Fotos: Karol Szymanowski i, a baix, Josep PonsAhir diumenge vaig assistit al Liceu al Concert Szymanowski que va incloure el seu Stabat Mater a la primera part i la Simfonia núm. 3 "El so de la nit", op. 27, creada a partir d'unes poesies amatòries perses del creador sufí del segle XIII, Jalal al-Din Rumi.
Intèrprets:
Ricarda Merbeth, soprano
Agnes Zwierko, mezzosoprano
Pavlo Tolstoy, tenor
Alexander Teliga, baix
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director del Cor: José Luis Basso
Direcció musical: Josep Pons
Després de l'agradable sorpresa de la presentació de Król Roger, aquest concert s'em feia imprescindible per acabar de conèixer una mica més la música d'aquest gran, i per a mi desconegut fins ara, compositor polonès. S'ha parlat del seu eclecticisme més o menys influenciat per Richard Strauss, Alexander Scriabin, Debussy o Ravel.
Per un aficionat com jo, però, que no té res de musicòleg encara que sí una oída finíssima, us puc avançar la tremenda poesia i el misteri que desgranen les seves notes, els sons i els ambients que crea.Els intèrprets molt bé tots ells. La soprano Ricarda Merbeth va cantar amb una bonica veu de lírica la seva part amb musicalitat, sentiment i bon gust. La mezzo Agnes Zwierko també va estar a l'altura de les circumstàncies, tot i que, de la primera fila estant es fa difícil sovint apreciar la projecció de la veu al conjunt del Teatre. Pavlo Tolstoy que ja havia interpretat el paper de Pastor a Król Roger (segon cast) va lluir una timbrada i agradable veu de tenor líric deixant molt ben situada la seva part a la Simfonia núm 3 ja a la segona part.
El baix Alexander Teliga va lluir una sòlida veu de baríton-baix que ja s'havia pogut apreciar també durant la seva interpretació al Rei Roger.
La versió de Josep Pons ha estat, com sempre fa, clara, diàfana i transparent. Els sons de les diferents seccions ben destriats i deixar que flueixi tota la poesia de la música de Szymanowski. Després, parlant amb alguns músics, m'han transmès la tranquil·litat que els dóna ser dirigits per Pons i la sensació viva d'estar "fent música".
2 comentaris:
Tot i veure el mateix concert, la meva apreciació, pel que fa als resultats, no pas la música de Szymanowski, és tota un altre.
Probablement sigui l'inconvenient de seure a la primera fila de platea. Els cantants se senten molt bé i l'orquestra se sent amb molt poca perspectiva. Si jo hagués estat al tercer o quart pis potser la meva impressió també seria una altra (?).
Publica un comentari a l'entrada