Król Roger (El Rei Roger) al Liceu

Fotos d'Antoni Bofill.

Vaig poder assistir a dues de les representacions de El Rei Roger de Karol Szymanowski, concretament els dies 7 i 8 de novembre. Es tracta d'un veritable esdeveniment operístic a casa nostra, no gens menys que una estrena absoluta a Espanya després d'haver estat estrenada l'any 1926 a Varsòvia. Aquestes representacions s'han desenvolupat sota el següent repartiment:

Roger II: Scott Hendricks / Artur Rucinski
Roksana: Anne Schwanewilms / Monika Mych
Edrisi: Francisco Vas / Roger Padullés
Pstor: Will Hartmann / Pavlo Tolstoy
Arquebisbe: Daniel Borowski / Alexander Teliga
Diaconessa: Jadwiga Rappé / Agnes Zwierko

Direcció musical: Josep Pons
Direcció d'escena: David Pountney

Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya. Direcció: Oscar Boada
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. Direcció del Cor: José Luis Basso.

Vaig sortir molt content després de veure les dues representacions d'aquesta òpera, probablement una de les més importants del segle XX, magníficament presentada, excel·lentment cantada i amb una gran actuació tant de l'orquestra com dels cors, tots exquisidament dirigits per Josep Pons.
La trama tracta dels conflictes entre la inamovible, opressiva i dogmàtica Església Catòlica simbolitzada en aquesta producció pel color negre i la visió dionisíaca, lúdica, sensual i desordenada encarnada pel Pastor i simbolitzada aquí amb el color vermell.
La posada en escena de David Pountney, basada en una intel·ligent escenografia de Raimund Bauer consistent en unes grades plenes de sorpreses, moviments i trampes i l'esplèndida il·luminació de Fabrice Kebour que crea diversos i inspirats ambients i dóna un joc escènic increïble, aconsegueixen un espectacle visualment i dramàtica impactant.
La versió musical de Josep Pons és d'una claredat exemplar, amb els sons de les diferents seccions ben destriats, amb un so orquestral molt cuidat i una fina i exquisida musicalitat.

Els cantants del primer cast (diumenge 8 de novembre) van brillar a gran alçada. Així el baríton Scott Hendricks, ben conegut ja del Liceu per la seva brillant participació a Mort a Venècia, va oferir una prestació de gran altura amb contundència vocal i dramàtica fins el límit de l'increïble.
La soprano Anne Schwanewilms, tot i estant molt bé, potser no va estar a l'altura d'allò que la gent esperava. A mi em va agradar força sobretot a la cançó a l'inici del segon episodi.
Entregadíssim, com sempre, Francisco Vas, que va fer una creació del personatge d'Edrisi tant dramàticament com vocal.
El personatge central del Pastor que va ser servit per Will Hartmann, va mostrar en tot moment una veu lírica i bella, homogènia, cantant amb legato i una bona línia de cant.
L'arquebisbe de Daniel Borowski va lluir una contundent veu de baix d'aquelles que omplen el teatre. La diaconessa va ser pulcrament cantada per la mezzo Jadwiga Rappé que va lluir uns bons greus.

En quant al segon cast (dissabte 7 de novembre) diré que tots van estar a una bona altura tot i que m'agradaria subratllar la prestació brillant de Roger Padullés que va cantar un Edrisi modèlic.

En fi, senyores i senyors, una gran òpera des de tots els punts de vista. No se la poden perdre baix cap concepte i, si poden, vagin a veure-la dues vegades, l'espectacle s'ho val. Jo ja els dic que diumenge que ve tornaré sens falta al Liceu pel Concert Szymanowski dirigit pel mateix Josep Pons.

Només em queda felicitar el Director Artístic del Gran Teatre del Liceu Sr. Joan Matabosch tant per l'encert de portar al Teatre aquesta òpera imprescindible com pels 10 anys de programació des de la inauguració del nou Teatre. Que per molts anys pugui seguir fent semblants obres.