Els qui vam tenir la sort de veure i escoltar Viginia Zeani en directe allí pels anys 60 i 70, no podrem oblidar mai la seva gran sensibilitat. Posava el sentiment a la veu com molt poques sopranos han aconseguit. Recordo aquelles Bohème amb Jaume Aragall, o un Tríptic, de G. Puccini , fent una Suor Angelica de gran càrrega emotiva. En aquest enregistrament la tenim cantant la cançó del salze, del darrer acte d'Otello de G. Verdi sempre cantant amb el cor a la veu.
Bona nit.
Bona nit.
4 comentaris:
Ja sé que ultimament semblo una correctora repel.lent...però és que justament aquesta paraula em té una mica preocupada...perquè hi ha gent que l'escriu sàlzer i d'altre gent salze...i no sé si és que s'està transformant o què.
Una abraçada,
Anna
Sempre l'he vist escrit salze, mai de l'altra manera. Els dos diccionaris que tinc a casa em diuen el mateix. Recorda aquella vella cançó de l'Anselm clavé, Flors de Maig: "Sota d'un salze, sentada una nina, ...". I el conjuny de salzes es diu salzeda.
Josep
Sempre l'he considerada una cantant d'una expressivitat extraordinaria i una bonissima actriu.Si no vaig errat està en el guiness per haver cantat 648 funcions de La Traviata de la cual feia una creació per a mi insuperada.Si avui en dia tingues trenta anys seria un fenòmen equiparable a l'Anna Netrebko.
Totalment d'acord.
Publica un comentari a l'entrada