BON NADAL

Com cada any i amb la puntualitat inexorable del calendari arriben les festes nadalenques. Després de 38 anys d’exercici i d’haver vist de tot, m’atreviria a dir que són tan cobejades com maleïdes. Els nens (i no diré “i les nenes”, com els polítics, nens ja inclou els dos gèneres) adoren les festes de Nadal perquè reben regals ja sigui via Pare Noël o via Reis i, a més, fan vacances d’escola. Que diferent que pot ser el Nadal, però, pels adults. Una part, que no m’atreviria a dir majoritària ni molt menys, les viu amb il·lusió però la resta ja voldria que haguessin passat. Ja sigui perquè és dia de recordar els que ja no hi són, o perquè t'has de reunir amb la família, una part de la qual, en alguns casos, no fa gaire goig de retrobar, o perquè es gasta massa, o perquè és una obligació socio-familiar i les obligacions ...ja se sap, o perquè es menja massa, sigui com sigui, el Nadal es viu de manera molt diversa en una mateixa ciutat. Davant de tal multitud de criteris, proposo tornar a fer agradable el Nadal, als qui en pateixen les conseqüències, a través de la música i més especialment del cant, encara que sigui a través de les nadales habituals, això si, ben interpretades.

I aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, us poso una interpretació allunyada del món de l’òpera però, al cap i a la fi, una excel·lent interpretació. Bing Crosby en companyia de Marjorie Reynolds cantant “White Christmas” d’Irving Berlin, en una escena de la pel·lícula “Holiday Inn” rodada l’any 1942.