T. Quasthoff i C. Abbado - F. Schubert, Du Bist die Ruh

El conegut lied de Franz Schubert "Du bist die ruh" D776,
en versió orquestral d'Anton Webern, magistralment interpretat per Thomas Quasthoff i la Chamber Orchestra of Europa dirigida per Claudio Abbado. Cité de la Musique, París 2002.
Us deixo el text de Johann Michael Friedrich Rückert, en versió catalana de Manel Capdevila i Font (a la qual he canviat el gènere del protagonista en vista de que el qui canta és un home):

Tu ets la pau,
el dolç repòs,
l'enyorança
i el que tot ho encalma.

Em consagro a tu,
ple de joia i dolor, perquè visquin aquí
els meus ulls i el meu cor.

Vine a mi
i tanca tranquil·la
darrera teu la porta.

Treu qualsevol pena
d'aquest pit!
Que aquest cor s'ompli
de la teva joia!

Omple de llum
el pavelló dels meus ulls, il·luminats només
pel teu esclat.

Lamento di Federico. Josep Carreras, 1984

Esta noche he escogido el aria de L'Arlesiana de Cilea, "Il lamento di Federico" en una versión muy notable del tenor Josep Carreras en 1984. Carreras estaba ahí en su mejor época y la voz sonaba grande, joven y bellísima. Y además hacía con la voz casi todo lo que quería. Su manera de cantar apasionada, siempre dándolo todo al 100% o más, dilatando el centro de la voz, le pasó factura al cabo de unos años, pero creo que fue una decisión consciente por su parte la de escoger este camino, a pesar de conocer el riesgo, y cantar de manera expansiva, como le salía de dentro.

Mit deine blauen augen, R. Strauss, J. Norman, G. Parsons

Música per abans d'anar a dormir.
Aquesta nit us deixo amb Jessye Norman acompanyada al piano pel sempre elegantíssim Geoffrey Parsons (que en pau descansi), cantant aquest curt però preciós lied de Richard Strauss "Mit deine blauen augen" (Amb els teus ulls blaus).
Bona nit.

"A te o cara" de Puritani de Bellini. Celso Albelo. Debut en Bolonia.

Volviendo con el tinerfeño Celso Albelo, he aquí su interpretación del "A te o cara" de Puritani, de V. Bellini en su reciente debut en Bolonia. Da gusto oír una voz de tenor lírico de esta calidad cantando esta ópera, acostumbrados estos últimos años a tener que escucharla en versiones de cantante más ligeros. Algunas veces da la sensación de que su canto es abierto y ello hace sufrir un poco a los aficionados más concienciados. Debía haber escuchado la charla de Carlo Bergonzi en el Foyer del Liceu hace unos años. Creo que no es sano cantar bel canto con las vocales abiertas. Es necesario cubrir la voz: es el "coberto ma aperto" de los italianos. Cantar sin ella pasa factura a medio plazo, y sinó acuérdense de lo que le pasó a Giuseppe Di Stefano. Cantar abierto es, como decía el Dr. Colomer Pujol, cantar con el capital en lugar de hacerlo con los intereses. Por cierto, ¿No les parece que, salvando las distancias, recuerda un poco la manera de cantar del Di Stefano joven?

Concert final del Concurs Viñas al Liceu

Fotografia de Roger Padullés, segon premi masculí del Concurs.




La foto inferior és la de la soprano Kishani Jayasinghe, guanyadora del segon Premi Femení.




Sempre m'agrada comentar, abans de parlar sobre el Concurs Viñas, que el dia del Concert final, després d'una "marató" de cant com aquesta, arriba amb els cantants cansats, nerviosos i sense haver pogut assajar amb l'Orquestra més enllà d'una sola lectura. Cal tenir en compte tot això a l'hora de fer l'anàlisi de l'esdeveniment.
Dit això, ahir tarda vaig assistir, amb bon ànim i predisposat a passar-m'ho bé, al concert dels finalistes i guanyadors del 46è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas al Liceu.
Aquest any han quedat deserts els dos primers premis, el femení i el masculí. Sembla doncs que hi ha sequera de grans veus. No n'hem vist cap d'aquelles verdianes de debò, tipus Obratzova, per entendre'ns. I també he de dir que durant la primera part, si no fos pel baríton txec Richard Sveda (borsa d'estudis) que va fer una bona interpretació de "Papagena! Weibchen" de La Flauta Màgica de Mozart i de "Vy mne pisali" de l'Eugen Oneguin de Tchaikovsky, hagués estat la cosa bastant desastrosa.

La mezzo espanyola Carol García té una veu agradable i ben posada però canta (amb tot el meu respecte) de "nena de conservatori", vull dir que està molt verda en quant al fraseig i al deixar respirar la música o, si preferiu, li manca el saber administrar els silencis. Fa un cant correcte però sense acabar mai d'interessar ni de tocar la fibra. Tot i això va obtenir el Premi Extraordinari de Liceistes de 4t i 5è pis a la millor promesa espanyola a part d'una borsa d'estudis. Va cantar l'ària de Las hijas del Zebedeo de Ruperto Chapí i "Nacqui all'afanno" de La Cenerentola de G. Rossini.

La mezzo italiana Valeria Tornatore (Menció especial del jurat i borsa d'estudis) tot i tenir una bona veu, canta amb una dicció molt fluixa i un fraseig precipitat que treia interès al què feia. Va cantar "Smanie implacabili" del Così fan tutte de Mozart i "l'ària de les cartes" de Werther, de J. Massenet.

La mezzo russa Alisa Kolosova (Menció especial del Jurat i borsa d'estudis) va cantar "Cruda sorte" de l'Italiana in Algeri de G. Rossini i "Or la tromba" de Rinaldo de Haendel. La seva interpretació va passar sense pena ni glòria.

Acabava la primera part l'histriònic baríton coreà Sung-Hwa Hong (Premi Especial de la Categoria Oratori-Lied a més d'altres coses) que va cantar "Es ist genug" de l'oratori Elies de Fèlix Mendelssohn i "Erlkönig" de F. Schubert, per acabar amb "Buonaparty" de Vaughan Williams. La seva afició teatral i les ganes d'agradar el van fer moure potser una mica massa, tractant-se d'un recital. La veu, però, encara no està ben posada del tot i l'estil schubertià va ser més que discutible.

Al inici de la segona part es va fer el lliurament dels premis per part de qui tocava. Al anunciar la composició del Jurat i anomenar Teresa Berganza hi va haver una espontània ovació a la qual m'hi vaig sumar de bon grat. També hi va haver un aplaudiment, no tan gran, per a la soprano Enedina Lloris.
La soprano russa Ekaterina Isachenko (Tercer Premi Femení, entre d'altres) va cantar força bé l'ària "Pace, pace mio Dio" de La Forza del Destino de G. Verdi, i de l'òpera Rusalka de Dvorák "L'Ària de la lluna". Veu de lírica amb cos i amb una bona línea, va ser, per a mi, la millor cantant de la vetllada.

El Tercert Premi Masculí va recaure en el tenor coreà Hyojonk Kim. Aquest excel·lent cantant de veu molt bella va fer una demostració de tècnica vocal, de fraseig i musicalitat i crec honradament que era mereixedor d'un premi millor. Va cantar l'ària de Tamino de La Flauta Màgica de Mozart " Dies Bildnis" de gran mestre, tot i que va fer una entrada precipitada que va obligar el mestre Voronkov a accel·lerar l'Orquestra com va poder, tot plegat, suposo, degut a la manca d'assajos. Seguidament va interpretar l'aria de La Bohème de G. Puccini "Che gelida manina" amb seguretat, veu brillant tant al centre com a la zona aguda, que va ser un dels bàlsams de la vetllada.

El Segon Premi Femení va recaure sobre la soprano de Sri Lanka, Kishani Jayasinghe, d'exòtica bellesa, que lluia un físic esplèndid embolcallat d'un vestit oriental molt elegant. La veu, però, no estava a l'alçada del físic. Era una veu de color fosc, petita, que s'enfosquia més o es descoloria al pujar a la zona aguda. Tenia però una cosa que els faltava a les altres finalistes i és la gran capacitat de connectar amb el públic, saber frasejar amb gràcia i dominar l'administració dels silencis. Tot això, afegit a la seva musicalitat, va fer que cantés l'ària de les joies de Faust, de Gounod i, sobretot, l'ària "My man's gone now" de l'òpera Porgy and Bess de Gershwin amb gran èxit.

Ben conegut ja del Liceu (recordeu el Don Curzio de les darreres Noces de Fígaro), el tenor Roger Padullés va obtenir el Segon Premi Masculí "Fundació Gran Teatre del Liceu"-"Fundación del Teatro Lírico- Teatro Real de Madrid- Premi Extraordinari Plácido Domingo, etc. Aquest tenor va fer una demostració de bon cantar, tècnica segura, exquisida musicalitat, bon i emotiu fraseig amb prístina dicció. És a dir, ho té tot, però li manca una cosa important: una veu amb timbre i color de primera qualitat. La seva veu (sento haver-ho de dir) és de tenor comprimari. No és una veu lletja, ni molt menys, però no té les característiques físiques d'allò que en diem una veu "bella". Això, crec, el privarà de fer una carrera de gran figura, però de ben segur que tot i fer una carrera de primera B (en podriem dir) farà coses molt bones i farà gaudir molt l'afició. Les seves interpretacions de "Salut! Demeure chaste et pure" de Faust de Gounod i de l'ària "Kuda, kuda" de l'Eugen Onegin de Tchaikovski, van ser modèliques.

El mestre Guerassim Voronkov al front de la Simfònica de la Casa se'n va sortir prou bé tot i la característica manca d'assajos d'aquest tipus d'esdeveniments. Els pianistes acompanyants van ser Soon-Ki Kim i Stanislav Angelov.

Celso Albelo " Credeasi misera" I Puritani

Després d'haver descobert aquest jove tenor, no me'n puc estar de posar-vos aquest vídeo. És un audio del seu debut a Bolonya amb Els Puritans de Bellini.
Es tracta sens dubte d'una veu de tenor líric o, si voleu, líric lleuger molt bonica i que canta amb una línia encomiable sense deixar d'interpretar i dir amb passió. L'afinació és, a voltes, una mica dubtosa però és d'esperar que si treballa amb bons directors musicals i col·legues experimentats ho anirà corregint (o no). En aquesta ària puja fins el Fa natural sobreagut com aquell que no fa res. Crec que és una manera d'impressionar l'afició, aprofitant l'estrena a Bolonya, perquè s'en parli. Si pot fer-ho, ben fet que fa. Si aquest noi poleix algunes coses com l'exactitut de l'afinació i potser també la cobertura del so, se'n parlarà molt i molt en un futur gens llunyà. Caldrà seguir de la vora la trajectòria d'aquest artista.
Demà us parlaré del Concert final del 46è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas.

Lotte Lehmann. Tres lieder de Felix Mendelssohn

Los amantes del lieder alemán estarán contentos esta noche de poder escuchar a la gran Lotte Lehmann cantando estos tres lieder de Felix Mendelssohn:

1. Auf Flügeln des Gesanges, Op.34/2
2. Neue Liebe, Op.19a/4
3. Venezianisches Gondellied, Op.57/5

Un soir de neige. Francis Poulenc / Paul Éluard

Música per abans d'anar a dormir.
Aquesta nit us poso una música meravellosa: "Un soir de neige", petita cantata profana de cambra per a coral a capella de Francis Poulenc sobre textos de Paul Éluard. Cantada pels Robert Shaw Festival Singers, sota la direcció del mateix Shaw.
La bellesa de l'harmonia i les modulacions poulencianes us ajudaran, de ben segur, a dormir amb placidesa, tot i que he de reconèixer la torbadora malenconia del text i la profunda tristesa de la música.

Text de Paul Éluard (1895–1952) Llarg lament sobre el rigor de l'hivern durant la segona guerra mundial.

De grandes cuillers de neige

De grandes cuillers de neige
Ramassent nos pieds glacés
Et d'une dure parole
Nous heurtons l'hiver têtu
Chaque arbre a sa place en l'air
Chaque roc son poids sur terre
Chaque ruisseau son eau vive
Nous nous n'avons pas de feu

La bonne neige

La bonne neige le ciel noir
Les branches mortes la détresse
De la forêt pleine de pièges
Honte à la bête pourchassée
La fuite en flèche dans le cœur

Les traces d'une proie atroce
Hardi au loup et c'est toujours
Le plus beau loup et c'est toujours
Le dernier vivant que menace
La masse absolue de la mort

Bois meurtri

Bois meurtri bois perdu d'un voyage en hiver
Navire où la neige prend pied
Bois d'asile bois mort où sans espoir je rêve
De la mer aux miroirs crevés

Un grand moment d'eau froide a saisi les noyés
La foule de mon corps en souffre je m'affaiblis je me disperse
J'avoue ma vie j'avoue ma mort j'avoue autrui

Bois meurtri bois perdu
Bois d'asile bois mort

La nuit le froid la solitude

La nuit le froid la solitude
On m'enferma soigneusement
Mais les branches cherchaient leur voie dans la prison
Autour de moi l'herbe trouva le ciel
On verrouilla le ciel ma prison s'écroula
Le froid vivant le froid brûlant m'eut bien en main.

Lawrence Tibbett canta "Vesti la giubba"

He encontrado en TouTube esta interesantísima curiosidad. El gran barítono Lawrence Tibbett cantando un aria de tenor , por lo demás bien paradigmática. Nada menos que "Vesti la giubba" de Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo. Hay que decir, en honor a la verdad, que la canta medio tono por debajo de lo que está escrito, lo cual no le quita mérito, sólo adapta la tonalidad del aria a su tesitura baritonal. No sé hasta que punto les puede parecer interesante la cosa, pero no me negarán que es, por lo menos, sorprendente. Tibbet fue un gran artista y esto se nota siempre haga lo que haga.

"Sérénade" (Gounod / Hugo) Pierre Bernac

Avui us proposo la coneguda mélodie de Charles Gounod "Sérénade", que ja he posat altres vegades per d'altres intèrprets, cantada aquesta, i de quina manera, per l'il·lustre baríton francès Pierre Bernac (1899-1979), mestre de mestres: va ensenyar a grans cantants com Gérard Souzay, Mattiwilda Dobbs, Elly Ameling i Jessye Norman. Gran ambaixador del món del cant francès, va escriure dos llibres: Francis Poulenc: L'home i les seves cançons i La interpretació de la cançó francesa.
Us deixo el text de Victor Hugo pels qui sigueu francòfons:

Quand tu chantes, bercée le soir entre mes bras,
Entends-tu ma pensée qui te répond tout bas?
Ton doux chant me rappelle les plus beaux de mes jours.
Ah! Chantez, chantez, ma belle,
Chantez, chantez toujours!

Quand tu ris, sur ta bouche l'amour s'épanouit,
Et soudain le farouche soupçon s'évanouit.
Ah! le rire fidèle prouve un coeur sans détours!
Ah! Riez, ma belle, riez, toujours!

Quand tu dors, calme et pure, à l' ombre, sous mes yeux,
Ton haleine murmure des mots harmonieux.
Ton beau corps se révèle sans voile et sans atours...
Ah! Dormez, dormez ma belle...
Dormez, dormez toujours!