Foto: Ahir nit, un moment abans de començar el concert a Vilabertran.
Ahir nit vaig assistir al segon concert de la XVI Schubertíada a Vilabertran, ofert pel prestigiós baríton Matthias Goerne acompanyat al piano per Helmut Deutsch. El programa va ser el següent, com veureu, tot Schubert:
Primera part:
-An die untergehende Sonne D457. Al sol ponent
-Der Tod und das Mädchen D531. La mort I la donzella
-Die Rose D745. La rosa
-Erinnerung D101. Record
-Litanei auf das Fest aller Seelen D343. Lletanies per al Dia dels Difunts
-Auf dem Wasser zu singen D774. Per a cantar sobre l’aigua
-Abendbilder D650. Imatges vespertines
-Nach einem Gewiter D561. Després d’una tempesta
-Der Zwerg D771. El nan
Segona part:
-Im Frühling D882. En primavera
-Stimme der Liebe D187. La veu de l’amor
-Die Blumensprache D519. El llenguatge de les flors
-Viola D786. Violeta
-An die Entfernte D765. A la llunyana
-Bei dir allein! D866. Tot sol amb tu
-Ganymed D544. Ganímedes
D’estat de gràcia, plenitud i maduresa podríem qualificar el moment artístic de Matthias Goerne. El concert d’ahir quedarà, al menys per a mi, com un d’aquells històrics en els que “baixa la musa” i s’atura el temps: moments de creació, atemporals. Per gaudir d’aquests moments és necessari, és clar, un estat receptiu de total atenció, per això és tan important que l’audiència mantingui un impecable silenci. Aquest es va mantenir força bé si no fos per la senyora del ventall que hi havia unes cadires més enllà de la meva esquerra. La pobra dona, que no deu freqüentar massa els concerts, devia quedar estorada de que els veïns li diguéssim gestualment que no.
Goerne va cantar tot el programa amb una intensitat i entrega totals. Em va colpir especialment la interpretació del lied Litanei auf das Fest aller seelen, on va mostrar, a més, un complet domini del fiato i del recolzament de la veu en pianíssim. Der Zwerg, que finalitzava la primera part, va ser cantada amb una intensitat i contundència vocal realment impactants. La segona part va seguir amb la mateixa tònica alternant moments dramàtics amb frases d’una tendresa exquisida i, quan calia, pinzellades lleugeres de bon humor. El llarg lied Viola, amb text de Von Schober, va ser un bon exemple d’aquesta alternança de matisos. Va acabar amb un excels Ganymed rebent tot seguit un allau d’aplaudiments i bravos d’un públic enfervorit i incondicional. Va oferir només un bis (que no vaig saber identificar) degut, crec, al notable cansament que mostrava.
El conegut mestre Helmut Deutsch va aconseguir un bon acompanyament pianístic sabent subratllar i destacar el què calia, quedant sempre, però, en un segon pla en relació a Goerne.
Vetllada inoblidable que gosaria, fins i tot, posar a l’alçada dels mítics recitals de lieder d’Anton Dermota.
Notícia interessant: vaig tenir ocasió de parlar amb Manuel Capdevila (antic secretari de Joventuts Musicals i estudiós de l’obra de Schubert i d’altres autors romàntics) perquè m’interessava saber si podria aconseguir la seva versió catalana de la integral de lieder de Schubert, i em va dir que a partir de desembre es publicava finalment l’obra: 1700 pàgines amb tots els lieder de Franz Schubert traduïts al català i amb comentaris de cadascun. Per tant, els interessats ja podeu prendre’n nota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada