bravos han silenciat les minses i injustificades protestes.
Un espectacle de gran altura ben recomanable per a tothom.

4 comentaris:

quim ha dit...

Per les fotografies ja em puc imaginar que visualment devia ser també tot un festival. M'apunto el nom del cantant que feia de Fígaro.

Per cert, jo no era cap dels dos 'sinistres' personatges :)

dandini ha dit...

Estic basicament d'acord amb els teus comentaris.Vull afagir que aquesta obra és un cim d'inspiració musical tant en les àries com en els conjunts que demana en molts moments un oasi musical per esdvenír màgica.El fet d'accelerar els tempi o augmentar el volum orquestral pot eguerrar facilment aquests moments sublims.D'altre banda destacar el prometedor debut de la soprano Emma Bell posseidora d'una veu amb moltes qualitats de les que destacaria la capacitat de regular el so,fet inhabitual en una veu d'aquest volum.En darrer lloc mencionar que per fi hem tingut al Liceu un Fígaro de primera linia.Aquest rol semblava gairebe maleït.Kyle Ketelsen és un actoraç que canta i recita de forma esplèndida.

Gerard Ramos ha dit...

Em vaig perdre el primer repartiment gairebé per casualitat. Havia d'anar a l'assaig general però no hi vaig poder assistir per problemes tècnics, i la veritat és que prou ràbia em fa. Les crítiques del Ketelsen són 100%, aquest home està en boca de tothom últimament; a veure si l'any que ve el podem tornar a veure a casa.
Per la meva banda, vaig assistir a una de les funcions del segon repartiment. Teatralment va estar ben resolta, amb molta complicitat entre els cantants i una bona dosi d'humor que ja proporciona el llibret de Da Ponte; però la potència de les veus deixava molt a desitjar, especialment la de Joan Martín-Royo, que feia de Fígaro i que no va lluir cap de les cèlebres àries del personatges, o almenys, si ho va fer, els que estàvem als nivells superiors del teatre no ho vam sentir, perquè literalment no se'l sentia gens. Si hagués de destacar algú, seria Maite Alberola, que va construir una molt bona comtessa, pel meu gust.
En quan a l'escenografia i la posada en escena, el que més em va cridar l'atenció va ser la il·luminació, amb canons de coloraines sobre els solistes totalment horteres i còmics, i a la vegada un molt bon gust per simular la diferent il·luminació de les cambres segons el moment del dia.

Josep Rumbau ha dit...

Hola Gerard,
Benvingut al blog i gràcies per la teva opinió de la prestació del segon cast. No he tingut ocasió de veure el segon cast ni podré veure'l perquè justament el dia que trobava entrada és dimarts i acabo la consulta molt tard. És estrany que no sentissis en Martin-Royo , i és llàstima perquè és un bon cantant, molt músic i bon actor. Si tens ocasió de veure'l una altra vegada mira de tenir-lo més a la vora. Estic d'acord que la il·luminació específica del cantant durant l'ària no feia cap falta i més en aquesta òpera que tot està tan entrellaçat.