dijous, 28 d’agost de 2008

XVI Schubertíada a Vilabertran. Recital d'Angelika Kirchschlager i Helmut Deutsch


Foto: moments abans de l'inici de la segona part.













Ahir nit a les 21:00 h. va tenir lloc el Recital de la mezzo austríaca Angelika Kirchschlager acompanyada al piano per Helmut Deutsch, a l'església de Santa Maria de Vilabertran.
El recital es va desenvolupar amb el programa següent:

Franz Schubert (1797 - 1828):

-Fischerweise D881. Cançó del pescador
-Der Wanderer an den Mond D870. El caminant a la lluna
-Bertas Lied in der Nacht D653. Cançó de Berta en la nit
-Wehmut D772. Melangia
-Frülingsglaube D686. Fe primaveral
-Im Früling D882. En primavera

-Die Sterne D939. Les estrelles
-Lied del Anna Lyle D830. Cançó d'Anna Lyle
-Abschied D475. Comiat
-Rastlose Liebe D138. Amor inquiet
-Die Liebe D210. L'amor
-Geheimes D719. Secret
-Versunken D715. Extasiat

Erich Wolfgang Korngold (1897 - 1957):

5 lieder op. 38:
Glückwunsch (Felicitació) - Der Kranke (El malalt) - Altspanisch (Espanyol antic) - Old English Song (Antiga cançó anglesa) - My Mistress'Eyes (L'ull de l'estimada)

Kurt Julian Weill (1900 - 1950)

Stay Well (Estigues bé)
Complainte de la Seine (Complanta del Sena)
Der Abschiedsbrief. (La carta de comiat)
Je ne t'aime pas (No t'estimo)
Youkali (Youkali)
One life to live (Una vida per viure).


Angelika Kichschlager té una veu de gran qualitat i bellesa. És allò que en diem una veu bella i, a més, canta molt bé i ha demostrat sempre una gran capacitat d'expressió, dicció i musicalitat. Per tant, podríem dir que ho té tot. Ahir però se le veia cansada. Havia arribat el mateix dia i se n'anava l'endemà al matí a primera hora. Poc temps també per a assajar. El resultat global va ser doncs una mica decebedor, dintre, és clar, d'una qualitat inqüestionable.
La primera part, totalment dedicada a Schubert, va precisar de faristol i partitures les mirades a les quals van ser massa seguides, com si no conegués prou bé el programa. Crec que això li va treure frescor i comunicació amb el públic. La presència del faristol, tal com recordava un company, no deixa de significar una barrera entre públic i artista.
Tots vam estar d'acord, però, que a partir del lied Abschied, la situació va millorar i la connexió amb el públic va anar a més.
La segona part va començar amb les cançons de Korngold que va cantar de memòria, que és com s'haurien de fer tots els recitals de lieder, amb intensitat, concentració i comunicació.
Les cançons de Kurt Weill van ser cantades amb molta sensibilitat destacant, potser per la qualitat de la pròpia cançó, la "Complainte de la Seine". Les dues últimes cançons van ser interpretades amb visible cansament amb algun problema puntual d'afinació inclòs.
Al final dues propines, la darrera de les quals "Seligkeit" de Schubert em va fer reconciliar amb la Sra. Kichschlager.
Helmut Deutsch va estar, com sempre, molt atent a la cantant i va fer un acompanyament correcte i seriós tot i que, pel meu gust, va estar mancat de subtilesa i no va estar a l'altura dels grans pianistes acompanyants que hem conegut.

2 comentaris:

Vianant ha dit...

Vaig estar dubtant fins a l'últim moment de si arribar-me a Vilabertran o no, i com que al final em van convidar a sopar i el recital de l'any anterior no m'havia agradat gaire, no hi vaig anar. Sembla que no cal que me'n penedeixi. Dissabte suposo que sí que hi aniré. Salut!

Josep Rumbau ha dit...

Dissabte no hi aniré però si que hi aniré el divendres 5 de setembre. Si ens hi veiem bé, i si no, fins al Liceu.
Salut i força al ...