Fotografies d'Antoni Bofill.Ahir tarda vaig assistir a la funció de Luisa Miller, de Giuseppe Verdi, que es desenvolupà sota el següent repartiment:
El comte Walter: Giacomo Prestia
Rodolfo: Phillip Webb
Federica: Irina Mishura
Wurm: Samuel Ramey
Miller: Roberto Frontali
Luisa: Krassimira Stoyanova
Laura: Nino Surguladze
Un vilatà: Josep Fadó
Direcció musical: Maurizio Benini
Direcció d'escena: Gilbert Deflo
Producció: Opéra National de Paris
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director del Cor: José Luis Basso
Una producció firmada per Gilbert Deflo sempre és garantia d'elegància i bon gust. Aquest cas no ha estat pas una exepció. L'escenografia està inspirada en les pintures de l'alemany Gaspar David Friedrich i ofereix un paisatge romàntic de fons amb diferents il·luminacions segons l'acció de cada escena. Unes variacions al primer terme, com ara una capella, o unes arcades que volen simular el castell del Comte Walter, acaben d'emmarcar l'acció.
La part musical ha estat portada per Mario Benini que ha dirigit amb precisió, ritme i lirisme la inspirada partitura verdiana i ha deixat cantar els personatges estant sempre atent a les seves necessitats. L'orquestra però ha estat una mica irregular. La brillantor de l'obertura, que es veia ben assajada, ha estat eclipsada per d'altres moments menys afortunats on el so no es sentia empastat i la corda baixa, altra vegada, sense l'afinació precisa necessària per a sostenir l'edifici harmònic. Brillantíssima la prestació del clarinet solista Juanjo Mercadal.
La soprano búlgara Krassimira Stoyanova va servir el paper de Luisa amb una veu lírica de gran qualitat, musicalitat exquisida, cantant sempre amb una línia impecable i un bon fraseig verdià.
El tenor nord-americà Phillip Webb té una veu lírico-spinta de volum suficient amb un centre notable i uns aguts brillants que corren bé. El físic no massa agraciat d'una banda, i la dicció americanitzada del seu italià per l'altra, van aigualir un èxit que hagués pogut ser més contundent. Algunes flemes a la gola en algun moment puntual no van enterbolir, però, una prestació digna. L'esperada ària "Quando le sere al placido" va ser cantada amb suficient dignitat.
El paper del Comte Walter va ser cantat pel baix italià Giacomo Prestia, ben conegut del Liceu per les seves prestacions a les darreres temporades. La veu de Prestia és important, tant de qualitat com de volum, encara que la seva zona aguda ha perdut una mica de facilitat d'execució, però en conjunt, ha fet un Walter convincent.
Samuel Ramey, que ja vàrem poder veure i sentir ala Manon de la temporada passada manté el timbre, la dicció i la musicalitat però el seu vibrador ha passat a ser ja una oscil·lació tan ampla que arriba quasi a molestar. Crec que hauria de pensar en una retirada abans que el seu cant es faci insuportable. Per què els cantants al fer-se grans es resisteixen a plegar? La manca d’autocrítica pot arribar tan lluny? No es pot anar sempre vivint de les glòries passades.
El paper del Comte Walter va ser cantat pel baix italià Giacomo Prestia, ben conegut del Liceu per les seves prestacions a les darreres temporades. La veu de Prestia és important, tant de qualitat com de volum, encara que la seva zona aguda ha perdut una mica de facilitat d'execució, però en conjunt, ha fet un Walter convincent.
Samuel Ramey, que ja vàrem poder veure i sentir a
El baríton italià Roberto Frontali té una veu ben lírica, una mica rossiniana, però corre bé i canta amb línia, legato i un bon fraseig verdià. Tot i que potser haguéssim preferit un baríton amb una veu més dramàtica, no es pot negar que el seu cant va ser prou bo.
El paper de Federica va ser interpretat per la mezzo russa Irina Mishura amb correcció tot i que cal dir que tampoc no va passar d’aquí. La guapíssima mezzo de Geòrgia Nino Surguladze que ja coneixíem de la seva prestació a Lady Macbeth de Menks, va cantar amb gran lirisme i qualitat vocal la part de Laura, paper, per cert, quasi de soprano. 
El diumenge 29 tornaré al Liceu i la veuré cantant la part de Federica que, de ben segur, li permetrà lluir de manera més evident la seves qualitats. Ja us ho explicaré perquè valdrà molt la pena ja que també veuré la meva admirada soprano M. Ángeles Blancas cantant la part de Luisa Miller i el tenor barceloní Albert Montserrat la part de Rodolfo.
El diumenge 29 tornaré al Liceu i la veuré cantant la part de Federica que, de ben segur, li permetrà lluir de manera més evident la seves qualitats. Ja us ho explicaré perquè valdrà molt la pena ja que també veuré la meva admirada soprano M. Ángeles Blancas cantant la part de Luisa Miller i el tenor barceloní Albert Montserrat la part de Rodolfo.Josep Fadó va cantar la part d’un vilatà amb gran correcció.
El Cor esplèndid com sempre.
Una vetllada totalment recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada